A la tardor del 2017, l’esborrany de decret per a l’autorització dels serveis assistencials de guarda d’infants de 0-3 anys impulsat per la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació va generar una forta inquietud i nombroses protestes arreu de les quatre illes. Mesos després de tot aquest enrenou i contestació, a la Comissió d’Educació del Parlament de les Illes Balears –celebrada el 26 de febrer de 2018– es va resoldre instar el Govern de les Illes Balears a “no tramitar el decret”, i es va acordar per unanimitat que des del mateix Govern i els consells insulars s’impulsés “una comissió tècnica de treball que elabori un document marc sobre l’atenció educativa i assistencial dels infants menors de 3 anys” que inclogués una diagnosi de la realitat i orientacions bàsiques per a totes les administracions.
Algunes dades que conviden a la reflexió
Tal com recull l’Informe de la Comissió Tècnica 0-3, exhaustiu i amb moltes dades, en el conjunt de les Illes Balears hi ha oferta de places de 1r cicle d’educació infantil per a un 35% dels infants. Segons un document que s’hi cita, publicat el juny de 2018 per l’Institut d’Estudis Fiscals (depenent del Ministeri d’Hisenda), es necessita una oferta de places per a un 72% dels infants. Aquest criteri coincideix amb l’experiència dels ponents de l’Informe en poblacions mitjanes i grans: en la majoria de casos totes les necessitats queden cobertes quan s’arriba a un 65% o un 70%.
Segons xifres del Ministeri d’Educació i Formació Professional, l’oferta de places 0-3 a les Illes pràcticament no ha augmentat en els darrers vuit anys. I el petit augment es deu al sector privat.
En alguns grans municipis de Mallorca, com Palma, Manacor, Inca, Marratxí i Llucmajor, es concentra el dèficit més gran de places. Fins i tot, alguns municipis de Mallorca com Son Servera (que té 11.000 habitants) o Muro (que en té 6.700) no disposen de cap plaça 0-3. A l’illa d’Eivissa, quatre dels cinc municipis tenen una oferta de places inferior a un 25% dels infants, un fet que suposa el repartiment de 670 places entre 3.400 infants.
La tan necessària equitat
Com posen de manifest molts estudis d’organitzacions no governamentals com Unicef i Save The Children, les enquestes de condicions de vida de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i l’Institut d’Estudis Fiscals, una part important de les famílies socialment més vulnerables no tenen recursos per a accedir a les places de 0-3 anys.
En aquest sentit es disposa de les dades del 2016, darrer any en què l’INE ha publicat l’Enquesta sobre condicions de vida, on només un 26% de les famílies amb menys recursos aconsegueixen una plaça 0-3; davant d’un 41,6% de les classes mitjanes i un 62% de les més benestants.
Pel que fa a les Illes Balears, els redactors de l’Informe posen de manifest que no tenen dades al respecte. El suport econòmic a l’escolarització dels infants de 0 a 3 anys de les famílies més vulnerables queda a càrrec dels municipis, i són molt pocs –potser no arriba ni al 20%– els ajuntaments que decideixen sumar els costos econòmics del suport a les famílies més vulnerables als costos de finançament de l’escoleta.
La barrera econòmica que suposa la manca d’ajudes per a l’escolarització suposa, per tant, un obstacle insalvable per a moltes famílies. Amb l’agreujant que tant el Govern de l’Estat com el Govern de les Illes Balears han confirmat ajuts a l’escolarització basades en desgravacions fiscals que només poden beneficiar les famílies amb ingressos bastant superiors al llindar de la pobresa.
La tan necessària homologació del servei educatiu
Un dels aspectes en què l’Informe de la Comissió Tècnica 0-3 posà més èmfasi és el nombre de centres no autoritzats que presten els seus serveis en l’etapa de 0-3, un fet causat per la baixa oferta de places de 1r cicle d’educació infantil, que “ha estimulat l’aparició de centres sense més autorització que una llicència d’activitats municipals”, tal com podem llegir a l’estudi.
A aquests centres, que no estan autoritzats com a centres educatius, hi acudeixen regularment infants d’aquestes edats; i alguns fins i tot s’anuncien com a escoletes o altres noms que indueixen a la confusió. A les Illes se les anomena “guarderies”.
L’Informe també recull la gravetat que suposa el fet que en aquests centres “amb poques o cap condició ni garantia –des de la perspectiva dels drets dels infants– és on s’acaben refugiant les famílies més vulnerables per mor de les dificultats insalvables que troben per acudir a escoles infantils públiques o a centres d’educació infantil”.
Un termini de tres anys per a disposar de 2.600 places de 0-3
Amb aquestes dades a la mà, els autors de l’estudi fan una crida a la necessitat urgent per a crear i reconvertir un total de 2.600 places abans de final de 2021. Durant l’any 2019, s’hauria de posar en marxa aquesta recomanació a aquells municipis en què la situació és més deficitària; i que aquestes places estiguin creades i reconvertides a finals de 2021. D’aquesta manera, a finals del 2021 es disposaria de places de 1r cicle d’educació infantil per a un 37,5% dels infants; un percentatge que suposa la meitat del que es considera necessari per a cobrir les necessitats educatives i la conciliació familiar, que aniria entre un 70% o un 75%.
L’Informe inclou moltes recomanacions a les distintes administracions, d’entre les quals destaca que la Conselleria d’Educació i Universitat construeixi i gestioni escoletes de titularitat pròpia a les zones més mancades de places i als municipis amb més dificultats per a construir-ne. Així com també que la creació de noves places estigui lligada a un compromís del Govern de les Illes Balears per al sosteniment percentualment significatiu respecte als costos reals de les escoles infantils municipals.
La feina per a fer és immensa i el repte apassionant. Hi està en joc l’equitat i la cohesió social de les Illes Balears del futur.
