Com serà el meu cos? Què em faran? M’agradarà? “No hi ha cap projecte dels que fem a l’escola que generi més expectació i ganes de fer preguntes que el de la reproducció”, constata Mariona Trabal, mestra i bibliotecària a l’escola Orlandai, de Barcelona, que a través d’aquesta matèria introdueix els alumnes de Sisè de Primària en els fonaments de l’educació sexual. “Motiva a la vegada que genera inquietud, perquè poques activitats de classe tenen tanta implicació personal i afectiva com aquesta”, reflexiona Trabal. És per això que el primer que fa és convidar els nens i nenes a que, de forma anònima, formulin totes les preguntes que els vinguin al cap, per més esbojarrades que siguin.
Aquest és quasi bé el mateix procediment que ha fet servir durant anys la pedagoga sexual Katharina von der Gathen en els seus tallers sobre educació sexual en escoles de Primària arreu d’Alemanya. Fer aflorar amb els alumnes quants més interrogants millor a través d’una bústia anònima, que recentment ha convertit en un llibre, Explica-m’ho (editorial Takatuka). Són 101 preguntes reals fetes pels seus pupils, que ella mira de respondre de forma breu, didàctica i amb l’ajuda d’unes il·lustracions sempre imprescindibles en temàtiques com aquesta. El llibre es va presentar a l’auditori de Rosa Sensat en un acte que va servir per discutir sobre els avantatges d’introduir l’educació sexual i el coneixement del propi cos en una etapa com Primària i sobre el paper de la literatura infantil en aquest camí.
“És millor començar abans de la pubertat, perquè es relacionen amb aquest tema d’una forma menys conflictiva”, sostenia Von der Gathen. La seva aproximació a la matèria és més “tècnica” -des de voler saber com es genera l’esperma fins a saber com es posa un tampó- que no pas “emocional”. No han entrat de ple encara en la muntanya russa de l’adolescència i, per exemple, estan lluny encara d’un consum de pornografia que, a través de l’accés ràpid a internet, ha posat de cap per avall l’educació sexual en edats més avançades.
Què vol dir masturbar-se? Quina mida té el penis? Què és l’ejaculació? És gaire emprenyador tenir la regla? Hi ha interrogants que permeten respostes senzilles, però d’altres farien rumiar a mestres i pares i mares, i han estat tot un repte per a Von der Gathen. No és fàcil trobar explicacions precises per a preguntes com: si et quedes embarassada i no vols tenir fills, què passa? Què és l’assetjament sexual? És dolent tenir fills als dotze anys? Qui va ser la primera persona que ho va fer?
“Com que l’educació sexual té un component molt més personal, molts mestres eviten el tema i el resolen amb un parell de classes a final de curs; d’altres hi veuen una gran oportunitat”, sosté aquesta pedagoga alemana. A Alemanya l’educació sexual és obligatòria en diferents etapes escolars des de l’any 1992. “S’intenta abordar de forma multidisciplinar: la qüestió de la reproducció des de biologia, el valor de la vida des de filosofia, etc”, exposa.
Si el sistema educatiu no assumeix l’ensenyament de la sexualitat -transformació del cos, reproducció, relacions sexuals-, no podem garantir que tots els ciutadans arribin a l’edat adulta amb els coneixements bàsics. “El coneixement del propi cos és fonamental: hi ha dones que no saben on tenen el clítoris”, recalca Von der Gathen. Moltes famílies segueixen considerant aquest tema com un tabú.
De la reproducció i la SIDA a l’assetjament i els trans
Les preguntes que es fan els nens i nenes d’entre 8 i 12 anys sobre la sexualitat no són iguals ara que fa dues dècades, com llavors ja no eren les mateixes que es feien els infants fa mig segle, quan difícilment tenien l’oportunitat de formular-les a casa i de ben segur que no a l’escola. Un dels principals canvis és que ara els nens ja no pregunten tant sobre el part, “potser perquè és de les poques coses que els pares i mares s’atreveixen a parlar cada cop més amb ells”, sosté la pedagoga alemanya.
A l’escola Orlandai, Mariona Trabal explica que, a més del part, ha percebut una davallada considerable de preguntes relacionades amb malformacions i sobretot amb la SIDA. També cada cop menys sobre l’homosexualitat, però més sobre la transexualitat, per a la qual Trabal ha recorregut al documental de TV3 Trànsit, menors transexuals. “Poques coses hi ha més evocadores per als alumnes que veure en David [un dels protagonistes, que té només sis anys] dient que els metges es van equivocar a l’hora de considerar-lo una nena perquè van mirar-li els genitals i no el cervell”, sosté.
Trabal identifica també dos tipus de preguntes més que han sorgit en els últims anys. “Una d’elles té a veure amb l’assetjament, segurament perquè apareix cada cop més en televisions i diaris. Es fan preguntes des de ‘per què els nois poden ser tan empipadors’ fins a ‘em faran coses que no voldré’?”, explica. L’altra té a veure amb l’augment de la pressió que la societat de consum ha generat sobre l’aparença i el cos, principalment sobre les noies. “Hi ha hagut nenes que m’han preguntat per què s’han de depilar el pubis, donant per fet que s’ha de fer”, lamenta.
