Què passa a l’Institut Obert de Catalunya? És el centre de secundària més gran de Catalunya pel que fa a nombre d’alumnes matriculats (al voltant de 14.000), i és, se suposa, una de les prioritats del Departament d’Educació pel que fa a l’objectiu de potenciar l’equitat (com a centre a distància dóna segones oportunitats als majors de 18 anys que volen fer l’ESO o Batxillerat) i la inserció laboral a través de l’FP. Però alguna cosa grinyola a l’IOC si es fa cas al que ve denunciant de fa temps el sindicat CCOO: caiguda de matrícula als cicles formatius (en un moment d’increment de la demanda en general), un sistema informàtic que genera molts errors (van començar, afirmen, quan va ser externalitzat el febrer de 2016 juntament amb la resta de centres públics), endarreriments en els pagaments als professors col·laboradors, i sobretot un buit legal extraordinari, ja que tretze anys després de la seva posada en funcionament encara no hi ha una normativa específica que reguli l’IOC i les condicions laborals del seu professorat.
El Departament accepta això últim i assegura que una de les seves prioritats és posar-hi remei. De fet, ja el mes de setembre, aprofitant una visita al centre, el conseller Josep Bargalló va anunciar que s’estava treballant en un decret per dotar l’IOC d’una “estructura organitzativa i funcional pròpia, adequada a la seva singularitat i les seves necessitats”. Des que va començar a operar el curs 2006/2007, fruit de la fusió de tres centres (l’Institut Català d’Ensenyament Secundari a Distància, el Graduat d’educació secundària a distància per persones adultes i l’FP Oberta), l’IOC ha operat amb la mateixa regulació genèrica que els centres púbics d’ensenyament presencial. Amb l’aprovació de la LEC (2009) es va establir l’any 2012 com a data límit per a l’aprovació del decret que l’havia de regular, però va arribar aquesta data i res.
Per aquest retard, i en especial per la falta de regulació de la figura del professor col·laborador, l’any 2015 la Sindicatura de Comptes va estirar les orelles a l’aleshores consellera, Irene Rigau. En aquell mateix informe de la Sindicatura es poden llegir les al·legacions presentades pel Departament (pàgina 33), el qual diu que “disposa en un estat molt avançat de redacció l’esborrany del Decret xxx/2015, de l’educació a distància i de creació i organització del centre docent singular Institut Obert de Catalunya (…) el Decret es desplega mitjançant l’Ordre per la qual es regula l’organització i funcionament de l’Institut Obert de Catalunya i l’horari del professorat. Aquesta ordre està en un estat molt avançat de redacció (…)”. D’allò tal dia farà… quatre anys.
El director general de Centres Públics, Josep González-Cambray, explica a El Diari de l’Educació que “una de les sorpreses que tenim al maig quan arribem és aquesta, i el que faig és activar el procés per regular l’IOC com més aviat millor. Aquest centre ha de funcionar amb una gran capacitat d’adaptació als canvis, això vol dir flexibilitat per adaptar la seva oferta a la demanda. Potenciar l’IOC és una aposta del Departament i per això és imprescindible un decret”. Fins el moment, s’han fet reunions amb l’equip directiu del centre i s’ha iniciat un procés participatiu, afegeix el director general.
En canvi, Àngel Garcia, delegat de Comissions Obreres al centre, afirma que la plantilla del centre (unes 140 docents que estan en comissió de serveis) no es va assabentar de la consulta pública fins l’últim dia, i per això han demanat que es torni a obrir. “Cal comptar amb l’experiència, el coneixement i la continuïtat del professorat. Professionals compromesos que fan possible funcionar el centre”, afirma Garcia. El director general assegura que ara mateix no hi ha un redactat del futur decret i que aquell primer tràmit va ser un “recull d’idees previ a engegar tot el procés participatiu del decret”, que entre altres coses passarà també per explicar la proposta en una mesa sindical.
Errors en el sistema, retards en els pagaments
L’IOC, va dir Bargalló en aquella visita del setembre, “és una eina que ens pot ajudar en l’equitat i la lluita contra la segregació escolar perquè és una nova oportunitat per segons quins alumnes. I permet que alumnes que per horari o per lloc on viuen no poden fer uns estudis que volen fer, i que en canvi, nosaltres els hi oferim aquests estudis sigui l’hora que sigui, visquin on visquin”. Alhora, va ressaltar el paper innovador del centre: “Volem convertir l’IOC en un referent de la innovació educativa a Europa, en l’àmbit de la formació a distància i les noves oportunitats”.
Per contra, Àngel Garcia assegura que ara mateix l’IOC està molt lluny d’aquests objectius, no només per la falta de regulació, sinó perquè el sistema informàtic genera molts problemes i perquè el professorat col·laborador està molt descontent, ja que triga molt a cobrar. Fa uns dies CCOO denunciava a través de twitter que més de 400 docents col·laboradors encara no han cobrat la feina del segon semestre del curs 2017/18. “No es pot ser un centre de referència si no es respecten els drets d’aquells que el fan funcionar”, afirma Garcia. Aquests endarreriments són crònics. El novembre de 2015 aquest diari ja es va fer ressò d’uns altres problemes de pagament.
Aquests professors col·laboradors són funcionaris d’altres centres que fan una mena d’hores extra encobertes, i com que formalment no les poden fer tenen uns contractes mercantils amb la mateixa administració per la qual treballen. L’any 2014 hi va haver un intent de regular aquesta figura, però els sindicats ho van rebutjar entre altres raons perquè sense regulació de l’IOC era com començar la casa per la teulada. “Van venir del País Basc a Barcelona per estudiar el nostre model perquè volien fer un institut en línia, doncs ja l’han fet i ja té una normativa específica en la qual es soluciona el tema de les hores dels docents perquè es descompten de la seva jornada habitual”, explica Garcia. Andalusia és l’altra comunitat autònoma amb un institut a distància públic regulat, mentre que a les Balears també existeix però sense normativa específica.
Caiguda en la matriculació
En una nota de premsa publicada a mitjans de desembre, Comissions Obreres acusava el Departament d’“ofegar el creixement de l’IOC”. Ho argumentava amb les dades de matriculació. En els darrers cinc cursos, els alumnes de cicles de grau mitjà han passat de 2.830 a 2.582, i els de grau superior de 6.786 a 6.182. Paral·lelament hi ha hagut una explosió de centres privats que ofereixen cursos d’FP no presencials, a preus que oscil·len entre els 2.000 i 4.000 euros anuals. Segons les dades de la mateixa Generalitat exposades per aquest sindicat, fa cinc anys hi havia 194 estudiants d’FP (cicles mitjà i superior) a cursos privats no presencials i ara n’hi ha 13.680. Aquest creixement exponencial es deuria sobretot al fet que l’oferta privada de cursos d’FP online sí que es va regular l’any 2012 mitjançant l’Ordre ENS/71/2012, de 8 de març.
El director general de centres públics, Josep González-Cambray, treu ferro a la situació, ja que, assegura, “el sistema informàtic de l’IOC possiblement té marge de millora, però no falla més que altres aplicatius i per aquest motiu no s’ha perdut cap alumne”. Sí que creu, en canvi, que l’oferta privada s’ha de regular i de fet avança que s’està impulsant una nova ordre per fer-ho. “Aquesta oferta és molt legítima, però ha de reunir un seguit de requisits acadèmics, i per això estem preparant una normativa que ens permetrà que el sistema es vagi ordenant”, diu González-Cambray.
