Segurament, a l’educació la mirem amb els ulls de qui ens han educat i del que hem après al voltant d’ella mateixa. És possible que a l’educació li atribuïm tota aquella càrrega ancestral que ens acompanya dia rere dia sense ser-ne del tot conscients i que configura els nostres actes, pensaments, somnis i desitjos. A l’educació, també l’emprem com a eina per fer créixer a persones i col·lectius, i que aquestes, al seu temps, faran créixer municipis, territoris, continents i a la humanitat sencera.
A l’educació, però, l’hem responsabilitzat i la responsabilitzem de tantes coses sense adonar-nos que ella, per se, no és responsable de res. Més aviat és la nostra responsabilitat oblidada la que ens ha portat fins aquí. Per això, recuperar aquesta responsabilitat significa estimar i abraçar a l’educació des d’una mirada holística perquè ara sigui el camí que serveixi al propòsit pel qual ha estat creada, que no és cap altra que la transformació de les persones.
Parlar de transformació i d’educació actualment sembla quelcom quotidià en segons quins contextos i entorns, principalment pedagògics i socials on la paraula innovació està a l’ordre del dia. Ara bé, acceptar i concebre l’educació com a camí de transformació significa no parlar només d’eines, recursos, tecnologies, dinàmiques, metodologies i paradigmes que generin canvis a certs nivells, que també, sinó que significa entendre-la com aquell procés infinit que permet a la persona i als col·lectius treure enfora allò que porten dins amb connexió amb la vida de manera permanent.
Per tant, que l’educació esdevingui camí de transformació des d’aquesta mirada implica crear estructures obertes i flexibles que permetin expressar la vertadera essència de cada persona i de cada col·lectiu més enllà de provocar l’adquisició d’informació i coneixements. Suposa reconèixer aquells valors humans de naturalesa universal que ens connecten els uns amb els altres més enllà de les fronteres, les diferències i les distàncies que puguem veure i viure, i promoure’ls perquè siguin el far que guia el procés de descoberta i creació de cada persona i col·lectiu.
Significa doncs, que l’educació no precisa de res més que d’allò que ja portem dins i fer possible la seva interacció i diàleg amb allò que hi ha fora. Per aquest motiu, tan important és la mirada que tinguem sobre l’educació, i per tant veure-la com a camí que permet transformar-se per ser cada vegada més qui som; com ho són les estructures, espais i experiències que faciliten que això sigui així des del respecte a la diferència a tots nivells i la interacció.
Segurament aquest aspecte és el repte, però el primer pas és, sens dubte, acceptar que l’educació és camí de transformació des del desenvolupament pel bé propi a la contribució pel bé comú i viceversa.
Escrit per Xavier Pujol Auden, membre de MakeIt! Education, SCCL.
Fotografia feta per Estefania Trias Puig.
