Ara bé la gran majoria de propostes de millora mitjançant el lideratge per a l’aprenentatge quan es refereixen a resultats d’aprenentatge de l’alumnat es centren en els aprenentatges clàssicament acadèmics i més socialment valorats. Cal aprofitar aquesta mirada i centrar-la la també en l’aprenentatge principal que cal que l’escola conreï: formar persones amb criteri propi que vetllen pel bé comú i capaces de contribuir a una ciutadania més democràtica i inclusiva que l’actual. Aquests aprenentatges ètics i morals no sempre han estat considerats a la pràctica com a cabdals a l’educació, malgrat sempre es declaren com a tals.
Per això convé destacar-los. Perquè donen sentit i conformen l’autèntic propòsit de l’educació i el sentit de l’escola. I, a més, perquè el nostre mon ens planteja amb cruesa reptes com els que ha mostrat la pandèmia, problemes de benestar emocional i salut mental, o com l’emergència climàtica, els totalitarismes de sempre i els nous, les desigualtats cada vegada més punyents i pròximes a casa nostra… que reclamen una educació i una escola al servei del bé comú i la formació d’un determinat perfil de persona i ciutadà. Cal un bon lideratge pedagògic per a l’aprenentatge a les escoles que inclogui entre els seus objectius de millora i de qualitat la formació integral i democràtica dels seu alumnat en valors.
Un lideratge dels directius i equips directius que serà eficient i eficaç si millora, en primer lloc, la capacitat de lideratge del professorat en la conformació de relacions de reciprocitat i confiança que conformen la trama moral de l’escola. I en segon lloc, si millora la capacitat de lideratge de l’alumnat en la construcció de la seva personalitat moral.
I, com en tot procés de transformació que vulgui influir en l’alumnat i repensar l’escola, cal dedicar temps i espai per a la reflexió, aprofitar i cercar recursos i tenir confiança activa en l’assoliment d’acords que orientin la millora. Temps i reflexió per identificar quins són els valors emergents a la nostra societat i els que tenen els nostres joves avui i quin és el model de societat que volem. Espais de reflexió ètica, recursos i confiança entre l’equip educatiu per establir itineraris compartits sobre com transitar d’on som a on volem arribar: consolidant proactivament determinats valors; resistint davant contravalors; conservant pràctiques reeixides d’educació en valors; innovant amb noves pràctiques i entorns… I sempre aterrant en el context real de l’escola. Per exemple, analitzant el que fem a les aules, en el currículum, en els espais no formals de l’escola en relació al mon dels valors, o com enfoquen i regulen el vincle educatiu amb l’alumnat i les relacions entre els iguals.
Aquests tipus de qüestions –de caire ètic i moral– son sovint controvertides i generen diferents reaccions inicials en el professorat. Caldrà comprendre els diferents valors i posicions dels membres de l’equip docent sense que necessàriament signifiqui acceptació i acord en tot. Caldrà identificar línies vermelles per poder tendir ponts, identificar consensos i dissensos al voltant dels valors i les qüestions controvertides per poder compartir el mínim de valors propis d’una societat pluralista que la facin democràtica i inclusiva. I caldrà establir pautes compartides per l’acció pedagògica en el centre així com per implicar i compartir amb les famílies.
I com sempre, i per influir efectivament en l’aprenentatge de l’alumnat –en aquest cas ètic i ciutadà–, també caldrà que el professorat incorpori nous aprenentatges que permetin l’ús de nous coneixements i habilitats en aquest àmbit de la seva acció educadora i que el centre faciliti suport organitzatiu per al canvi.
En definitiva, es tracta d’entendre la perspectiva del lideratge distribuït per l’aprenentatge en sentit ampli: cap un concepte integral d’aprenentatge escolar que integri aprenentatge ètic i ciutadà de coneixements, competències i virtuts per aprofundir i viure d’acord amb els valors de la democràcia.
