Gené Gordó i Aubarell és subdirectora general de Suport i Atenció a la Comunitat Educativa del departament d’Ensenyament
Aquest és un article de resposta a ‘Què se n’ha fet dels plans educatius d’entorn’
Quan parlem de Plans educatius d’entorn (PEE) a molts ens ve al cap frases ja molt assimilades com “per educar a un nen fa falta tota la tribu” o “l’escola sola no pot”. De fet, pocs posen en dubte la necessitat que l’escola s’obri a l’entorn i aquest es coresponsabilitzi amb l’acció educativa. Centres i famílies estan contextualitzades i per tant, cal treballar des de i amb aquest context si volem aconseguir l’èxit escolar i educatiu de tots els nostres nens i joves, vinguin d’on vinguin i siguin com siguin. Dit d’una altra manera, cal combatre el fracàs des de l’aula però també teixint contextos afavoridors i contrarestant aquells que els dificulten.
Aquesta idea va ser el punt de partida dels PEE, una iniciativa de coresponsabilitat educativa, on Departament d’Ensenyament i entitats municipalistes signen un conveni amb la finalitat de sumar esforços en un projecte comú: l’èxit educatiu de tot l’alumnat, especialment d’aquells més vulnerables, i la cohesió social.
I ara, després de deu anys, què en podem dir dels Plans educatius d’entorn?
D’entrada, que és un Pla d’èxit reconegut. Després de set avaluacions, tenim prou dades per constatar el valor afegit que han suposat els PEE, tant pel que fa al terreny de les desigualtats –enfortint l’arrelament al territori de nens i joves gràcies a l’increment de la seva participació en activitats del fora escola i en el teixit associatiu– com pel que fa a l’àmbit de les famílies –facilitant la proximitat als centres i augmentant les seves expectatives- o pel que fa a la cohesió –amb una major presència i ús social de la llengua catalana, un clima més favorable a la diversitat cultural i una major contenció dels conflictes-. Es percep també un clar avenç cap a aquesta nova cultura de treball i aprenentatge en xarxa.
Pel que fa a l’èxit acadèmic, les dades mostren, per exemple, una tendència a corregir la correlació negativa existent entre el percentatge de graduats i el percentatge d’alumnat d’origen estranger. També és significatiu que els centres de PEE, tot hi presentar molta més complexitat, aconsegueixen millorar el percentatge de graduats a un ritme lleugerament superior que la resta de centres de Catalunya. Si a Catalunya el percentatge de graduats sobre avaluats ha augmentat, entre els cursos 2003/2004 i 2010/2011 un 6%, en el cas dels centres de Pla educatiu d’entorn aquest augment ha estat del 7,5%.
Però anem més enllà de les dades. No fa massa vaig poder acompanyar a la consellera d’Ensenyament en la seva visita al Pla educatiu d’entorn de Girona, Sector Est. Quan veus la capacitat d’aquests professionals, d’acoblar esforços i modelar respostes comunitàries en un entorn tan complex com vulnerable, te n’adones que si bé és cert que el territori traspua necessitat de recursos, també ho és que transmet consolidació i avenç en aquesta nova manera de fer que anomenem Plans educatius d’entorn.
És sobretot des d’aquesta perspectiva arran de terra, de la feina ben feta, i també des de certa fonamentació teòrica que em sorprenen algunes declaracions, com les de Xavier Besalú, publicades el quatre de gener per aquest mateix diari. Tots coneixem la precarietat econòmica que arrosseguen els PEE des del 2011 -degut a la retirada del fons de finançament d’aquest projecte per part del Ministerio de Educación- amb la conseqüent reducció d’algunes actuacions. Però també coneixem l’esforç titànic i col·lectiu per pal·liar aquest cop. Associar aquest dolorós ofec econòmic a la intencionalitat política de deixar els PEE en un estat “inerme o moribund” em sembla, d’entrada, una afirmació poc rigorosa i fonamentada que menysté l’esforç que tantes persones, centres educatius, tècnics dels ajuntaments, inspectors, assessors LIC, i altres agents, tant del Departament com de les entitats municipalistes o el tercer sector, fan per mantenir els PEE i seguir avançant en aquesta direcció.
