En Jordi i els seus companys aprofitaven per xerrar i cantar alguna cançó -un d’ells a la guitarra- mentre la manifestació estudiantil s’aturava davant de la delegació del Govern central a Barcelona per reivindicar la celebració de la consulta el 9-N. “Pots no ser independentista”, s’expressava en Jordi, estudiant de batxillerat de l’institut Marianao de Sant Boi, “però si com a estudiant creus en la democràcia has de donar suport a la demanda de la consulta: la falta de democràcia ens preocupa”, opinava.
La majoria de les organitzacions estudiantils, en un gest gairebé sense precedents, s’han posat d’acord en les últimes setmanes per convocar una vaga de 48 hores -aquest dimarts i dimecres- amb l’objectiu d’exigir la celebració del 9-N malgrat la suspensió cautelar decretada per part del Tribunal Constitucional. La jornada d’ahir es va saldar amb la paralització de l’activitat en diverses facultats, algunes acampades i una manifestació de centenars d’estudiants de secundària a plaça Sant Jaume de Barcelona.
I és que el debat sobiranista també està a les aules -cal recordar que la consulta permetria votar a partir dels 16 anys-. “En el nostre institut crec que abunda més el no, però en el que estem d’acord gairebé tots és que cal votar”, constata en Jordi, que no milita en cap sindicat però que ahir va participar en la protesta de secundària.
Ahir van ser protagonistes de la vaga alguns estudiants d’ESO i batxillerat, amb una concentració que va omplir la plaça Sant Jaume de Barcelona, però on més impacte està tenint l’aturada de 48 hores és a les universitats. La plataforma Estudiants 9N, que aglutina un ampli ventall de sindicats estudiantils -SEPC, AEP, FNEC, AJEC, Estudiants en Lluita i Sumem UB-, va cridar a la vaga fa setmanes perquè “la societat catalana exigeix el dret a l’autodeterminació i no hi renunciarà”.
Així doncs, després de diversos anys d’intenses mobilitzacions per reivindicar aspectes relacionats amb la pròpia universitat o amb l’educació, molts estudiants s’han posat d’acord per assumir una reivindicació -el dret a decidir del poble català- que comparteixen i que transcendeix el dia a dia de la vida als campus. ¿A què es deu això? “No hem de plantejar l’educació i en aquest cas la política com compartiments estancs”, opinava en Pol, estudiant de Segon de batxillerat a l’IES Montserrat (Barcelona) i militant del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans. “L’educació influeix a la política i viceversa”, s’expressava aquest jove durant la protesta ahir.
Ho té clar també Bernat Mallén, del sindicat FNEC: “Últimament la universitat s’ha devaluat com a institució i es dedica només a fabricar estudiants productius, però hauria de ser també un espai on es formin lliurepensadors i on es fomenti el debat polític i social”, considera. I posa l’exemple de la transició, quan “gran part de la resistència sorgia de les universitats”.
No és la primera vegada, per tant, que les organitzacions estudiantils participen en reivindicacions que van més enllà dels seus interessos al campus. “Va succeir amb la guerra de l’Iraq, amb el problema migratori, amb la petició de destinar el 0,7% del PIB al desenvolupament i més recentment amb el 15-M”, apunta Mariona Ferrer, sociòloga per la UPF i coneixedora de la participació juvenil, que afegeix que sens dubte aquesta mobilització és una forma de “participació ciutadana” per part dels joves.
“En un context de mobilització tan fort és natural que hagi sorgit aquesta vaga estudiantil”, apunta Ferrer. Segons la seva opinió, el perfil dels qui hi participen no només és el del “multiactivista”-que milita en diferents espais de participació política o social-, sinó que la transversalitat de la reivindicació també és una oportunitat perquè molts estudiants que potser participen poc d’assemblees s’hi hagin apropat aquesta vegada.
Però, ¿val la pena organitzar una vaga amb poques possibilitats d’influir en el seu objectiu? “No pretenem que la Generalitat convoqui la consulta gràcies a nosaltres, seria absurd”, s’expressa Carla Ten, del sindicat AEP, “però sí ajudar a visibilitzar la situació i fomentar el debat: per a nosaltres, per exemple, la consulta és un primer pas per poder canviar moltes coses”.
Acampades i facultats paralitzades
És complicat fer balanç del seguiment de la jornada de vaga d’aquest dimarts, ja que en alguns campus l’activitat acadèmica ha estat totalment paralitzada mentre que en altres gairebé no s’ha percebut la protesta. No hi ha hagut pràcticament classe en les facultat de Lletres i Polítiques de la UAB, al campus del Raval i la facultat de Dret de la UB, durant unes hores a l’edifici Roger de Llúria de la UPF, o a Lletres i Turisme de la Universitat de Girona. En altres campus s’han fet aproximadament la meitat de les classes: és el cas del Campus Nord de la Universitat Politècnica o algunes facultats de l’Autònoma, com Educació, Psicologia, Comunicació o Polítiques i Sociologia.
El que ha abundat sobretot han estat activitats, passaclasses i debats a les facultats al voltant del procés sobiranista i el posicionament dels estudiants. També el dilluns hi va haver algunes acampades en campus com el de Poblenou de la UPF -uns 50 estudiants van dormir-hi- i al rectorat de la Universitat de Lleida o la Facultat de Lletres de Girona.
Però la principal mobilització està prevista per a aquest dimecres, quan la plataforma Estudiants 9N ha convocat una manifestació a plaça Universitat de Barcelona sota el lema Aturem les aules; recuperem la democràcia.
