Juliette i Carme són les protagonistes d’aquesta aventura que barreja el món real amb la ficció literària amb una força imaginativa fascinant, on destaca un ús sublim de la música, que acompanya significativament les emocions dels personatges, i un univers psicodèlic de colors llampants i hipnòtics. Les germanes, de quatre i vuit anys, passaran el cap de setmana amb l’amiga de la seva mare, l’Agnès, que es dedica a la il·lustració de contes infantils. Mentre la dona fa una becaina abans de celebrar l’aniversari de la petita, les nenes intenten combatre l’avorriment llegint un dels seus llibres, i gràcies al poder del vent, que passarà les pàgines del volum que la Juliette observa amb admiració, un dels personatges creats per l’escriptora aterrarà a l’habitació trencant la frontera entre els dos mons. D’aquesta manera, la Carme i la Juliette s’endinsen en un intens viatge pel fantàstic univers imaginat per l’Agnès, on descobreixen l’origen de Selma, una de les protagonistes de la saga, i també, el gran poder de la ficció, una porta que et brinda la possibilitat de viure més enllà de la realitat.
El públic infantil tendeix a percebre aquest tipus de produccions amb la ment molt més oberta que les persones adultes. Les capacitats de l’animació per irrompre en la seva percepció del món, encara en construcció, són molt útils a l’hora d’entomar algunes temàtiques rellevants des d’un prisma juganer i atractiu. El potencial d’encoratjar la imaginació dels infants és inestimable, ja que no només col·laborem en el seu desenvolupament artístic i creatiu, sinó que també els obrim un imaginari que els pot ser eficaç a l’hora d’afrontar la gestió emocional en moments delicats. L’oportunitat de comunicar-se i, per tant, relacionar-se a través d’altres llenguatges que escapen de la restricció del pla més realista, esdevé una magnífica eina per a l’evolució de les habilitats cognitives, així com per a l’activació d’una creativitat alliberadora que contribueix en la seva autonomia.
El film està inundat de referents femenins que proposen una necessària diversitat de models. Per una banda, les protagonistes, convertides en gates en arribar a aquest nou cosmos, poden servir com a mirall de qualsevol criatura d’una edat aproximada. La Juliette representa la inconsciència infantil, la il·lusió desenfrenada d’una nena amb l’afany de descobrir; mentre que la Carme, més madura i preocupada pel benestar de la seva germana petita, simbolitza la rebel·lió quan l’alcalde del poble on van a parar intenta casar-la amb el seu fill. La mare de les nenes, entrenadora de futbol, i la seva amiga, escriptora, sorgeixen com a exemples de dones amb feines apassionants, així com la Selma, cantant d’òpera que en la seva vida terrenal s’havia dedicat a la ciència, viatjant arreu del globus analitzant les tempestes, un dels motius claus de la pel·lícula. Els personatges masculins, en canvi, com el mag Sirocco, l’alcalde o els habitants del poble, queden menys desenvolupats, posant el focus, sobretot, en el bruixot, a qui anirem descobrint a poc a poc mentre acompanyem les joves, subratllant la importància de no creure en les aparences i fugir dels prejudicis, vetllant per la creença que tothom té una història al darrere que sovint és la clau del seu comportament.
La construcció d’aquest regne surrealista convida els nens i les nenes a creure en el poder màgic de la imaginació, on la rigidesa de les normes queden en un segon pla per donar espai a les extraordinàries funcions de la llibertat creativa. Amb una il·lustració que beu del cinema de Miyazaki i del referent del còmic francès Moebius, Chieux erigeix una animació vívida que mostra el viatge de Carme i Juliette des de dos punts de vista: l’aventura trepidant que viuen a través de la ficció inventada per l’Agnès, però també el periple emocional al qual hauran de fer front. Viurem l’alegria irrefrenable d’habitar un imaginari sorprenent, així com la força de l’amor i les complexitats del dol, representats amb enginy i esperança, proposant l’habilitat de crear històries com a remei infal·lible per a la superació personal i l’aprenentatge vital.