Barcelona rebia a l’agost el guardó a la millor biblioteca pública del món, la Gabriel García Márquez que se situa a Sant Martí de Provençals, un dels barris populars de la ciutat. Un exemple de la cohesió social i l’accés a la cultura de les biblioteques, que tenen un paper clau en el desenvolupament de l’Agenda 2030 que es proposa “garantir l’accés públic a la informació i protegir les llibertats fonamentals”.
La biblioteca Gabriel García Márquez, especialitzada en literatura llatinoamericana i amb un fons de 40.000 llibres i documents, va ser inaugurada el maig de 2022 i ha rebut en el seu primer any de vida 277.578 visites, una mitjana de 947 al dia. Ha deixat prestats 128.695 documents i ha acollit 75 activitats, entre conferències, trobades amb escriptors, recitals de poesia, clubs de lectura o tallers als quals han assistit 4.000 persones.
L’equipament disposa de cinc plantes amb els usos socials i comunitaris a la planta inferior amb un pati, un auditori, sales i un estudi de ràdio. La premiada biblioteca ha estat pensada com un equipament cultural i de proximitat per als veïns i aglutina els criteris que més valora la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i Biblioteques (IFLA) com la interacció amb l’entorn social i la cultura local, la qualitat arquitectònica de l’edifici, la flexibilitat dels espais i serveis, la sostenibilitat i digitalització, el compromís amb l’aprenentatge, la connexió social i el compliment dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de Nacions Unides. Des del comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona reivindiquen el procés de creació de biblioteques iniciat fa tres dècades “que s’ha convertit en emblemàtic a escala internacional”.
Ferran Burguillos, del Consorci de Biblioteques de Barcelona destaca l’impacte cultural i educatiu de la García Márquez en el barri, a més de “les activitats, formacions i el projecte radiofònic que es treballa en escoles i instituts”. Es tracta de la tercera biblioteca més gran de les quaranta que té Barcelona i disposa de la primera plataforma oberta de la xarxa de biblioteques de Barcelona amb el pòdcast Ràdio Maconda.
Més enllà del servei tradicional
Les biblioteques es troben en un procés de reformulació. La funció “d’accés al coneixement” l’ha substituït l’internet i, per tant, el paper que compleixen ha de ser més transversal i esdevenir espais de trobada com centres cívics, socials i refugis climàtics.
Pel que fa a la tasca tradicional, la Xarxa de Biblioteques Municipals amb les 233 biblioteques i els 12 bibliobus dels quals disposa a la província de Barcelona vol poder oferir un servei als usuaris analògics, semidigitals i digitals. Per això, hi ha un esforç per apropar-se a l’àmbit digital amb el servei de préstec de llibres electrònics (eBiblio) i hi ha un foment d’activitats perquè siguin espais de trobada.
La IFLA reconeix les biblioteques com “institucions fonamentals per aconseguir els ODS” més enllà d’en l’accés a la informació pública, també per “augmentar l’accés a la tecnologia de la informació” o “l’alfabetització universal”. Les biblioteques, a més d’oferir el servei tradicional, amb l’accés a la informació i com a espai de cohesió i equitat social, volen fer divulgació de l’Agenda 2030, com a pla d’acció a favor de les persones, el planeta i la prosperitat, que també té la intenció d’enfortir la pau universal i l’accés a la justícia. Per això, la IFLA busca revaloritzar el sector bibliotecari i crear activitats de sensibilització i promoció de les biblioteques amb l’objectiu que els bibliotecaris puguin ser agents actius en la implementació dels objectius de l’Agenda 2030.
