Els tallers P2P del MACBA tenen com a objectiu crear un espai d’acció i interacció entre els artistes i el professorat. Les pràctiques artístiques són les protagonistes, viuen un autèntic procés de transformació a on participa l’artista, els docents i també els alumnes.
L’art es transforma amb la interacció
Tota aquesta transformació ocorre en tres sessions. Així cada taller s’articula en tres parts: la primera sessió, que té lloc al MACBA, és una presa de contacte entre l’artista convidat i el professorat. L’artista mostra la seva tècnica i proposa diversos exercicis, accions i reptes perquè els docents l’aprenguin i l’entenguin. Aquí s’inicia un diàleg d’intercanvi.
La segona part, cada professor la posa en comú a l’aula amb els seus alumnes. Aquesta fase té com a objectiu adaptar lliurement les propostes explorades en el museu, per experimentar amb l’alumnat les metodologies i els continguts treballats.
Així en la tercera part, altre cop al museu, els docents que hi ha participat comenten l’experiència amb l’artista. I comproven com la pràctica artística ha viscut tot un procés de canvi únic i particular en cada centre gràcies a la interacció amb els alumnes.
Compartir per créixer
Els tallers P2P tenen el seu origen en l’activitat educativa Workshops_Activar l’aula, tallers d’una única sessió que tingueren lloc entre 2014 i 2016 i per on passaren artistes com Eduard Arbós, Isabel Banal, Luz Broto, Laia Estruch, Enric Farres Duran, Mariona Moncunill, Francesc Ruiz Mireia Saladrigas o Pep Vidal. El 2017 el MACBA va fer un pas més endavant ampliant la proposta a tres sessions i desenvolupant-ne el contingut i objectius.
Al llarg de les diferents edicions, els tallers P2P. D’igual a igual han treballat temes com el cos, la percepció sensorial, la memòria i la ciutat, pràctiques de la materialitat i enguany la recuperació de sabers tradicionals. Amb artistes convidats com Ignasi Aballí Francesc Abad, Lúa Coderch, Jordi Colomer, Andrés Duque, Patricia Esquivias, Los Torreznos, Laura Llaneli, Marina Monsonís, Daniela Ortiz, Violeta Ospina, María Salgado o Amaranta Velarde.
Per la seva banda, el professorat que hi participa ve d’etapes educatives diferents, tant d’educació primària com secundària. S’inscriuen sobretot pels seus interessos personals, i la majoria d’ells són fidels al programa i repeteixen en cada nova edició. Com explica Tonina Cerdà, responsable de Programes Públics i Educació del MACBA: “La segona sessió al museu, on es comparteixen les pràctiques portades a terme a les aules esdevenen un espai de treball molt interessant no només pel professorat sinó també per l’artista que pot veure com les seves propostes han pres vida, materialitzacions insospitades i han obert altres possibilitats de treball”.
Recuperació dels sabers tradicionals
La proposta dels dos tallers d’aquest any estan centrats en la recuperació dels sabers tradicionals. Els artistes convidats són Marc Larré i Teresa Lanceta. Per una banda, Marc Larré compartirà el seu treball amb el fang i el paper, dos materials comuns en l’aprenentatge de les pràctiques artístiques a l’escola. I per la seva banda, Teresa Lancet, a qui el MACBA dedicarà una exposició aquest 2022, mostrarà el seu treball amb el teixit.
Tonina Cerdà subratlla “ens ha semblat interessant treballar amb ambdós artistes perquè s’aproximen a materials com el paper, el fang o el teixit portant-los a altres llocs, interrogant-los i forçant-ne els significats”.
Paper al fang i fang a la pell
En el primer taller P2P. Paper al fang i fang a la pell, que s’oferirà els dimecres 9 i 23 de febrer a la tarda, s’abordarà el fang i el paper. Dos materials que es troben subjectes a una multiplicitat d’usos i formes, a on l’única limitació que tenen és la mateixa imaginació humana.
Els professors inscrits treballaran en grup amb aquests dos materials, l’objectiu principal és provocar que aquests parlin, escoltar-los en lloc d’imposar la nostra veu (l’escriptura o el dibuix) o la nostra voluntat (el modelatge). Això es farà a partir d’una acumulació de gestos, torsions, friccions i esdeveniments registrats a la seva superfície de manera acumulativa perquè el material i els seus participants puguin compartir la pell.
El fang és el material dúctil per excel·lència i, per tant, la manera més immediata d’acoblament entre mà, cos i món físic. Està fet de partícules que provenen de l’erosió d’una roca (allò dur) per les forces del vent, la pluja, les temperatures… Hi trobem la glacera i el volcà i l’aigua, però també restes humanes, pràctiques oblidades, supersticions. Conjuga una quantitat tan gran de camps semàntics que es podria arribar a dir que comprèn la totalitat de l’existència, o que el món es resumeix en una bola de fang.
El paper, al seu torn, ha estat el suport per a la transmissió de coneixement per antonomàsia. La seva història corre en paral·lel al món modern. Té una estructura porosa i es pot considerar també com un conjunt de fibres que formen una xarxa. Té tres dimensions —llargada, amplària i gruix—, tot i que normalment només es tenen en compte les dues primeres.
L’art com a codi obert a l’ensenyament
En aquest segon taller realitzat per l’artista Teresa Lanceta els docents podran repensar i treballar l’art com a “codi obert”. Aquest tindrà dues sessions el 9 i el 30 de març i encara queden places.
La creació artística té la capacitat de posar en relació a les persones i fer-les participes d’un procés que va i ve entre el fet individual i el fet col·lectiu. Sovint, es cau en rebutjar la mateixa creació o en copiar-ne un altre, tot plegat fa que a vegades evitem compartir al no quedar ben entès què podem prendre i què donar en el món de l’art.
Aquest taller vol provocar la reflexió conjunta sobre l’art com a “codi obert” que es pot llegir, apropiar, transformar i transmetre. L’art és un llenguatge més i, per tant, també existeix un diàleg i una llei interna que el cohesiona, una llei que si la coneixem i la dominem ens permet profunditzar en el què percebem i així assolir una llibertat expressiva.
Els docents participants treballaran en grup i posaran en comú les seves experiències amb el fer creatiu, l’objecte o l’ornament buscant el compromís col·lectiu en aquest procés d’aprenentatge compartit. Així comprovaran que l’art genera conclusions efímeres, obertes a altres significats.
Podeu consultar aquí tota la informació
