Mai havia generat tan consens una decisió de Wert com la de marxar. El ja exministre d’Educació ha acontentat per igual l’oposició política i la comunitat educativa. Si se li apliqués la dita “tanta pau t’enduguis com descans deixis”, José Ignacio Wert marxarà sense gaire tranquil·litat perquè les seves polítiques han deixat un sector en ebullició.
La comunitat educativa està en peu de guerra per les decisions que ha pres el ministre aquests tres anys i mig de legislatura. I, després de les últimes eleccions, els fronts es multipliquen al Ministeri d’Educació: l’oposició a les seves mesures passa de les aules també als Governs de les Autonomies, fins ara dòcils amb el PP. La capgirada electoral ha provocat que fins a 12 comunitats autònomes es rebel·lin contra la LOMCE i amenacin amb aturar-ne, o almenys minimitzar-ne, la seva implantació. Aquest serà el primer front del (suposadament) dialogant Iñigo Méndez de Vigo, nou ministre d’Educació. Se li gira feina.
Méndez de Vigo tindrà poc temps per deixar el seu segell -amb prou feines cinc o sis mesos fins a les eleccions generals, dos d’ells d’estiu-. A la part legislativa no es preveu que el nou ministre desenvolupi molta activitat. Wert es va encarregar de deixar totes les reformes que va poder fer (en l’educació superior li hauria agradat ficar-hi més mà, però no va ser possible) lligades, publicades al BOE, desenvolupades i amb terminis d’implantació per evitar que un hipotètic canvi de Govern el novembre les pugui tombar. D’aquí el perfil del nou ministre, antic secretari d’Estat d’Europa, sense vinculació coneguda amb l’educació però sí un caràcter dialogant per aquests últims mesos. No s’avorrirà.
Pacificar el sector amb caràcter general serà, probablement, la seva principal prioritat. La tasca, les formes provocadores i la gestió a força d’imposar del seu predecessor, el ministre pitjor valorat del Govern any rere any, ha deixat el sector oposat al PP. La comunicació del Ministeri amb els diferents sectors (sindicats, famílies, oposició política) és, en aquest moment, nul·la. L’última reunió amb les comunitats va acabar amb les cinc regions que llavors no governava el PP aixecant-se de la taula en el primer minut.
El ministre té més fàcil guanyar-se els sindicats ja que en tindrà prou amb reunir la Mesa de Negociació de l’Educació, fet que no succeeix des de fa mesos. A les organitzacions sindicals els sobren les demandes: no han deixat a Méndez de Vigo ni que s’assegui al seu despatx i ja li estan reclamant mesures. Les mateixes que sol·liciten al Ministeri des de fa mesos sense èxit, d’altra banda. Excepte CCOO, que assegura que estaria satisfeta amb què es paralitzés la LOMCE i no prengués cap mesura més.
Aquesta (improbable) mesura és la més sol·licitada al nou ministre des de tots els fronts. Tots els sindicats ho exigeixen, igual que les comunitats autònomes que no governa el PP. Que almenys convoqui la Conferència Sectorial, que assegui a la mateixa taula al ministeri i els Governs autonòmics, i entri a discutir el tema. Sense entrar en qüestions ideolòqiques tan sols, “hi ha raons tècniques i, les més importants, de millora de la qualitat de l’ensenyament que ho fan necessari”, resumeixen des STEs-i.
El Reial Decret que ho va iniciar tot
Una altra de les demandes recurrents dels últims anys, que s’han encarregat de recordar al nou ministre des de diversos fronts, és que retiri el Reial Decret 14/2012. Aquesta norma va ser la que ho va començar tot: les retallades, la pujada de les ràtios, les hores lectives, o la taxa de reposició, recorden des d’ANPE. Posats a demanar, aquest sindicat esmenta la més antiga reivindicació sindical relacionada amb l’educació: l’estatut docent que reguli les condicions laborals i professionals dels docents, una històrica demanda realitzada a tots els ministres, que en algun punt va arribar a tenir un esborrany, però que ara dorm oblidada en un calaix.
En el front universitari, la Federació d’Associacions d’Estudiants Progressistes (FAEST) concedeix un vot de confiança al nou ministre, i li demana que pagui les beques que encara estan sense abonar corresponents a aquest curs passat. STEs-i també li demana que “prengui mesures per recuperar els més de 80.000 joves que han abandonat els estudis universitaris” en els anys de govern del PP. I que retiri els dos últims decrets que ha aprovat Educació, sobre acreditació del professorat i creació de nous centres. No sembla molt probable. No tenen ni un mes de vida.
