La Formació Professional dual ha estat una de les banderes de la Generalitat en matèria d’Ensenyament. En només quatre anys, fins a 3.718 alumnes, segons dades d’Ensenyament, s’han incorporat a una opció formativa fins ara inexistent, que consisteix en formar els joves a caball entre el centre educatiu i l’empresa, amb un elevat nivell de pràctiques i a càrrec dels propis empresaris. Aquesta ràpida expansió obliga a plantejar-se si ha anat acompanyada d’una formació de qualitat, una pregunta que es va formular aquest dijous la Fundació Jaume Bofill a una de les seves aules de debat.
La política expansiva de la Generalitat, segons Òscar Valiente, professor de sociologia de l’Educació a la Universitat de Glasgow, és “en part lògica” perquè busca resultats immediats, però alerta que el que cal ara és “garantir la qualitat del sistema”, “dissenyar els estàndards formatius i professionals” i dotar aquesta nova estructura d’unes condiciones de regulació. És a dir, establir els mecanismes, començant per la llei –que actualment s’està tramitant– per tenir negre sobre blanc quins són els objectius d’aquesta formació, què s’ensenya, com s’avalua i com es pot controlar les empreses que l’ofereixen.
En aquest sentit, Valiente va posar sobre la taula dos models de FP dual de referència, dels quals Catalunya n’hauria de decidir un. L’alemany, que “manté un control molt seriós de la formació que s’imparteix a les empreses”, o l’anglosaxó, més liberal, que deixa més marge als empresaris a l’hora d’ensenyar la tècnica als joves. Malgrat la decantació pel model germànic, Valiente admitia també que molts Governs es poden sentir atrets pel sistema anglosaxó, perquè és el que atreu empreses amb més facilitat, ja que aquestes en certa manera se senten “menys intervingudes”.
Tanmateix, Valiente, que ha coordinat el llibre Un model de formació professional dual a Catalunya, constata que el repte està en saber encaixar els models en contextos diferents, com el català. I com aquests han de tenir unes condicions mínimes sense les quals el sistema d’FP dual té tots els números de fracassar. Entre aquests elements, Valiente destaca un sistema d’FP amb prestigi social, la participació d’altres agents com els sindicats o altres departaments de l’Administració -no només Ensenyament-, i un número elevat d’empreses disponibles i amb recursos propis.
“Les empreses han de voler fer pedrera, si no, és molt complicat”, apuntava Guillem Salvans, Senior Project Manager de la Fundació Bertelsmann, que va introduir una particularitat que complica la implantació de la FP dual a Catalunya. “Som un país de microempreses, però aquestes tindrien dificultats per incorporar un aprenent a l’any”, matisava, per donar a entendre que potser caldria plantejar ajudes públiques perquè s’impliquin en aquest tipus de formació. Segons Salvans, les pimes, que no tenen el múscul de les grans empreses, no s’apuntaran al carro de la FP dual “si no veuen que el procés d’aprenentatge és d’alguna manera rendible”.
En aquesta línia, Salvans considerava que un cop les empreses incorporen alumnes en la modalitat d’FP dual, la seva aposta ha de ser clara. “S’ha de garantir un tutor, que sigui una persona amb prestigi i alliberada, i integrar agents com el comitè d’empresa en aquesta estratègia”, constatava.
No pot ser una salvació per a l’atur juvenil
La taula rodona organitzada per la Fundació Jaume Bofill es va centrar en les necessitats i reptes de la FP dual, però en alguns moments el debat va derivar cap a la utilització d’aquesta carta com a mecanisme per rebaixar l’atur juvenil, que a Catalunya ronda el 50% entre els menors de 24 anys. En representació del Consell Nacional de Joventut de Catalunya, el seu vicesecretari general, Eloi Cortés, va alertar que la FP dual “no pot ser una solució conjuntural per intentar combatre l’atur juvenil escandalós, sinó una reposta estructural a la necessitat dels joves”. Cortés afirmava que de res serveix tenir joves ben formats i amb grans habilitats si els estàs enviant a uns llocs de treball “cada com més precaritzats”.
I així ho reafirmava Valiente, que assegurava que de poc servirà a la llarga la FP dual si ha estat creada només amb la intenció de combatre situacions com l’atur juvenil o també l’abandonament prematur dels estudis, que a Catalunya és també particularment sagnant. Segons Valiente, l’origen de la FP dual als països que més hi han apostat és la de crear una “aristocràcia obrera”, una mena d’elits entre els estudiants d’FP. “Els millors estudiants són els que es destinen a aquesta formació”, explicava, una plantejament que en la seva opinió hauria d’anar lligat a la voluntat de canviar el model productiu del país i millorar les condicions de treball.
