La Montse Tarragona, l’Eva Sala i la Irene Gilabert són tres amigues emprenedores que es van conèixer fa divuit anys fent classe a infants en una escola d’arts plàstiques de Barcelona. Ara continuen ensenyant tècniques artístiques a nens i nenes i també han muntat el seu propi projecte Koala Art for Kids. Aquest té com a objectiu la difusió de l’art com a mitjà de comunicació amb l’entorn. De la seva experiència i trajectòria ara han decidit fer-ne un llibre UAAAU! Recursos per apropar l’art a l’aula a on els i les mestres podran trobar propostes i inspiració per a convertir una aula en un taller d’artistes amb molts recursos i idees per a estimular la creativitat dels nens i nenes.
El llibre de UAAAU! Recursos per apropar l’art a l’aula surt de propostes de Koala Art for Kids. Qui hi ha darrere d’aquest projecte i com sorgir?
Eva: Som tres noies que fa molts i molts anys que treballen en escoles d’art, de fet la nostra formació també està molt relacionada amb l’art.
Vam coincidir les tres com a mestres de nens i nenes al centre d’Expressió Plàstica Traç de Barcelona. Vam tenir molt bona sintonia i ens vam fer bones amigues. Va haver-hi un moment, però que la Montse va tornar a Mollerussa a on va fundar la seva pròpia escola d’art, Solaç i jo vaig agafar-me un any sabàtic per anar a Austràlia. Allà vaig començar a pensar en el projecte de Koala, tenia clar que volia tornar a Catalunya i comptar amb la Montse i la Irene.
A l’escola teníem la sensació que estàvem una mica estancades. Després de divuit anys ensenyant veiem que havíem de sortir una mica dels tallers, obrir-nos a altres públics i no només quedar-nos amb infants.
Montse: Volíem portar els tallers fora de les quatre parets de l’escola d’art a on estàvem i fer coses a escoles, centres cívics, places, etc. Apropar-nos a públics que normalment no venen a fer un taller a una escola d’art.
D’aquesta manera, podíem crear i muntar saraus de forma lliure perquè el públic en general visqués experiències artístiques. Ja que a l’escola d’art ens passa sovint que ensenyem les tècniques i adquireixen coneixement pràctic, però no sempre s’emporten l’experiència viscuda a casa. Volíem trencar amb aquesta relació.
Quina és la vostra formació?
E: La Irene és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, també es va graduar en fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya IEFC i fa dinou anys que treballa com a mestra d’arts plàstiques d’adults i joves al centre d’Expressió Plàstica Traç (Barcelona).
Jo soc Diplomada en Educació Infantil i Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Des de fa catorze anys soc mestra a Traç.
M: I jo soc llicenciada en Filosofia i especialitzada en Estètica per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). He cursat estudis de Restauració d’obres d’art a l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya (ESCRBCC), compaginant-ho amb classes d’art dirigides a nens al mateix Traç. Actualment, treballo i dirigeixo Solaç a Mollerussa juntament amb la meva germana i la meva parella.
A les tardes continuem fent classes d’art i als matins i molts caps de setmana estem amb el nostre projecte de Koala Art for Kids, per nosaltres és un mitjà amb el qual crear experiències artístiques visuals i plàstiques de tota mena perquè tots els públics experimentin, aprenguin i coneguin noves sensacions. Tot sempre des del joc i la diversió.
I què oferiu de diferent? I a qui us dirigiu exactament?
M: Ens dirigim a un públic molt diferent depenent de qui ens encarrega el projecte que són sobretot escoles, centre cívics, museus, biblioteques, festivals, festes majors, ajuntaments, etc.
Oferim un ventall de tallers, instal·lacions i propostes artístiques ja realitzades i que sabem que funcionen, ho tenim en catàleg. Però el què ens diferencia sobretot és que treballem sempre amb encàrrecs fets a mida segons necessitats i objectius del nostre client. Ens agrada atrevir-nos amb experiències artístiques que no estan a l’abast de tothom i veure com responen els participants. Sovint la resposta és Uaaau… i d’aquí ve el títol del llibre.
