Una educació orientada a ser un ascensor social, a aprofundir en els valors de la democràcia, i en la formació d’una ciutadania crítica i activa on totes i tots siguem més iguals entre nosaltres i també més lliures requereix un bon acompanyament polític i legislatiu. Un acompanyament que permeti garantir com a mínim dos objectius: reduir fins a eliminar la segregació escolar i la desigualtat educativa derivada de les condicions socials d’origen i garantir que tota escola i institut sigui un espai de vida democràtica.
Des de fa més de mig segle sabem que la desigualtat educativa és persistent i que les desigualtats d’origen difícilment es poden reduir i eliminar garantint els mateixos recursos materials i humans per a tothom. Les polítiques de discriminació positiva han estat eficaces i per això aprofundir en elles pot servir encara més per compensar els efectes de les desigualtats socials. Tanmateix cal intensificar les polítiques d’atenció a centres educatius socialment desfavorits
Avui dia sabem que una educació democràtica en valors requereix espais d’aprenentatge i convivència, a les escoles que traspuïn els valors de la democràcia. S’aprèn a estimar els valors de la democràcia i es formen els hàbits cívics i morals d’una societat inclusiva practicant-los en contextos de vida real. Com per exemple a l’escola. Per això, cal preservar totes les escoles i instituts com espais de vida democràtica i per tant espais on la diversitat i el pluralisme siguin presents. I cal preservar-los sempre, al marge de la seva titularitat pública o privada.
Per això cal una escola que valori el bé comú, i que consideri part de la vida escolar la diversitat i la diferencia –no la desigualtat– com un valor. Una escola que practiqui l’educació no només com un bé particular al que tothom ha de tenir accés sinó també com un bé comú d’interès públic. Per això l’educació ha de proveir d’experiències de convivència i aprenentatge en la diversitat i també ha d’oferir les condicions d’aprenentatge i acompanyament educatiu que permetin formar la personalitat de l’alumnat en línia amb la construcció de societats pròsperes i democràtiques.
Tenim un problema des de fa temps: garantir que totes les escoles siguin servei d’interès públic i eduquin en la diversitat tot conreant la cultura i llengües autòctones com espai d’acollida
Cal formar amb l’horitzó d’assolir excel·lència en els aprenentatges. Però amb això no n’hi ha prou per tenir una societat pròspera i inclusiva. Som una societat també plural i diversa en valors, cultures, religions… i cal formar també amb l’horitzó de l’equitat. La qualitat de l’educació s’assoleix quan integrem l’excel·lència i l’equitat. Per això cal una ciutadania que valori l’escola i l’educació en les dues dimensions. I també una política educativa que garanteixi un servei públic d’educació que més enllà de la simple titularitat pública o privada garanteixi que el servei és d’interès públic i està atent a les necessitats de la ciutadania en general i no només a uns interessos particulars. Per això és tan important assegurar que s’educa en contextos de diversitat cercant la màxima qualitat en els aprenentatges.
És en aquest sentit que en el nostre sistema educatiu tenim un problema des de fa temps: garantir que totes les escoles siguin servei d’interès públic, eduquin en la diversitat tot conreant la cultura i llengües autòctones com espai d’acollida i que així contribueixin a formar ciutadans i ciutadanes motivats per l’aprofundiment en els valors propis d’una societat inclusiva.
Sabem que molts centres concertats compleixen amb el compromís de respondre a l’interès públic pel qual són finançats. Però també sabem que el finançament amb fons públics de les escoles concertades és insuficient. Tan evident és això com que precisament aquest fet s’utilitza com a excusa perquè alguns centres concertats puguin seleccionar les famílies en base a criteris que no són precisament els que haurien de ser en un servei d’interès públic.
El sistema de finançament és pervers i no ens portarà a un model de servei públic d’educació compromès i gratuït per tothom. L’escola concertada és una realitat que no desapareixerà, a més es malbaratarien un bon grapat de reeixides institucions educatives que varen començar com a iniciatives de renovació pedagògica de caire social i civil i altres que presten un servei educatiu de complexa substitució. L’escola concertada, sovint religiosa però ni molt menys sempre religiosa- no és uniforme. Cal identificar i concertar el seu finançament en funció de les característiques de cada escola i del compromís social d’inclusió educativa i no segregació escolar que assumeix. I cal ser especialment rigorosos en l’exigència d’aquest compromís. Es pot ser rigorós i no s’ha estat rigorós. La plaça escolar li surt més econòmica per a l’Estat –especialment on les escoles concertades son més nombroses– i la llibertat d’elecció de famílies és molt beneficiosa per algunes escoles.
El compromís de l’escola concertada i òbviament dels equips docents de l’escola pública i dels responsables de les polítiques educatives ha de ser un compromís amb la qualitat dels aprenentatges i contra la segregació de tota mena ja sigui per condicions d’origen, culturals, econòmiques o socials de les famílies. Només amb aquest compromís podrem avançar en una societat diversa com la nostra, formant una ciutadania que gaudeixi de la diversitat i que valori el bé comú i públic en el sentit més complert del terme. Ens cal avançar en el compromís ètic de fer que tota escola sigui un espai de convivència i aprenentatge en la diversitat i on es faci realitat una educació democràtica en valors.
