El món d’aquests inicis del segle XXI té tres problemes essencials que amenacen la prosperitat i el benestar de la humanitat, aquí i arreu: el canvi climàtic, el terrorisme global i les desigualtats socials. Fa més de cent anys, quan va néixer l’escoltisme i després el guiatge, els principals problemes també eren semblants: una industrialització creixent començava a destruir l’equilibri ecològic, la violència més sagnant es va estendre en forma de guerra mai vista per tot el planeta, les desigualtats derivades del capitalisme més clàssic eren d’un abast que feia impossible la cohesió social.
Ja aleshores la proposta escolta i guia va esdevenir escola de líders socials que fossin capaços de construir un altre món, basat en l’amor i el respecte a la natura, la fraternitat i la cultura de pau des de l’internacionalisme, el compromís social i el servei amb aquells que més ho necessiten. Seria tota una temeritat afirmar que el progrés en aquests tres aspectes al llarg dels darrers setanta anys és gràcies a l’escoltisme i el guiatge, però sí que podem dir, amb el cap ben alt, que sense l’escoltisme i el guiatge el món hagués estat, senzillament, pitjor.
Com dèiem, el pèndol de la història ens torna a posar al davant els mateixos reptes, però amb formats i dimensions del tot diferents. L’èxit de l’escoltisme i el guiatge és que han estat moviments educatius fortament implicats amb els problemes del seu temps, i això els ha donat sentit i trajectòria. Ara hem de veure de quina manera rellegim el context per continuar ocupant-hi un paper destacat.
En l’àmbit de la conservació del planeta, ja no es tracta tan sols de provocar el gaudi de la natura i treballar fort per protegir-la, avui els problemes són més complexos i les respostes han de ser més profundes. L’escalfament global té una relació directa amb els hàbits de consum energètic, fem de l’escoltisme i el guiatge doncs una escola d’habilitats tècniques i socials per estendre una nova cultura de l’energia. Reducció de consums energètics i substitució de fonts actuals per d’altres de renovables i netes haurà d’estar en la proposta escolta i guia com un contingut bàsic de treball.
Des d’una perspectiva de la convivència, l’ús actual de la violència física per reivindicar objectius polítics no es pot combatre amb els mitjans clàssics de defensa i seguretat actuals. El terror i la violència a molts països àrabs, i el ressò directe d’aquesta violència al continent europeu i a Nord-amèrica usa uns formats desconeguts fins al moment. L’únic que sabem és que la violència no es pot combatre amb més violència. Per aquest motiu l’escoltisme i el guiatge poden esdevenir una escola de cultura de pau. Primer, l’escoltisme i el guiatge a aquelles zones de conflicte armat viu o en procés de pacificació ha de contribuir sens dubte a crear comunitats amb un clima més adequat de convivència. La dimensió espiritual de l’escoltisme i el guiatge poden afavorir l’imprescindible diàleg interreligiós, sovint excusa de tanta destrucció. El caràcter obert i internacional del moviment ha de poder ser un context privilegiat per a l’educació intercultural.
Per últim, des de l’enfocament de les desigualtats socials, escoltisme i guiatge també tenen molt a dir i a fer. Desigualtats que es creen en l’àmbit global i que es reprodueixen amb fort impacte en l’àmbit local. En l’àmbit global, l’escoltisme i el guiatge han de fer un esforç per revertir les traces d’un capitalisme financer sagnant, que menysprea el valor de la força de treball i la dimensió humana de l’economia. Escoltes i guies del món han d’esdevenir escola de cooperació internacional. I en l’àmbit local, cal acostar l’escoltisme i el guiatge als sectors socials més vulnerables, perquè vegin en la proposta escolta i guia una oportunitat per a l’aprenentatge de l’autogestió, l’apoderament i la no discriminació, úniques vies per sortir del clot en què sovint es troben.
Totes tres problemàtiques estan íntimament relacionades: l’escalfament global és resultat d’un mode de consum que no respon a les necessitats reals de la ciutadania sinó a les necessitats creades per un capitalisme financer que només persegueix el seu creixement de capitals com a objectiu últim, i a la vegada aquest creixement no repercuteix en una distribució en condicions d’equitat sinó de flagrant desigualtat, cosa que provoca la violència més elemental, el racisme i tota mena de discriminació dins i entre les comunitats, emprant com excusa qualsevol símbol o bandera. Perquè les problemàtiques estan interrelacionades, l’escoltisme i el guiatge han d’esdevenir una proposta educativa integral, que vagi al cor dels fenòmens i no resti a la superfície, i prepari ciutadanes i ciutadans per entomar el relleu per a un món millor amb convenciment i eines renovades i adequades als nous temps. La tecnologia n’haurà de ser sens dubte un dels principals protagonistes. Connectar per Whatsapp a 42 milions d’escoltes i guies que existeixen en l’actualitat pot ser una arma de construcció de pau, de cooperació, de fraternitat i de justícia social d’abast incalculable.
