Els Governs del País Valencià, Andalusia, Astúries i Castella La-Manxa han anunciat que presentaran un recurs al Tribunal Suprem contra el decret que desplega les proves externes de Sisè de Primària, previstes a la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE). A aquestes comunitats autònomes s’hi podrien sumar d’altres que s’oposen a la llei Wert, en total 12 des de les eleccions del mes de maig.
El conseller valencià d’Educació, Vicent Marzà, ha expressat que estan a favor de “fer avaluacions i proves diagnòstiques per millorar la qualitat educativa”, però que s’oposen “diametralment” al que consideren “revàlides pròpies d’altres èpoques grises que no contribueixen a avaluar”.
Amb el decret aprovat pel Ministeri el 20 de novembre passat, està previst que aquest curs 481.375 alumnes –tots els de Sisè de Primària que hi ha als centres públics i privats espanyols– se sotmetin a unes proves externes, com ja va succeir amb els exàmens externs de Tercer el curs passat. Les diferencies, tanmateix, és que en els de Sisè les pautes, així com els criteris d’avaluació, els fixa el Ministeri per a totes les comunitats autònomes, i les correccions les duen a terme funcionaris externs als centres.
La comunitat educativa en ple s’ha oposat a les proves des que es va aprovar la LOMCE a finals del 2013. Una de les seves principals preocupacions és que obren la porta a establir rànquings de centres en funció dels resultats, una opció que queda en mans de les comunitats autònomes.
“No és una avaluació, és un examen per fer rànquings discriminatoris de centres que no porten enlloc ni suposen avançar”, ha criticat Marzà. “Ja que les competències en matèria educativa les gestiona el govern valencià, caldria que des del Ministeri s’escoltessin i valoressin les nostres apreciacons sobre qüestions com la revàlida de Sisè”, ha reclamat.
Rebutjats recursos de Catalunya i Andalusia
Aquest no serà ni molt menys el primer recurs que es presenta al Suprem contra la llei Wert. Els Governs de Catalunya i Andalusia van demanar la “suspensió cautelar” dels decrets de desplegament de la Formació Professional Bàsica –itinerari acadèmic al qual es pot accedir des dels 14 anys– i del currículum de Primària, però el tribunal els la va rebutjar el 21 d’agost del 2014.
El rebuig a la llei ha arribat també al Tribunal Constitucional. Fins a sis demandes d’inconstitucionalitat va admetre a tràmit l’Alt Tribunal a l’abril del 2014, presentades pel PSOE, el Govern i el Parlament de Catalunya, i els Governs d’Andalusia, Astúries i Canàries. En el cas de les autonomies, se centrava en la invasió de competències –Catalunya denunciava l’atac al model d’immersió lingüística–, mentre que els socialistes argumentaven que la FP Bàsica segrega els alumnes durant l’etapa d’escolarització obligatòria. Quasi dos anys després, el Constitucional encara no s’ha pronunciat.
