El Tractament Integrat de Llengües (TIL) es va desmantellant progressivament als centres educatius de les Illes Balears. Ja són desenes d’escoles i instituts els que, d’acord amb la crida feta per l’Assemblea de Docents, han aprovat projectes lingüístics segons les seves actuals necessitats i, en alguns casos, han recuperat els que ja tenien abans de l’aplicació del TIL.
“Tot i les pressions de la conselleria i de la confusió que ha volgut sembrar, els centres han optat clarament per retornar a l’escenari de sensatesa i coherència pedagògica anterior al despropòsit que han significat les polítiques educatives del Partit Popular en aquesta legislatura”, asseguraven des de l’Assemblea de Docents.
Segons els seus comptes, ja són 50 els centres educatius que han aprovat -al claustre i al consell escolar- projectes lingüístics propis, però més recentment el diari Ara ja els ha xifrat en 80. El que fan aquestes escoles i instituts és donar llum verda a plans lingüístics d’acord amb el Decret de Mínims -que fixa un mínim d’un 50% de les classes amb el català com a llengua vehicular- i, en alguns casos, no renuncien a augmentar les hores d’anglès, però dins un “trilingüisme racional”.
Han tardat menys de dues setmanes els centres en deixar enrere l’ombra del TIL, i les previsions de l’Assemblea de Docents és que vagi en augment. El revés contra el model trilingüe balear el va entomar el Govern de José Ramón Bauzà amb la suspensió, per part del Tribunal Superior de Justícia balear en un marge de 48 hores, del decret que amparava el TIL i l’ordre que el desplegava. A més, el mateix tribunal va rebutjar el recurs del Govern que demanava retirar l’anul·lació.
L’Assemblea de Docents ha viscut aquestes setmanes com una victòria -cal sumar-hi la dimissió de la consellera Joana Maria Camps-, però asseguren: “No deixa de ser patètic, però, comprovar que s’ha hagut de perdre tant de temps i recursos i s’han posat en perill qüestions tan sensibles per arribar al punt des d’on no ens hauríem d’haver mogut mai”.
Mantenir el castellà com a llengua vehicular
Malgrat les decisions judicials, el PP no s’ha donat per vençut a l’hora d’implantar el trilingüisme, perquè considera que les anul·lacions per part del TSJIB venen donades per qüestions formals del seu desplegament i no pel contingut del TIL. En més d’una ocasió Bauzà ha reiterat la seva intenció de seguir garantint el trilingüisme a les aules.
D’una manera més discreta, la nova consellera, Núria Riera, s’ha anat reunint en els darrers dies amb diversos centres per mirar de suavitzar el clima de tensió i convèncer-los de seguir mantenint, en la proporció que considerin convenient, el castellà com a llengua vehicular. Riera ha transmès a alguns d’aquests centres que almenys garanteixin una classe en castellà -a banda de llengua castellana-, una proporció que recorda el 25% de castellà decretat en algunes escoles de Catalunya.
