L’elevat nombre de joves que pateixen fracàs escolar i abandonen els estudis a Catalunya ha fet emergir, ja fa anys, la feina de centres que es dediquen a treballar amb ells, fer-los recuperar les ganes d’aprendre i reconduir-los al sistema de formació postobligatòria. Són les que s’han autodenominat Escoles de Segona Oportunitat. Aquest dimecres, el departament d’Ensenyament s’ha compromès a garantir-ne la viabilitat i a ampliar-ne la presència arreu del territori.
Escoles de Segona Oportunitat: èxit contra el fracàs escolar
Begonya Gasch: “Rere el fracàs escolar hi ha joves que pateixen”
Ha estat el secretari de Polítiques Educatives d’Ensenyament, Antoni Llobet, que ha explicat que la seva Administració ha posat en marxa el curs actual un programa per “garantir la pervivència d’aquests centres” –tots ells d’iniciativa privada, la majoria fundacions– a través d’un “correcte finançament”. I ha afegit que es comprometen ampliar la presència arreu del territori d’aquestes escoles, ara com ara iniciatives singulars, inclús a través d’instituts de titularitat pública.
Les paraules de Llobet s’emmarquen en el debat en què ha participat amb Miquel Àngel Essomba (comissariat d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona) i Rafael Homet (diputat d’Educació de la Diputació de Barcelona) dins les jornades que han tancat el seminari sobre escoles de segona oportunitat celebrat al Palau Macaya. La trobada ha servit també perquè la incipient Xarxa Espanyola d’Escoles de Segona Oportunitat signés un conveni de col·laboració amb la seva homònima francesa, tenint en compte que va ser a França on va néixer aquest model el 1995.
Les escoles de segona oportunitat, a Catalunya representades per centres com El Llindar (Cornellà) o els de Salesians Sant Jordi, són espais als quals van a parar els joves que o bé no aconsegueixen aprovar l’ESO i tenen problemes a l’institut, o bé han abandonat els estudis al cap d’un temps. Són escoles on l’atenció personalitzada, la proximitat i l’escolta dels joves és inseparable de la seva formació professional. I intenten acompanyar-los al llarg de la seva formació postobligatòria –des d’aprovar Secundària fins als graus de FP–, un univers que sol estar fragmentat i on els estudiants no sempre disposen d’orientadors.
Si fins ara aquestes entitats es queixaven que les ajudes públiques eren molt diverses i anaven massa lligades a ofertes formatives concretes, Llobet ha expressat que amb la posada en marxa el curs actual dels Programes de Segones Oportunitats el que s’intenta és que el finançament que reben sigui pel conjunt del centre. Això ha de permetre a aquestes escoles treballar amb molta més flexibilitat i amb més marge de temps a l’hora d’atendre les necessitats diverses dels seus alumnes.
A la taula de debat polític hi ha hagut consens a l’hora d’acceptar que si es planteja ampliar la xarxa d’escoles de segona oportunitat, s’haurà de fer de la mà de les que ja hi ha, reconeixent la seva tasca, perquè són elles les que han consolidat un model per reduir la xacra d’un abandonament escolar que l’Administració ha estat incapaç de frenar. “Hem de ser conscients que hi ha persones que passen 13 anys de la seva vida dins la institució escolar i no aconseguim que en surtin amb competències bàsiques”, ha deixat clar Essomba. En el seu cas, l’Ajuntament de Barcelona també va anunciar recentment que volen posar en marxa ‘escoles de noves oportunitats’.
Els polítics han reconegut també que un altra de les “zones de risc” per a l’abandonament són els salts d’una etapa a la següent. Més enllà dels que no obtenen el títol de l’ESO, molts joves abandonen els estudis un cop acabada la Secundària, o després d’experiències insatisfactòries en graus de Formació Professional. “Perdem massa joves en les transicions educatives”, s’ha lamentat Homet, que ha recordat que segons dades de la Diputació –que compta amb un programa d’orientació– els que prenen aquestes decisions sense el suport de la seva família tenen més números d’acabar abandonant amb més facilitat.
Proximitat, escolta i personalització
¿Com poden encaixar administrativament les escoles de segona oportunitat sense que acabin perdent la seva idiosincràsia educativa? Aquesta ha estat una de les preguntes de més difícil resposta que s’han plantejat al llarg del seminari que aquest dimecres arribava a la seva fi. “El model d’èxit de les nostres escoles té molt a veure amb la seva singularitat”, expressava Francisco Estellés, director de les escoles de Salesians Sant Jordi i encarregat de presentar les conclusions dels treballs.
Com a mínim comú denominador, les escoles de segona oportunitat plantegen una tasca educativa des de la proximitat, l’escolta als joves, i la personalització dels seus itineraris formatius davant un sistema escolar que “tendeix a la homogeneïtzació”. Per aconseguir-ho, els cal “preservar la flexibilitat” que els permet adaptar els continguts que imparteixen, o les ofertes formatives, a les necessitats dels joves. Entre els reptes que han de resoldre, destacava també la relació amb el món laboral. “Ens cal més proximitat amb les pimes i les empreses”, reivindicava Estellés.
