Cada cop són més els centres educatius que aposten per treballar els continguts educatius a través de les arts. Sobretot són centres de primària i cada cop n’hi ha més de secundària que s’apunten a la nova tendència. Un d’aquests és l’Institut Ca n’Oriac de Sabadell on l’art es converteix en una eina i finalitat en si mateixa. Com bé subratlla Roser Farriol, especialista de música del centre, “tot allò que genera emocions permet treballar el currículum de forma transversal”. I Yolanda Carrillo, especialista de llengües, afegeix: “els llenguatges artístics són molts i per tant ens permeten donar resposta a les necessitats de cada alumne. Cadascú tria l’art que millor li escau per expressar-se”.
El centre té diversos projectes que treballen directament les arts des dels primers cursos, així cada alumne pot anar creant el seu propi itinerari artístic segons les seves habilitats i interessos. A 1r i 2n de l’ESO hi ha Els espais creatius a on els alumnes treballen continguts curriculars a través de l’art i el moviment com a eines artístiques per aprendre. Aquests es fan en les hores d’optativa i de gestió autònoma de centre, i representen quatre hores a la setmana, dues franges de dues hores cadascuna. Espais molt complets que es defineixen segons les habilitats del professorat. Els alumnes hi poden trobar propostes d’art thinkering-pensar amb les mans, audiovisuals, aprendre francès a través del moviment, robòtica, etc.
També hi ha els Projectes transversals que permeten durant quinze dies treballar un tema curricular i que sempre acaba amb un producte artístic. Però un dels projectes connectats amb l’art que més destaca és l’optativa de 4 d’ESO Escènikes on els nois i noies interessats en el teatre i l’expressió oral troben el seu lloc.
Una optativa amb vocació artística i comunitària
L’optativa d’Escènikes va néixer l’any 2021 sota la codocència de la Roser Farriol i la Yolanda Carrillo, professora de música i llengua castellana, respectivament. Com que hi havia voluntat de fer comunitat i connexions culturals a la ciutat, Ca n’Oriac va crear aliança amb laSala de Sabadell, centre cultural de creació, producció i exhibició d’arts escèniques adreçat a famílies i escoles. Des d’aleshores, laSala els cedeix espais, els ofereix suport i assessorament en arts escèniques.
Com molts d’aquests projectes artístics, el van poder posar en marxa gràcies a guanyar el Premi Connexions dels Baldiri Reixac de la Fundació Carulla en l’edició 20-21. L’obra de teatre del primer 4t d’ESO del centre es titulava Metre i mig de distància, que va permetre als alumnes reflexionar sobre la nova realitat que ens havia deixat la pandèmia de la covid-19.
Gràcies a la Fundació Carulla, van poder tenir assessors externs, però reconeixen que laSala ha estat clau des dels inicis d’Escènikes. Com explica Roser Farriol, “el que ens feia més il·lusió en aquesta primera edició era poder establir connexió amb laSala, aquesta relació ha anat evolucionant any rere any i realment ens aporta moltíssim”. LaSala els acompanya i els assessora en l’espectacle de cada nova edició. Més enllà de disposar d’un escenari per assajar i estrenar l’espectacle de cada any, els alumnes poden visitar les residències artístiques que hi ha en aquest espai, i també poden fer de voluntaris en el festival de referència elpetit. “És una autèntica experiència d’immersió al món del teatre. Els alumnes ho viuen des de dins i realment se senten professionals” afegeix Carrillo.
Quatre edicions cocreant entre els alumnes
Fent un repàs de les quatre edicions viscudes d’aquesta optativa han pogut treballar diferents temes d’interès; de fet, els espectacles es creen amb la participació dels alumnes, tots i totes tenen un paper destacat.
La primera obra va ser Metre i mig de distància on van poder reflexionar sobre la realitat que va deixar la pandèmia. De fet, era un tema que es demanava per poder participar en els premis Balidir de la Fundació Carulla en l’edició 20-21.
El segon any, que van continuar tenint dotació econòmica, van treballar els ODS i d’aquí va sorgir Kiribati, que parlava d’unes illes de l’oceà Pacífic que estan a punt de desaparèixer.
