Som capaços d’omplir les aules només de coneixements si no també de preguntes i silencis? Quina és la capacitat del llenguatge i de la poesia per transformar la nostra quotidianitat? De quina manera l’art contemporani pot servir a un grup d’alumnes d’una escola de Cornellà per revisar els seus estereotips? Com podem incorporar el rap a les nostres aules per alleujar tots els malestars? Aquestes preguntes (i moltes més) van trobar resposta el passat 1 de juliol a la Fabra i Coats.
Aquesta fàbrica de creació de Sant Andreu va ser la ubicació escollida aquest any per la Fundació Carulla per organitzar Mutare Educació, un punt de trobada que, al llarg de les cinc seves edicions, ha establert espais d’aprenentatge i conversació a partir de temes com la intel·ligència artificial, les arts comunitàries, la sostenibilitat o l’accés a la cultura com a dret irrenunciable.
La trobada d’aquest any es va inaugurar amb el poeta i rapsode Josep Pedrals, qui va oferir una conferència performada on la poesia, els jocs de paraules i l’humor van ser les seves eines des de les quals apel·lar a la capacitat de les arts per crear espais de sensibilitat, de presència, on un poema pot ser la millor oportunitat per endur-se a un lloc fora de les nostres coordenades habituals.
Jordi Ginesta, mestre d’una escola de primària d’Osona, i Òscar Altide, director d’un institut de Poblenou, van participar també a aquest Mutare Educació amb un espai de conversa dinamitzat per la periodista Núria Vilanova. Jordi es va referir a projectes com Noves narratives, una iniciativa desenvolupada a diversos micropobles de Catalunya mitjançant la creació teatral i musical amb joves d’origen migrant. Òscar va continuar amb un parell de projectes més: un que va promoure la creació d’una obra de teatre amb alumnes d’ESO sobre la problemàtica de l’habitatge, i un altre en el qual alumnes de batxillerat donaven resposta a través de vídeos de 3 minuts a totes aquelles preguntes que, per la seva complexitat, no admeten respostes binàries.
Mutare Educació interpel·la a no deixar de fer-se preguntes, això està al seu ADN. En aquesta ocasió, amb la complicitat del col·lectiu L’Última Merda, es va dissenyar un espai on totes les persones convidades van poder preguntar i respondre dins d’un mural participatiu a qüestions com aquestes: ¿com fomentar l’ús del català al pati de l’escola?, ¿com treballar materials que avui serien cancel·lables a les aules?, o ¿quina funció pot jugar l’art amb l’alumnat nouvingut?
El matí va continuar amb tres experiències. Yolanda Garrido i Eli Pizarro, integrants de l’escola Suris de Cornellà, van compartir el recorregut de S’ART, un projecte que utilitza l’art contemporani com a fill conductor per a treballar amb alumnat de primària, mestres, famílies i artistes a partir de temes com els estereotips o la vida quotidiana. Tot aquest procés d’aprenentatge, amb 4 anys de recorregut i amb un impacte de 400 alumnes participants, es va desenvolupar des d’una perspectiva “rizomàtica”, on les jerarquies no tenen lloc, on les respostes són sempre múltiples, on l’inici i el final perden la seva raó de ser habitual.
Marta Vallejo va continuar amb la presentació de L’Ordit, un programa de cultura, educació i territori desenvolupat des de fa quatre anys a la Fabra i Coats. Aquesta iniciativa compta amb la participació de diversos centres educatius de primària i secundària del districte de Sant Andreu, així com del Centre de Recursos Pedagògics i Artístics. Tots junts van crear un joc de cartes per facilitar processos de mediació cultural, van oferir espais de formació d’oficis vinculats a aquesta fàbrica de creació i van organitzar un festival entès com a punt de trobada entre les comunitats educatives del barri, sempre des d’una reivindicació comuna: aconseguir una major democràcia cultural.
Finalment, Cristina Figueras, responsable d’educació de Verificat, la primera entitat de fact ckecking de Catalunya, va referir-se a les amenaces de la desinformació, però també als recursos dels quals disposen les comunitats educatives per fer-les front. Cristina va presentar Verificat com un espai de confiança on poder reflexionar conjuntament sobre la veracitat de les notícies i des d’on poder qüestionar si el contingut que ens arriba des de les xarxes socials és fiable o no.
Aquesta edició de Mutare Educació va finalitzar amb tres tallers. Arantza Labuena, directora de Labuena Compañía, va convidar a experimentar amb la dansa com a via d’expressió on revisar la nostra relació cap al nostre cos i el dels altres, la comoditat o incomoditat del contacte o la vulnerabilitat i la importància de les cures.
Raquel Marques, cineasta i formadora de la cooperativa audiovisual Drac Màgic, va compartir un espai on poder revisar el poder de les imatges i les seves connexions amb els nostres referents culturals, la importància de la construcció d’altres imaginaris o la seva connexió amb els contextos de la seva producció i recepció. Finalment, el músic, educador i activista Pau Llonch, creador de Versembrant, va acompanyar durant un procés de creació d’una composició de rap. De nou, altra oportunitat per continuar fer-se preguntes: ¿com canalitzar el malestar quan aquest apareix a la cançó d’un alumne?, ¿què fer davant les resistències a crear lletres en català? Queden moltes més preguntes, així que haurem de buscar un nou punt de trobada…
El Diari de l’Educació, 2025