A la Cristina Romero li va sorprendre que al menjador de l’escola del seu fill, a la localitat de Fortià (Alt Empordà), tots els alumnes, fos quina fos la seva edat, rebessin les mateixes racions. “Menja les mateixes croquetes un noi de Sisè que un Primer? No. Doncs les que sobraven, es llençaven”, es lamentava ara fa un any, poc abans de decidir-se a començar una campanya contra el malbaratament d’aliments als menjadors escolars que la portarà a reunir-se aquest dimecres amb diversos diputats al Congrés, i que d’entrada ja ha aconseguit un canvi: que a la seva escola ajustin les racions a les necessitats de cada alumne.
“No pot ser que amb la crisi que estem patint, amb gent que no es pot endur res a la boca, desaprofitem tants aliments”, s’exclama Romero. Espanya és el sisè país de la UE que més menjar malgasta en general: 7,7 milions de tones a l’any, o el que és el mateix, 170 quilos per persona. Però quants d’aquests quilos corresponen al menjar aprofitable que es llança des de les escoles? No hi ha dades disponibles, però sí un càlcul realitzat pel Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient: es malbaraten de mitjana 100 grams d’aliments per alumne, Per tant, si hi ha 770.500 escolars diàriament als menjadors arreu de l’Estat, es llancen 14.000 tones per curs.
Com pot ser que sobri tant menjar? El mateix estudi del Ministeri n’identifica algunes causes: des de les més imprevisibles, com el nombre de comensals -sempre varia una mica la xifra dels que es queden a dinar a l’escola-, fins a d’altres més esmenables: ajustar la quantitat de menjar a les edats, millorar la qualitat del menjar, la supervisió per part dels adults i en alguns casos ampliar el temps dedicat a menjar per pensant en els que van més lents.
A l’escola del fil de Romero, que rep el menjar de càtering per línia freda -és a dir, congelada-, van solucionar el problema d’excedents calculant millor la quantitat de racions, però aquesta mare no es va quedar satisfeta amb aquesta petita victòria. Primer a través d’una recollida de signatures a Change.org (n’ha aconseguit més de 200.000), i ara amb reunions amb els diputats del Congrés i amb una intervenció per escrit al Parlament de Catalunya, la Cristina defensa “una revisió de la normativa per canalitzar una bona destinació d’aquest excedent de menjar que ajudaria a tanta gent necessitada”.
La seva visita a Madrid aquest dimecres no passarà desapercebuda. Anirà acompanyada de l’expert en salut pública Joan Marc de Miquel i de la famosa cuinera catalana Ada Parellada, que cuinarà per als diputats 100 ‘croquetes il·legals’, és a dir, preparades a partir de les restes aprofitables d’altres menjars.
Aprofitar l’excedent és possible
Per molt que es perfeccioni el servei dels menjadors, sempre hi haurà excedent d’aliments. “Nosaltres intentem calcular al detall, però sempre hi ha una variació d’uns quinze o vint alumnes que trenquen les previsions”, explica Mary Rius, directora de l’escola Maristes Lleida, un centre que serveix 600 menús cada dia. El 2012 una de les seves professores, que era al seu torn voluntària a l’entitat Arrels, els va proposar aprofitar el menjar sobrant. Des de llavors, envien a aquesta entitat del tercer sector una mitjana de vint racions al dia.
“Pocs centres ho fan, perquè sempre fa por ficar-te en un embolic com aquest, però és que si no tirem menjar a les escombraries mentre després, a classe, ens omplim la boca de reciclatge davant els alumnes”, opina Rius. Quan parla d'”embolic”, aquesta directora es refereix a emprendre una activitat, la de donar l’excedent alimentari, que no està explícitament regulada, encara que tampoc està prohibida. A dia d’avui, la donació d’aliments es considera, a efectes legals, com qualsevol comercialització, i per tant està subjecta a les normes generals sobre seguretat i higiene alimentària.
A Catalunya, l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) ha elaborat una guia pensant en escoles com aquesta de Lleida. A la guia s’hi recullen els procediments per reciclar el menjar: els envasos poden donar-se sempre que no estiguin caducats o amb fuites, i els aliments cuinats a l’escola es poden donar sempre que estiguin congelats prèviament (en realitat, poden conservar-se a les temperatures específiques per a cada aliment que apareixen a la llei, però és més pràctic congelar-los). Hi ha també aliments que es recomana no reciclar, com el peix, els productes a base d’ou o els pastissos elaborats amb cremes ens pasteuritzades.
La conservació dels aliments s’ha de dur a terme per racions per separat, i és important destacar que només es pot aprofitar aquell menjar que no ha sortit de la cuina. Evidentment les sobres dels plats dels alumnes no es poden donar, però tampoc el menjar que el personal del menjador disposa a les seves safates abans de servir-lo als comensals. “No es pot garantir que en les hores que dura el servei del menjador es mantingui la temperatura adequada dels aliments”, argumenta Victòria Castell, cap de planificació i auditoria d’ACSA.
Per tant, aquest aprofitament de l’excedent és únicament possible a les escoles i instituts que tenen cuina pròpia. En els que utilitzen servei de càtering, com és el cas del del fill de Romero, no hi ha solució aparent. Si sobra, s’ha de llençar. “Dependrà de l’empresa de càtering si vol donar o no el menjar que li ha sobrat a la seva cuina, però quant surt d’allà, ja no es pot”, aclareix Castell.
A falta de dades sobre quantes escoles opten actualment per no llençar menjar sense pensar-s’ho abans, Castell assegura que “cada vegada són més les que estan sensibilitzades amb aquest tema”, però alhora recorda que des de l’Administració cal més pedagogia encara -i posa l’exemple de la seva guia-, ja que aquesta activitat segueix generant recels i pors entre molts professionals.
