Les proves externes de tercer de primària -convocades del 5 al 16 de març i a les que estan convocats 81.161 alumnes de 2.999 centres- tornen a començar envoltades d’una forta crida al boicot per part de la FaPaC, la Xarxa d’Escoles Insubmises (XEI), l’Assemblea Groga de Gràcia i el MUCE. És el quart any consecutiu que aquestes entitats demanen a famílies i centres escolars desobediència per a aquestes avaluacions, -així com per a les de sisè de primària, que seran al maig, i a les de quart d’ESO, que van ser el passat mes de febrer.
Igual que anys anteriors, aquestes entitats denuncien que les proves per avaluar el nivell acadèmic tal i com estan configurades actualment són “instruments per consolidar sistemes educatius basats en la competició”, segons resava el comunicat de premsa que la FaPaC va fer públic el 14 de febrer. També qualifiquen l’estandardització de les proves, que no són sensibles a la situació de cada infant, com a “reduccionista” i asseguren que deriven a no educar els joves, sinó a “ensinistrar-los” per a superar els exàmens que consideren “imposats”.
Des que la LOMCE va instaurar les proves externes, “Catalunya ha estat la comunitat autònoma que amb més rigor ha aplicat la llei Wert, després de Madrid. Però el departament d’Ensenyament sempre ha jugat a la confusió, dient que no responien a la LOMCE sinó a la Llei d’Educació de Catalunya (LEC)”, afirmen des de la FaPaC. De ser així, la normativa estableix que aquestes proves no són obligatòries. “No ho han estat mai, almenys no més que qualsevol altre examen que estigués marcat al currículum”, apunten fonts del departament d’Ensenyament.
Però entitats com la FaPaC, que lideren aquesta crida a la insubmissió, consideren que les proves externes sempre han tingut un caràcter censal i no mostral a Catalunya. “Per això cridàvem a la insubmissió, perquè per no realitzar aquests exàmens havies de passar per sobre de la llei”, afirmen des de la Federació. Aquest any, però, la situació ha canviat: amb l’aplicació del Reial Decret de llei 5/2016 que modifica la LOMCE es va establir que les proves d’avaluació de primària serien mostrals i, per tant, deixarien de ser obligatòries.
El boicot recau en les famílies, que busquen l’aula buida i l’acció comunitària
Des de la XEI denuncien que, tot i el Reial Decret, el departament d’Ensenyament segueix anunciant les proves com “un dret i una obligació. De fet, així es definien els exàmens a tercer de primària al seu web fins el dia després que féssim la roda de premsa insistint en que les proves ja no podien ser obligatòries”. Però tot i haver realitzat aquesta modificació al web, Ensenyament reitera que “no hi haurà cap canvi en les proves externes respecte cursos anteriors”.
Però en la crida al boicot sí que hi ha hagut canvis: “ja no demanem desobediència, sinó negar-nos a realitzar unes proves que legalment no són obligatòries”, puntualitzen des de la FaPaC. El pes de l’acció recau, doncs, en les famílies, que són les que decidiran no portar els infants a classe el dia que es facin els exàmens. “Sabem que molts docents són funcionaris i no volem comprometre’ls demanant-los desobeir”, expliquen des de la XEI.
El que sí s’intenta és involucrar els centres per a que col·laborin amb les famílies per a que avisin amb temps dels dies que realitzaran les proves. “N’hi ha que les fan en dies no consecutius o que no avisen amb temps per a que puguem decidir no portar els fills a classe. Però si l’escola col·labora, ens permet fer una acció de boicot organitzada entre totes les famílies del centre i, inclús del barri”, explica la Meritxell Casellas, mare d’una criatura de tercer de primària que comença avui les proves a l’escola Patronat Domènech de Gràcia.
Aquest centre és un dels que ha col·laborat amb les famílies i, gràcies a això, “segurament podrem aconseguir tenir l’aula buida durant les proves, com els anys anteriors”, confirma la Meritxell. Durant els tres dies que duraran les proves -de dilluns a dimecres- els infants de tercer no aniran a classe els matins. Així, realitzaran activitats “pedagògiques i lúdiques, que també tindran un toc de denúncia”, afirma aquesta mare. Per exemple, decoraran l’entrada a l’escola, aniran a un museu, faran tallers amb els castellers de Gràcia o pintaran samarretes amb el groc de les assemblees d’educació. “El darrer dia farem una acció conjunta amb altres centres del barri perquè volem fer coses visibles”.
La filtració dels resultats del 2017 “tira per terra tota la tasca pedagògica”
Tot i les crítiques que acostumen a versar sobre les proves d’avaluació externa, les famílies i entitats no es posicionen en contra pels exàmens per se sinó pel seu caràcter “estandarditzat que porta a la competitivitat entre centres”, segons Meritxell. Respecte aquest últim punt, l’administració sempre ha assegurat que els resultats mai no es farien servir per a realitzar rànquings i que, per tant, mai no serien de domini públic.
Però això no ha estat així aquest any, degut a una filtració dels resultats de les proves de sisè de primària de l’any passat dels centres de Barcelona, que han estat usats per alguns mitjans de comunicació com El País. “El tractament d’aquest mitjà, en el que s’elabora un rànquing que es pot filtrar per centre, posicionament respecte la mitjana de la zona, grau de complexitat i tant per cent d’alumnes receptors del fons social, ens sembla que reforça el caràcter elitista d’aquestes proves”, denuncien des de la XEI.
Des del Consorci d’Educació de Barcelona, entitat responsable d’aquestes dades, es mostren molt “preocupats” amb aquesta filtració i coincideixen amb que aquests resultats “no haurien de ser públics. Va causar molt malestar que les dades es publiquessin i que es fes d’aquella manera, relacionant renda i rendiment acadèmic”, asseguren. I és que, segons el Consorci, la imatge que es destil·la d’aquest tractament “tira per terra tota la feina feta per aconseguir l’equitat i la igualtat d’oportunitats dels nens i nenes de Barcelona”.
Des de la FaPaC, però, consideren que aquesta filtració només visibilitza un problema de base, i és que “si les proves no es fessin servir per classificar diferents centres educatius, aquesta filtració no s’hagués produït i molt menys d’aquesta manera”. Així, tant famílies com entitats destaquen estar a favor d’una avaluació del sistema educatiu, però sempre que “propiciï un debat científic, educatiu i polític de la qualitat de l’ensenyament, preguntant no només els infants sinó els centres i tenint en compte la diversitat de situacions i necessitats de cadascú”, opina la Meritxell.