El següent any, el centre no va disposar d’una partida per continuar, però, així i tot, van seguir treballant amb laSala i van fer una proposta de meta teatre sobre El malalt imaginari de Molière. Com que l’espai de laSala estava en obra van poder assajar i actuar a un centre cívíc de Sabadell i així també van ser inclosos en la Mostra de teatre de la ciutat.
Van tornar a participar en els Premis Baldiri i van aconseguir el premi en la categoria d’impuls a la llengua catalana. Així van tornar a tenir pressupost per l’assessorament escènic, i aquest any van crear l’espectacle De pas, històries de l’andana, històries dels mateixos alumnes que s’expliquen des dels diferents llenguatges artístics.
Com comenta Yolanda Carrillo, “a l’hora de crear tenim molt presents les habilitats artístiques de cadascú. El guió és coral i ho fan tot els mateixos alumnes, ells creen els seus personatges, s’ocupen de l’escriptura com de la posada en escena”.
El procés de creació és d’un curs i consta de diferents fases. El primer trimestre es dedica a experimentar amb els llenguatges escènics. Treballen temes de veu, moviment corporal, interpretació i inclús fan petites improvisacions. “Els obrim la mirada i comencen a habituar-se al món del teatre, també els portem a veure espectacles del moment, fan tallers i aprofitem qualsevol oportunitat per anar agafant idees” explica Carrillo.
A partir del segon trimestre, ja comencen a preparar l’obra. Es fan comissions i comencen a preparar-ne el guió. És aquí quan cada alumne escull segons els seus interessos i habilitats. Roser Farriol subratlla que “l’obra es va construint a poc a poc i cadascú treballa el seu personatge, gairebé tots surten a escena i si no forma part de l’equip tècnic de llums, escenografia, vestuari, etc. Però al final tots volen sortir, aquest any tots han tingut un personatge”.
A l’última part del tercer trimestre arriben les funcions. En total en fan tres: a escoles de primària de la ciutat amb una estona de debat postfunció, a les famílies i gent del barri i una altra per l’alumnat de l’institut. LaSala és el seu gran aliat, però, com que formen part de la Mostra de teatre de Sabadell també comptem amb un suport artístic i logístic important.
Arts escèniques per créixer i formar-se com a persones
Els alumnes participants sempre tenen un bon feedback en acabar aquesta optativa, ja que aprenen habilitats transversals que a la vida futura els seran de gran utilitat. A més, els permet sentir-se valorats i els puja també l’autoestima.
Molts s’hi apunten per poder treballar l’expressió oral, superar la timidesa i millorar la seguretat en si mateixos, o treballar les emocions. Hi ha a qui els interessen les arts escèniques i després de cursar-la acaben triant el batxillerat artístic o escènic o que fan un cicle d’audiovisuals, imatge i so, o llums.
Però no tot es queda en l’escena, sinó que aprenen sobre producció teatral, com es fa el màrqueting, etc. I això és gràcies a l’assessorament de laSala i de la Fundació Carulla.“El contacte amb el món professional els obre molt la mirada, i això té una potència enorme. Els fa créixer en tots els sentits, inclús amb el mateix domini de la llengua”, afirma Farriol.
Un dels aprenentatges més rellevants és precisament l’experiència de grup que acaben vivint i que sovint els marca molt en aquesta edat. El fet de cocrear junts els fa treballar en equip, comparteixen molts moments i aprenen a dialogar. “La seva evolució és realment bonica de veure, tenim un alumnat molt divers i el fet de treballar en grup fa que es creïn vincles molt macos” afirma Carrillo. “Compartint i treballant junts els resultats sempre són més bons, aquest és un missatge social molt potent, un aprenentatge que els servirà al llarg de tota la seva vida”, afegeix Farriol.
Molts dels alumnes participants diuen que realment l’optativa els ha servit molt i els ha fet créixer com a persones. Així ho demostra el fet que cada any entre el públic de l’estrena de l’espectacle hi ha antics alumnes que expressen a les seves antigues professores que Escènikes és una de les experiències més importants de la seva vida.
El Diari de l’Educació, 2025