Aquest és un article publicat a eldiario.es
Ni un, ni dos, ni tres, ni quatre. Amb la més que possible marxa del ministre d’Educació, José Ignacio Wert, segons explica El País, fins a cinc alts càrrecs del departament hauran abandonat el vaixell en els últims mesos. Després de tres anys i mig de baralles constants amb tota la comunitat educativa, el ministre més mal valorat en les enquestes del CIS, i un dels més polèmics del gabinet de Mariano Rajoy, vol anar-se’n. I el Govern estudia enviar-lo a París com ambaixador davant l’OCDE passades les eleccions municipals del 24 de maig. Desbandada al Ministeri d’Educació.
La parella sentimental de Wert, la número dos d’Educació, Montserrat Gomendio, deixarà el ministeri a finals de maig per treballar a París també, ella directament a l’OCDE. Amb la marxa del ministre es completaria l’èxode d’alts càrrecs que ha patint sofrint un dels ministeris més desgastats aquesta legislatura. En els últims mesos han deixat el ministeri a la recerca de noves destinacions quatre càrrecs polítics de primer nivell: l’esmentada número dos, el director de Comunicació de Wert, José Grau, el secretari general d’Universitats, Federico Morán, i el seu cap de gabinet, Tomás Fraile.
Les destinacions de Gomendio i Wert passen per París i l’OCDE, d’acord amb les polítiques que han practicat des del Ministeri. El del seu exnúmero tres, Federico Morán, és incert. Morán va deixar el ministeri per concórrer a les eleccions de la Universitat Complutense. Se’l va catalogar com “el candidat de la dreta”. No va passar de la primera ronda. El cap de gabinet de Wert, Tomás Fraile, va aconseguir un lloc com a conseller d’Educació a l’ambaixada d’Espanya a Austràlia i va emigrar. Finalment, el director de comunicació, José Grau, va agafar el camí de tornada a la Universitat Internacional de la Rioja, d’on va sortir per unir-se a Educació.
Des d’Educació ni confirmen ni desmenteixen la possible marxa del ministre. L’interessat també va refusar ahir fer cap comentari a Brussel·les. La seva marxa obligaria al president del Govern, Mariano Rajoy, a efectuar una minicrisi de Govern i buscar-li un substitut. Per davant amb prou feines queden uns mesos de legislatura i poca activitat pendent.
L’impuls legislador d’Educació ha estat intens en els tres anys i mig escassos que van de legislatura, amb l’aprovació i desenvolupament de la LOMCE com a llegat fonamental. Com a fites en el camí, fins al novembre s’espera l’aprovació de dos decrets que afecten a la universitat, sense arribar al rang de reforma: un referit a la creació de nous centres (que facilita l’obertura d’universitats privades en relaxar els requisits necessaris per a crear una universitat) i un altre sobre l’acreditació del professorat (que bàsicament canvia el sistema actual, quantitatiu, per un qualitatiu i en el qual l’experiència en l’empresa comptarà més).
“Fugen de Rajoy”
La notícia s’ha estès per la comunitat política amb rapidesa. Com és habitual, cadascú ha aprofitat per escombrar cap a casa. L’oposició en bloc, coherent amb anys de crítiques, ha carregat contra el ministre. Antonio Hernando, portaveu socialista al Congrés, ha afirmat que els ministres estan “fugint” de Rajoy, en al·lusió al mateix Wert o al d’Economia, Luis de Guindos, que ja ha afirmat que no seguirà.
Carlos Martínez Gorriarán, número dos d’UPyD, opina que l’OCDE “no es mereix” Wert perquè és “un mal ministre”. Francesc Homs, portaveu de la Generalitat, enfrontada amb Madrid per la política de la llengua en l’educació, tira d’ironia per afirmar que “ha de ser bastant difícil fer-ho pitjor que Wert, té un balanç mereixedor de grans premis”.
El PP ha destacat, a través del seu portaveu Rafael Hernando, els “avenços importants” que ha impulsat el ministre, tot i que, preguntat, també ha avisat que “només Rajoy sap” si es marxa o no.
Des que el PP es va instal·lar al Govern, l’acostament de l’Executiu a l’OCDE com a referència educativa ha estat evident. S’ha donat un gran pes al que diu el seu vaixell insígnia, el polèmic examen de PISA, fins al punt que molts veien en la LOMCE una eina per millorar els resultats d’Espanya. D’un temps ençà també ha estat notable la rellevància que Educació ha donat a cada un dels informes posteriors que l’OCDE fa amb l’abundant informació que proporciona PISA.
El que altres anys es feia mitjançant una nota informativa sense més, aquest curs mereixia rodes de premsa i presentacions. Potser per això a molts professionals de l’educació no va sorprendre que Gomendio anunciés fa unes setmanes que deixava el ministeri per ser directora d’Educació de l’organisme, amb seu a París. I ara és Wert qui podria seguir els seus passos, aquesta vegada no per treballar a l’OCDE però sí amb l’OCDE.
