El Govern estendrà el curs vinent el model de beques equitat dels graus als màsters, però de moment amb reduccions de preu molt menors i només en el cas dels màsters professionalitzadors, és a dir, els que són imprescindibles a l’hora d’exercir alguns oficis. L’ajuda a aquests estudis cobrirà fins a un 25% del preu de les matrícules, segons ha avançat el diari Nació Digital i ha informat hores després la Secretaria d’Universitats i Recerca, que aquest dijous ha presentat el decret que regularà els preus del curs 2017-2018 i que està previst que es publiqui en els propers dies.
El propòsit d’ampliar el sistema d’ajudes als màsters, tradicionalment més cars que els graus, es coneixia des que es va incorporar la mesura a la llei d’acompanyament dels pressupostos de 2017. Però al text no s’hi concretava quin seria l’abast de l’ajuda ni a quins estudis afectaria. El decret explicita ara que l’ajuda màxima que rebran els estudiants en situació més desfavorida serà del 25% del cost del màster, que a més a més haurà de ser dels habilitants, com ho són, per exemple, el de formació del professorat de Secundària, dret, enginyeria i arquitectura.
Així les coses, si les beques equitat es distribueixen en funció de sis trams diferents (segons la renda i altres condicions familiars), un estudiant del tram 1 –el més baix– podria pagar per un grau de Matemàtiques uns 420 euros l’any, ja que rebria un 80% de reducció de matrícula. Si volgués després estudiar el màster de professorat per fer classes en un institut, hauria d’abonar 1.850 euros per l’any que dura, perquè la subvenció que se li aplicaria llavors seria només del citat 25%.
La de 25% serà la beca màxima, la del tram 1. El tram 2 cobrirà el 20%; el 3, el 15%; el 4, el 10%; el 5, el 5%, i el tram sis és el que paga la matrícula sencera. El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha anunciat que la intenció és ampliar “de forma progressiva” el percentatge de cobertura de les beques, així com la quantitat de màsters que permetin beneficiar-se’n.
L’altra gran novetat del decret també té a veure amb les beques equitat. A partir del curs vinent, les matrícules universitàries seran més econòmiques per a les famílies amb menys recursos, concretament les que tenen una renda que les situa en els trams 1 i 2 –els més baixos– d’aquestes. Si fins ara aquestes ajudes els cobrien un 50% i un 40% del preu, ara ho faran en un 80% i un 70%, respectivament.
Aquesta modificació de la cobertura de les beques suposa també una consolidació del model que defensa el Govern per garantir un accés equitatiu als estudis universitaris. Davant la reducció generalitzada de les taxes que han reclamat al llarg del curs els estudiants, així com també alguns rectors, la Secretaria d’Universitats aposta per mantenir el sistema de preus actual –els més cars d’Espanya–, però millorant les ajudes. Ho va reiterar recentment el secretari Arcadi Navarro en la constitució aquest dilluns del Pacte Nacional per la Universitat. “És normal i desitjable que les rendes més altes paguin més que les baixes”, argumentava Navarro.
El nivell mínim d’anglès, per d’aquí a quatre anys
La Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), que ha donat el seu vistiplau al decret dels preus, ha recollit també la petició de les facultats catalanes de posposar l’exigència d’un nivell mínim d’anglès als universitaris a l’hora d’obtenir el graduat. Va el curs 2014-2015 quan el llavors conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, va anunciar que els qui entraven aquell any a la universitat haurien d’acreditar almenys el nivell B-2 d’anglès (l’equivalent al First Certificate o al cinquè curs de l’Escola Oficial d’Idiomes) per graduar-se. Aquella promoció sortirà està previst que es graduï el curs vinent, i les universitats ho consideren precipitat.
La moratòria, que ha avançat aquest dijous El Periódico, recull el sentir de molts estudiants, que es queixaven que les universitats no han posat a la seva disposició els cursos per poder millorar el seu nivell d’anglès. En aquests sentit, algunes universitats, com la UAB o la UdG, ja havien anunciat que no aplicarien la mesura, que finalment s’ha acabat ajornant fins d’aquí a quatre anys.