Quan oferim les nostres propostes hi ha un llenguatge que permet comunicar de forma inclusiva i amb un rerefons sempre educatiu. No ens agrada només fer coses boniques, fem que l’art sigui un llenguatge amb sentit d’anada i tornada. A on els participants es puguin expressar de forma lliure i que també aprenguin i els hi arribi el missatge subjacent que hi ha al darrere de la nostra proposta. A més, això fa que d’una mateixa proposta en surti una experiència completament diferent i única quan es realitza en diferents grups classe.
Què fa cada una i com us organitzeu?
E: Totes creem, ens agrada funcionar així perquè cadascuna des de la seva especialitat té sensibilitats diferents i que es complementen molt bé. Per això, a l’hora de pensar en els projectes, primer cada una ho fa per separat i després ho posem en comú i ho enllacem. És una relació molt fluida i la veritat és que n’estem molt contentes.
M: Cert! El background del respecte i l’amistat fa que realment ens entenguem molt bé.
A l’hora de pensar en un projecte, quins passos seguiu i com us inspireu?
E: Nosaltres ens encarreguem de tot. Des de la seva conceptualització fins a la preparació. Totes coneixem bé les tècniques, i aleshores és fàcil repartir les tasques.
A més, ja tenim una llista de botigues a on anar a comprar el material, i sempre apostem per comerços petits i locals.
Ens inspirem molt amb l’art d’artistes vius i que són referents, pigments, música, escenografies de teatre, imatges d’Instagram, etc. És cert que cada vegada que pensem propostes ens agrada innovar i motivar-nos segons els reptes que ens proposen.
M: Normalment, quan creem la proposta allà mateix ens repartim el què cadascuna farà. També ens agrada sortir de les botigues típiques de belles arts i a vegades ens inspirem entrant a altres botigues o observant el nostre entorn. Per exemple, jo que visc en una zona agrícola m’inspiro molt sovint amb materials que veig al camp.
També hem après a dir que no, perquè necessitem temps per poder preparant-se i treballar amb antelació cada proposta.
Al dia de l’execució és cert que si són tallers que ja tenim en catàleg, ho deleguem i ho fan monitors, però sempre hi va una de nosaltres tres. Però si són propostes noves i més grans sempre hi acabem anant totes tres.
E: La nostra idea és poder formar monitors, si ara som tres doncs a la llarga muntar una cooperativa i poder arribar a ser molta més gent amb aquestes idees i amb aquest interès per l’art.
Expliqueu-me alguna instal·lació que hagueu fet. I com definiríeu les propostes artístiques que dissenyeu?
M: Al Museu Picasso de Barcelona per exemple, vam fer la instal·lació de Mar a l’Aire. Tot de bosses de plàstic amb aigua de diferents tons de blau penjades a l’aire, i els infants podien dibuixar a sobre la bosseta el seu propi mar amb els seus personatges. Va ser realment bonic perquè aquí vam aconseguir que els nens i nenes poguessin badar, trobo que les criatures d’avui els costa molt badar.
Les nostres propostes artístiques són doncs experiències multisensorials.
E: Jo recordo especialment la proposta a la Casa de Cultura de Girona a on vam fer una instal·lació de ceràmica. Hi havia diferents gerros amb diferents nivells de duresa. Alguns més tous, durs, etc. Tots estaven posats de forma impecable sobre una catifa grisa. Un cop van entrar els infants i es van asseure davant els gerros els vam dir “Ara feu el que vulgueu!”. Els vam deixar diferents eines, durant uns minuts ningú s’atrevia a fer res i a poc a poc van anar experimentant de forma brutal. Alguns els van destrossar, d’altres els van afegir detalls, etc.
Normalment, són propostes obertes amb infants de 2 a 10 anys. Són tallers inclusius i volem que sigui així. El més divertit és que no s’esperen les nostres propostes i un cop viuen l’experiència sempre ens feliciten, és realment motivador. Quan anem a les escoles també agraïm molt les respostes positives que tenim perquè són processos participatius més llargs i que desgasten, però la recompensa és molt gran.