D’altra banda, mesurar la vitalitat d’aquests projectes només pel nombre d’actuacions que s’hi desenvolupen, em sembla una visió molt reduccionista. Potser no s’ha entès que l’element transformador dels PEE rau, més que en fer actuacions, en una nova forma de treballar, en entrar en el món de les coresponsabilitats i dels projectes educatius comunitaris. Els PEE responen a una visió educativa essencialment diferent a la que s’ha vingut manifestant fins ara. Deixant lluny el model tancat propi de l’escola tradicional, però superant també altres models com el de les escoles actives que amb tant d’encert han sabut obrir-se a l’entorn per aprendre d’ell i amb ell, els PEE posen l’accent en la xarxa per cercar respostes comunitàries als reptes educatius. I això és el realment transformador. Amb aquesta mirada, l’escola es converteix en una organització del seu temps, deixant enrere el antics models organitzatius propis de la societat industrial i obrint-se a una organització en xarxa que la vincula amb l’entorn, capaç de cercar, des de les pròpies competències, complicitats en pro d’un projecte comú.
Tanmateix, en el marc d’aquest projecte comunitari, hem de seguir buscant les formules necessàries per evitar que el temps no escolar, especialment el d’aquells nois i joves més vulnerables, es converteixi en un temps d’empobriment cultural. En aquest sentit el Departament seguirà cercant noves vies de finançament. Ha avançat en la recerca de noves col·laboracions: els convenis amb universitats catalanes per donar suport als tallers d’estudi assistit, l’acord amb la Secretaria General d’Esport per dotar d’un cert suport econòmic als centres del Pla Català d’Esport a l’Escola o la col·laboració del professorat jubilat en algunes actuacions, en són alguns exemples.
D’altra banda, l’assumpció d’algunes despeses per part de molts ajuntaments, l’increment del voluntariat, les pràctiques d’aprenentage i servei, la col·laboració de diferents entitats o els documents d’orientació i eines de suport formatiu elaborades pel propi Departament, són una mostra d’aquest tossut esforç col·lectiu que estem duen a terme per un projecte que, tot i tocat, es mostra viu, i d’una manera o altra, avança. No és casualitat que dels 97 PEE actuals, sis s’hagin signat durant el curs escolar 2012-2013 i dos més, durant el present curs escolar.
Una altra afirmació, al meu entendre agosarada i poc rigorosa, feta en la publicació ressenyada anteriorment, és la que fa referència a un fiançament 0 dels PEE. Només si calculéssim els cost econòmic dels recursos humans que el Departament aporta aquest projecte a través dels assessors LIC, ascendiríem en molt aquests xifra. Tots coneixem, i ja ho he ressaltat, la importància del suport econòmic en aquest projecte, però d’altra banda, també cal tenir memòria. El PEE, com molts recordaran, van néixer sense previsió pressupostària, entenent que aquest canvi de mirada cap a la coresponsabilitat i el treball en xarxa ens permetria donar respostes més eficaces. Més tard, un cop aconseguit el finançament, es va considerar que si bé aquest suport econòmic era necessari en una fase inicial per dinamitzar canvis, hauria d’anar minvant en el temps. Es parlava ja llavors d’un procés de sostenibilitat.
Definint noves estratègies
Amb aquesta idea de seguir avançant volem assumir nous reptes. Aquest curs, amb el suport i assessorament del Departament, es pilotaran en alguns PEE 10 projectes d’àmbit comunitari amb temàtiques diferents com l’esport, les famílies, la convivència, l’impuls a la lectura, o l’estudi assistit. La intenció és donar un pas més en el concepte dels PEE i passar de les accions d’àmbit comunitari als projectes d’àmbit comunitari.
D’altra banda, des d’una perspectiva transformadora com són els PEE, hem d’anar considerant l’alumnat com un protagonista actiu d’aquesta acció. Educar també vol dir capacitar els joves per analitzar l’entorn i comprometre’s en la seva millora. En aquest sentit, estem pilotant en 100 centres educatius el servei comunitari amb la finalitat que els estudiants, al llarg de la seva trajectòria escolar i des del currículum, experimentin i protagonitzin accions de compromís cívic, que aprenguin a ser ciutadans des de la pràctica. Aquesta també ha de ser una aposta dels PEE, un nou repte de futur.
