Autor: Marc Fuertes Alpiste

Seymour Papert (1928-2016), matemàtic, informàtic i educador del MIT (EEUU), va crear la paràbola del viatge en el temps al seu llibre The Children’s machine (1993). Aquesta ve a dir que si poséssim a un grup de cirurgians del segle XIX a una màquina del temps i els portéssim a un quiròfan del present, al·lucinarien amb els procediments quirúrgics i amb els aparells amb llumetes que no sabrien per a què serveixen. Reconeixerien el llit d’operacions i algun instrumental, però seria un context fortament impregnat per tecnologies de maquinari, programari i telemàtiques. Si féssim el mateix amb un grup de…

Les pantalles ens fan oblidar el cos? Em vaig fer aquesta pregunta just després de llegir l’article de Josep Palos i Josep Maria Puig “Les pantalles ens fan oblidar el cos”. És un text que, entre moltes altres reflexions interessants, ens avisa d’un oblit del cos davant d’un excés de pantalles, subratllant el valor de les trobades analògiques, també en educació. Voldria aportar una perspectiva personal sobre les pantalles per intentar respondre a la pregunta. Primer, vull remarcar que ja tenim experiència relacionant-nos amb les pantalles. La infantesa de l’anomenada generació X (els nascuts 1965-1980) va estar marcada per la…

Una de les possibles causes del plagi és la manca d’alfabetització en escriptura acadèmica i de recerca. Sembla lògic que, per evitar aquestes conductes que atempten contra els drets d’autoria i l’ètica acadèmica, és necessari ensenyar aquestes competències.

La suspensió sobtada de les classes presencials a les universitats ha suposat, per al professorat, haver d’afrontar el repte de virtualitzar l’ensenyament fins a final de curs. Després d’unes setmanes immers en aquesta tasca, comparteixo, de manera resumida, tot allò que estic fent en assignatures del grau de Pedagogia de la UB. Espero que ajudi.

Kieran Egan, filòsof de l’educació, proposà que des de l’educació hem d’integrar els relats en els processos d’ensenyament, pel seu gran potencial expressiu i fins i tot retòric i persuasiu. Com es podria fer?

El creixement del sector edtech es basa en les noves possibilitats tecnològiques, però també en la idea que el sistema educatiu ha quedat antiquat. Davant l’escenari de la necessària actualització educativa, el sistema educatiu es tensa.

L’estudiant ha de tenir un paper actiu. Ha de ser conscient del seu poder com a subjecte que pot i ha d’aprendre autònomament per conèixer el món. Aprenentatge autoregulat, autodirigit i ‘heutagogia’ són conceptes que posen l’accent en l’activitat del mateix estudiant de cara a l’accés al coneixement que se li obre de forma aclaparadora.

Hi ha un espai professional ampli que recau principalment (per no dir exclusivament) en el/la pedagog/a. Des de les facultats d’Educació hem d’acceptar sense complexos l’amplitud de la pedagogia però evitant formar professionals dispersos/es i sense competències adequades.

Tenir un domini propi pot ser un punt de partida fonamental per poder tenir veu pròpia, sense intermediaris. Un espai que ens permeti pensar, mostrar, dialogar. Sense aquest espai, com podem relacionar-nos? Com podem ser i existir, realment?

L’alfabetització digital no s’ha de centrar només en el domini instrumental de les tecnologies digitals, sinó en saber què fer amb elles de cara a participar plenament en la societat digital. Davant la gran quantitat d’informació falsa que circula per canals informatius, tradicionals i actuals, és molt important promoure la capacitat crítica com a forma d’alfabetització digital.