Cada cop més, es defensa una educació artística dins l’aula. Vosaltres que en penseu?
M: Penso que a tots els centres educatius hi hauria d’haver un especialista en art que inclogués totes les modalitats artístiques, i no només un especialista de música. És cert que darrerament es veu un corrent d’escoles que ja es modernitzen i que comencen a treballar més transversalment, per projectes i que realment defensen l’educació artística dins l’aula.
Generalment, les escoles continuen tenint bolets com Sant Jordi, Nadal, etc. a on treballar amb l’art. Però cada cop tenen més projectes que elaboren de forma interdisciplinària. I l’art i la plàstica són un gran recurs, ja que són tan versàtils que permeten envernissar les altres assignatures en molts moments. Sobretot veiem que hi ha un canvi perquè les escoles ens demanen tallers nous i cada cop fan un pas més enllà i s’arrisquen més.
E: També cal dir que és curiós com l’art a l’etapa de primària hi és sempre present, però, en canvi, en l’etapa de secundària no tan i si se’n parla, és més de forma racional i des de la utilitat.
Per això, surt ara el vostre llibre! Com s’estructura i què hi pot trobar un mestre a dins?
E: Durant la pandèmia vam entrar més a les escoles i vam veure les dinàmiques que es portaven a dins i les necessitats que tenien. Com ara una aula fixa destinada només a l’art, i no haver de transformar l’espai cada vegada que es vol fer plàstica.
Vam veure que podíem donar molts consells que eren realment interessants per als educadors. A poc a poc, ho vam anar recopilant així i tot va sorgir el llibre. Aquí els i les mestres hi podran trobar com muntar una aula, quins materials són necessaris, com parlar d’art amb els infants i un punt molt interessant, com avaluar l’art que fan els nens i nenes.
M: El llibre no dona res per suposat. És un llibre de receptes d’art amb diferents projectes i propostes, també n’hi ha d’interdisciplinaris. A més, hi ha icones que van molt bé per fer de guia durant la lectura com fixa’t en aquest artista; activitat o projecte; un altre material, procés o idea; idees extra, i consell o recomanació.
Quins són els beneficis de l’art dins l’educació? I quina relació ha d’haver-hi entre l’art i la infància?
M: Per l’autoestima l’art és brutal, perquè és una cosa que has fet tu, seguint el teu motor intern i, per tant, és una cosa totalment personal i transferible. Doncs, està clar que fa créixer l’autoestima. I a la vegada et porta a un autoconeixement també molt interessant per saber com poses el full, com fas el traç, etc. Quan ets mestre d’art trobar l’empremta personal en cada treball és molt bonic.
L’art a més és un llenguatge molt inclusiu, crear ens iguala i els treballs de tots són igual de bons i bonics, perquè és expressió purament i tots ho podem fer.
També és molt maco veure la comunitat que es fa, nosaltres ho veiem quan ens encarreguen treballs col·lectius a escoles. Els participants veuen que entre tots ho fan tot i que així hi són representats tots.
E: L’art és un canal d’expressió molt gran! A través del color, el traç, la representació, etc. el mestre pot veure moltes coses dels seus alumnes que no sempre veurà amb una multiplicació.
Creieu que aquí ho tenim present en comparació amb altres països?
E: Penso que en els últims anys ens estem posant molt les piles, i nosaltres ho veiem amb el que ens demanen hi ha cada cop més escoles, equipaments i museus que venen i ens demanen propostes arriscades.
També veiem la resposta dels mestres i les famílies. Les famílies realment s’impliquen i tenen ganes d’aprendre i saber més sobre art.
Quins són els vostres projectes futurs?
E: La nostra idea actualment és créixer en forma de cooperativa. I també tenim ganes d’entrar més a escoles. Per exemple estem pensant d’oferir cursos a centres educatius en forma de càpsules. Cursos sobre coses concretes com ara: Com crear instal·lacions o Com muntar una aula de plàstica.
M: I ara també tenim a la Fundació Miró que ens ha encarregat pel curs vinent realitzar alguns tallers familiars. La veritat és que els departaments educatius dels museus també estan fent una aposta en aquest sentit.
