Esport i Dansa Ara. Joan Serra és el gran esdeveniment de dansa contemporània del programa “L’escola fa esport a la ciutat” que es duu a terme dins l’horari lectiu a diferents escoles de Barcelona. Actualment, és el programa d’esport educatiu amb més participació de la ciutat arribant aquest any a prop de 9.400 nens i nenes procedents de segon curs de primària de 240 centres educatius. Avui tots ells ballen junts amb el seu professorat a l’espai emblemàtic del Palau Sant Jordi.
El programa ja porta 30 edicions i va ser creat per Joan Serra, ballarí, coreògraf mestre i pedagog, considerat un dels grans renovadors de la dansa catalana. L’Ajuntament de Barcelona l’organitza cada any amb l’objectiu de promocionar l’aprenentatge de les habilitats rítmiques i artístiques dels infants mitjançant la dansa contemporània. L’activitat també compta amb la col·laboració de les següents entitats: Conservatori Professional de Dansa de l’Institut del Teatre, Factoria Mascaró, Palau Sant Jordi-BSM i Barcelona Promoció- Anella Olímpica.
Treball conjunt entre educació física i educació musical
Una de les peces clau d’aquesta proposta és el professorat d’educació física i educació musical. Aquests reben formació de professionals especialitzats en el treball del cos i de la dansa. La companyia Factoria Mascaró és l’encarregada de crear cada any un repertori de danses per l’ocasió que mostra al professorat.
A partir d’aquí el professorat especialitzat de cada centre, durant mesos abans d’aquest dia, treballa conjuntament amb els seus alumnes els diferents balls de dansa contemporània i ‘break dance’, nova disciplina olímpica. Amb aquesta activitat els nens i nenes adquireixen els coneixements de moviment rítmic i expressiu corresponents a la seva etapa educativa d’una forma divertida i dinàmica. I finalment tots participen en una jornada de dansa en la qual els nens i les nenes són protagonistes d’un gran espectacle de dansa contemporània que té lloc al Palau Sant Jordi.
L’aigua és el tema d’aquest any
Aquest any les danses estan pensades sota el lema “Tenim cura de l’aigua estimem el planeta” i actuaran a la cita els ballarins del Conservatori de dansa de l’institut del teatre i els ballarins de la companyia Factori Mascaró també acompanyats per l’alumnat. També hi haurà tota una part institucional i amb la intervenció de David Escudé, regidor d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona.
Les famílies dels centres educatius participants hi són convidades, i de fet s’organitzen dos torns per la gran afluència de participants i públic. Però l’activitat també es podrà seguir en directe a través del canal de Youtube de BCN ESPORTS i el web barcelona.cat/esports.
Cada any se sumen més i més escoles de primària a aquest projecte. La inscripció està oberta a les escoles de la ciutat de Barcelona i s’ha de fer a través del PAE (Programa d’activitats escolars). Tal com comenta Haidé Garriga, coordinadora d’Esport i Dansa Ara – Joan Serra, “el projecte ha esdevingut un imprescindible dels centres educatius de primària de la ciutat i així ho demostra el creixement de participació any rere any”.
2 comentaris
Joan Serra mestre amb qui vaig coincidir a l’Escola Costa i Llobera (1970) ja duia l’impuls de la dansa dins seu. Creador i director d’esbarts de Rubí i de Sant Cugat. S’ha estès la dansa com a activitat extraescolar. La dansa, una part de l’educacoó física concentrada en el ritme, l’elasticitat i l’harmonia física no ha tingut el mateix temps que l’educació física centrada en la força, la velocitat i la resistència. Cal iniciar els infants de ben petits en ambdues, sense contradicció i deixant-los que gaudeixin més d’un vessant o l’altre. L’Ajuntament de Barcelona ja havia promogut l’higienisme escolar i les colònies; la pedagogia musical i rítmica de Llongueras. Es van estendre amb l’impuls de l’escola catalana de la II República… (sols sis anys).
Avui, la dansa a la classe d’educació física i més enllà: cada dia, en un cantó del pati, reproducció sonora i deixar que els infants s’hi afegeixin lliurement, una manera de jugar i desenvolupar-se. Oïa, fa poc dies, “Les Violines, Tornades del Pirineu” a Tradicionarius i les voldria oir a les escoles.Oïa i veia com tanta gent ballava de gust. Jo no ballo perquè sóc coix d’edat però sentia dins aquests ritmes que vam rebre en l’herència epigenètica. Ritmes i tonades que sentim com a propis de Catalunya a les Illes al Tirol, a Galícia o a Irlanda. Poseu música de dansa als patis, avui que és tan fàcil, les pròpies i després d’altres. Edigsa amb “Amb Als 4 Vents” (Jordi Fàbregas) el 1970 ens va editar danses de Catalunya, d’Anglaterra, d’Alemanya, d’Israel, del Far-West, Alegres danses. Feu de l’escola també una dansa viva.
Vaig tenir la sort de ser amic d’en Joan Serra quan era mestre de dansa de l’escola Bellaterra. Feia dansar nens i nenes, nois i noies, pares i mares i mestres i avis i àvies… i quan celebràvem una festa general ballàvem tots el ball de gitanes, que era com un emblema de l’escola, un tret d’identitat i ho continua sent gràcies sobretot a en Quim Serra, el mestre de dansa des de que en Joan ho va deixar. Quins moments tan memorables ens va fer viure i només em cal dir que celebro que el seu art continui present a les institucions educatives del nostre país.