Autor: Miquel Martínez

Si algú creu que cal arribar a aquesta situació, és perquè la situació a les aules i a l’escola ha degenerat fins a límits impensables. Però no oblidem que reduir el símptoma no és el mateix que abordar la causa. S’ha fet abans tot el que cal per part de tothom: l’administració, famílies i societat en general per no arribar a aquesta situació? La manca d’establiment de límits per part de les famílies, l’exhibició de models de comportament que mostren amb freqüència polítics i líders de signe ideològic ben variat, també de l’esport i dels àmbits mediàtics en general, amb…

En altres ocasions hem afirmat que, des de Bronfenbrenner, sabem que quan entre els diferents contextos de vida de les criatures hi ha continuïtats educatives —expectatives, valors, normes, criteris… comuns—, cada context per si mateix amplifica les seves possibilitats en la seva contribució al desenvolupament humà. Ho sabem, i tenim dades empíriques que ho demostren. Al contrari, si no hi ha continuïtat, cadascun dels contextos perd capacitat i possibilitats per animar el desenvolupament humà. Sense continuïtats educatives, l’escola sola no pot. Cal enfortir-la, i per això el primer que cal és que mestres i professorat valorin més la seva feina…

Per què una caixa d’eines per fomentar la participació en la infància? I per què pensant en tècnics del municipi i altres professionals de l’educació i agents del territori? Perquè cal una ciutadania participativa i això s’aprèn participant des dels primers anys. I perquè tècnics municipals i agents del territori són actors fonamentals en les polítiques que poden generar espais de formació en participació ciutadana i el municipi un agent educatiu fonamental per la construcció de la ciutadania de la infància. Però per creure en la importància de fomentar espais de participació en la infància cal reconèixer la capacitat d’agència de…

L’alegria popular davant les normatives que impedeixen l’ús dels mòbils a les escoles és semblant a la que tenim quan davant d’un problema de salut ataquem el símptoma i no n’abordem la causa. Estic a favor de la limitació en l’ús dels mòbils als centres educatius i més en la infància i l’adolescència, però no ens confonguem. Està bé, però no és ni de bon tros suficient i en alguns casos pot no ser convenient per aconseguir allò que pretén: evitar l’addicció i la pèrdua d’autocontrol Convé que a la vida escolar, a l’aula i fora, s’evitin situacions que generin…