Arriba la nit més curta i el dia més llarg de l’any. Arriba la nit de Sant Joan i amb ella la celebració del solstici que marca l’inici de l’estiu.
Les revetlles de Sant Joan que tenen lloc arreu del territori són manifestacions d’una cultura popular viva a la nostra societat. Les fogueres que s’encenen a cada barri, poble i vila, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, formen part d’una tradició mediterrània que ve d’antic, una tradició d’origen pagà anterior al cristianisme per celebrar l’arribada de l’estiu. La màgia impregna la nit i el foc, que representa la purificació de l’aire i l’esperit.
Aquesta expressió popular és, sens dubte, la més celebrada i la que gaudeix d’una participació més intensa a tot el territori de cultura i parla catalana, i és per això que s’ha proposat com a la Festa Nacional dels Països Catalans. En aquest sentit, la festa s’ha dotat d’una reivindicació lingüística i cultural que té per màxima expressió la transmissió de la flama del Canigó, una flama que es manté encesa durant tot l’any i que serveix per encendre tots i cadascun dels focs que il·luminen la nit de Sant Joan.
Foto de la recollida de la Flama del Canigó.
Sigui quin sigui el significat que li vulguem atribuir a aquesta festa, el que sempre compartim és la celebració al carrer, amb els veïns i les veïnes. Sant Joan representa un espai de trobada del col·lectiu, un espai per compartir i per viure. El lligam entre les expressions de cultura popular i l’activitat al carrer és més fort que mai. Aquesta nit festiva, doncs, pren una altra dimensió reivindicativa més enllà de la cultural i la purificadora. Es tracta de l’ús de l’espai públic.
En algunes parts del territori, i durant alguns anys, les fogueres de Sant Joan i les revetlles al carrer han sofert un retrocés. Això ha estat així, en gran part, per la falta de dinamització popular, que s’ha vist desmotivada pels nombrosos entrebancs a l’hora d’obtenir autoritzacions per fer aquest tipus d’activitats al carrer. L’excessiva regulació en l’ús de l’espai públic significa un soscavament de l’activitat de col·lectius i entitats, i també a la cultura popular, que mai ha estat programada, sinó més aviat espontània i dinàmica. Moltes de les lleis i regulacions que tenim ara mateix no atenen a les dinàmiques associatives i de cultura popular. Així, es tracten els ciutadans com a irresponsables als quals cal dir exactament com han d’actuar en cada moment o quan han d’utilitzar certs espais.
En aquest context, l’escoltisme i el guiatge a través de l’activitat diària dels agrupaments hi juga un paper fonamental ja que es tracta d’un actor educatiu fortament arrelat al territori. Els agrupaments són part de la vida dels nostres barris i pobles i per tant de les seves expressions culturals. Són espais que tenen una doble funció: l’educació d’infants i joves i la dinamització de l’entorn. Les persones que participen als agrupaments han pres consciència de la importància d’implicar-se en l’entorn i convertir-lo d’aquesta manera en allò que realment és: un espai de trobada, de creació, de discussió, d’expressió popular, de convivència, però sobretot, de creixement personal. Valorar d’aquesta manera l’espai públic és responsabilitzar-se amb l’entorn de manera crítica i és aprendre a formar part de la comunitat de forma activa.
Feliç Sant Joan ple de fogueres i màgia, i sobretot ple de gent que ha decidit baixar al carrer i participar.
