En els últims anys s’està formant una onada de canvi educatiu des de determinades escoles i col·lectius de professors que s’han atrevit a transformar i superar el model pedagògic tradicional. Noens referim a innovacions d’aula aïllades, sinó a “subjectes col·lectius” que han creat noves formes d’ensenyar, aprendre, avaluar i viure l’educació. Es tracta d’una onada de canvi genuïna que ve des de baix, parteix de contextos situats molt locals i són el resultat creatiu d’una profunda reflexió superadora del paradigma escolar tradicional.
L’aprenentatge basat en projectes (ABP) és una de les formes més esteses de globalització curricular que, amb matisos diferents, apliquen totes les escoles d’innovació transformadora. Un tret significatiu d’aquesta onada de canvi genuí consisteix en coincidir i rescatar l’esperit de l’Escola Nova de principis del segle XX per actualitzar-lo en ple segle XXI. L’ABP va ser proposat per l’Escola Nova i creat per William Heard Kilpatrick (1871-1965), deixeble de John Dewey, ara fa gairebé un segle.
Menys conegut és que l’andalús Fernando Sáinz Ruiz (1889-1957), mestre socialista i inspector que va arribar a ser cap d’inspecció durant la II República, va ser l’introductor a 1931 de l’ABP aplicat a les escoles rurals espanyoles. També va introduir l’experiència del pla Dalton d’Helen Parkhurst (1887-1973) que proposava l’educació sense llibres de text ni assignatures i organitzada en laboratoris temàtics per especialistes del món real per investigar i educar al costat dels mestres. El model d’escoles Amara-Berri i altres instituts i escoles públiques estan desenvolupant fórmules molt similars de globalització curricular.
L’ABP és un mètode de treball i aprenentatge globalitzador, sistemàtic, rigorós, reflexiu i meta-cognitiu que parteix d’un interrogant o un desafiament i que permet integrar les intel·ligències múltiples, els grups cooperatius, l’aprenentatge significatiu, la creativitat, l’assertivitat i el pensament divergent. Plantejar un interrogant senzill (per exemple: com arriba la llum elèctrica a les ciutats?) suposa un desafiament sota la guia del professorat de diverses disciplines (física, socials, arts, literatura…) que passa a treballar de forma col·laborativa i creativa per generar aprenentatges autèntics, culminant amb algun prototip, producte o projecte a exposar en públic. Les relacions socials a l’aula, el currículum ocult, l’autoritat docent i la motivació de l’alumnat canvien de forma radical en adoptar aquest tipus de pedagogia invisible, que diria Basil Bernstein.
Als Estats Units, l’ABP és molt utilitzat a les charter schools i les whole school designs, que van rebre el suport moral del president Barack Obama el 2009 quan va exalçar aquest mètode dient “que és un exemple de com haurien de ser totes les escoles públiques“. En aquest país l’ABP o Expeditionary learning s’estén a 160 escoles que impliquen 53.000 estudiants i uns 4.000 professors. El 43% d’aquestes escoles són de primària, el 37% de nivell mitjà i el 20% són high school. Com que és un país amb potents estadístiques de resultats i proves-test, podem conèixer l’impacte, eficàcia i equitat de l’ABP en comparació amb el model estandarditzat d’escola. Els alumnes de les escoles que practiquen l’ABP superen els seus companys d’altres escoles que no segueixen l’ABP, tal com reflecteix el gràfic 1. De mitjana, obtenen 10 punts percentuals més d’assoliment en lectura i 6 punts percentuals més en matemàtiques.
Per condició social, les escoles que s’han adherit a l’ABP als Estats Units tenen una composició majoritària de famílies pobres i de baixos ingressos en el 57% dels casos. Tot i l’adversitat d’aquests contextos d’alta complexitat socioeducativa, l’impacte de l’ABP no rebaixa el nivell sinó que l’eleva i més té un major efecte capacitador que l’escola tradicional sense ABP. Per tant, l’ABP genera major equitat i una igualtat d’oportunitats més capacitadora que l’escola pública estandarditzada i acadèmica que es resisteix a transformar-se.
Per col·lectius, són els hispans els que es veuen més beneficiats amb 12 punts més en llengua i lectura que altres hispans en altres escoles, i amb 10 punts més en matemàtiques sobre els seus iguals. El mateix passa entre blancs, afroamericans i alumnes de famílies pobres respecte als seus iguals en altres escoles sense ABP.
Per tant, les evidències empíriques demostren l’efectivitat de l’ABP sobre el model tradicional d’ensenyament i l’encert històric al qual es van anticipar Kilpatrick, Sainz Ruiz o Parkhurst fa gairebé un segle. Els processos d’innovació transformadora a Primària i Secundària s’han de fer més visibles, coneguts i avaluats. Representen una alternativa superadora i antagònica al model pedagògic que pressuposa la LOMCE demostrant que hi ha altres opcions que són viables, són més coherents i responen millor a les necessitats curriculars del nou segle.
Si, a més, la seva pràctica correcta genera més equitat, és inexcusable per a l’esquerra educativa obrir un debat a fons sobre l’esgotament del model escolàstic, burocràtic i estandarditzat d’escola. No hi ha cap paradís on tornar, com deia Fernández-Enguita. Exacte. Cal crear-lo des de baix, cap als costats i cap amunt. No partim de zero, tenim llavors que ja comencen a brotar. Malgrat la LOMCE.
