Autor: Anna Ramis

Quan retorno als materials generats per acompanyar famílies i persones en el seu procés de ser i estar millor (ara en diem de “benestar”) de fa deu, quinze o vint anys em passa que hi trobo criteris i orientacions molt vàlids i realment útils, que tenen tot el sentit encara avui. Aleshores em pregunto: Què és el que les converteix en obsoletes? És l’omnipresència d’internet i la IA en la vida quotidiana? És aquest apèndix digital que tots portem a la mà o al canell? Si faig una primera recerca superficial em trobo mil respostes que situen totes les maldats,…

A moltes mares i pares els costa pensar i gestionar com parlar dels reis als fills quan aquests ja sospiten, sense quedar com uns mentiders, i evitar que, el que era un procés “màgic” quedi com un engany. Això és perquè no és fàcil passar d’una il·lusió compartida familiarment i socialment a uns actes de generositat i estima familiar que estan a cavall de la sorpresa. Cada família fa el que pot. En un extrem tenim els qui, per no enganyar mai la criatura, prefereixen des d’un bon inici no celebrar cap festa ni tradició que contingui elements màgics, llegendaris o…

És massa «còmode» assenyalar la família com l’origen de tots els errors que poden fer els nois i noies, com si els pares i mares haguessin optat lliurement per educar «malament», i ho fessin tot i saber el que nosaltres (els qui jutgem des de fora) ja els hem advertit. Que fàcil és oblidar-se de què tots som família (pares, fills, néts, oncles o nebots…) i jutjar «els altres» des del nostre barret d’experts o “persones de seny”. Que còmode és assenyalar «els altres» i exigir-los canvis i ajustaments! I que difícil sentir-nos part de la mateixa societat, de la qual tots formem part. Seria més honest i…