«La biblioteca escolar és un espai educatiu i dinàmic, un centre de recursos que conté documents en tot tipus de suport per a l’aprenentatge i per a la recerca. És un servei per al desenvolupament del currículum i del projecte educatiu de centre adreçat al professorat, a l’alumnat i a tota la comunitat educativa. La seva missió és facilitar l’accés i difondre els recursos d’informació afavorint els processos de creació del coneixement»
Aquest és el text que apareix al web del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya per definir les funcions de la biblioteca escolar. Per ser fidel a la definició, cada escola ha de seleccionar curosament el seu fons d’acord amb el projecte educatiu, el currículum, el claustre, l’alumnat i la resta de la comunitat educativa. Sovint, els contes que hi ha a les biblioteques escolars no responen a aquestes necessitats i, per tant, periòdicament cal fer-hi una tasca de revisió i actualització dels fons.
Totes les escoles ho fan. Però amb quins criteris? Si creiem que l’escola pública ha d’educar en la diversitat, fomentant l’esperit crític i l’equitat entre les persones, cal que les biblioteques escolars es nodreixin de llibres que reforcin aquesta mirada sobre el món. Els contes són una eina educativa fonamental, transmeten valors i creen imaginaris. I, precisament pel seu potencial, és important que cada centre, després de fer una reflexió profunda, defineixi un criteri a l’hora d’escollir els llibres de la seva biblioteca.
Cal saber reconèixer i ser conscients dels models sexistes, racistes, classistes –i, per tant, violents– que transmeten alguns dels contes tradicionals. Hem de saber fer l’exercici de llegir d’una manera crítica els contes i l’imaginari amb què hem crescut. Després de la lectura atenta i crítica feta per una comissió formada per bibliotecaris/es, professorat de l’equip docent de l’escola, i famílies, es va trobar que alguns contes de la secció de preescolar (d’entre els quals n’hi havia de tradicionals i d’altres tipus, contes de professions o contes-joc) s’havien quedat obsolets en reproduir models exclusivament heteronormatius, sexistes, racistes, capacitistes, especistes, grassofòbs i classistes. Atès que en l’etapa educativa d’infantil es fa difícil que els i les infants llegeixin de forma crítica aquests contes, es va decidir de retirar-los de la biblioteca infantil.
Cal dir que no es van retirar totes les versions de la Caputxeta Vermella o de la llegenda Sant Jordi, sinó només aquelles versions que havien quedat descontextualitzades. Així, l’escola, amb la intenció de garantir l’ampliació de l’imaginari de les persones més petites i acompanyar en la lectura crítica de la literatura, ha de trobar els espais i les edats per tal de fomentar la lectura reflexiva, sense caure en la inèrcia de la reproducció cega i acrítica de la tradició popular. L’escola, doncs, es construeix com un espai històric on la cultura es transmet i inevitablement s’interpreta, amb l’objectiu que els i les infants no només puguin aprendre de les històries que llegeixen, sinó que també puguin reconèixer les mirades amb què aquestes històries s’han explicat.
Però no estem tan sols davant una qüestió de cap i de cor. També la llei ens garanteix drets i ens imposa deures. Des de la LLei 1/2008 del Dret de les dones a eradicar la violència masclista i la Llei 11/2014 per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, trangèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, bifòbia i transfòbia, l’escola ha d’orientar-se a no reproduir estereotips de gènere i ha d’educar en la vivència positiva de les diversitats. Així doncs, l’educació pública, laica, inclusiva i coeducadora té precisament l’obligació d’oferir a la infància i al jovent llibres que els ajudin a créixer com a persones, que els permetin obtenir referents diversos i entendre el món en la seva complexitat i riquesa.
Per tots aquests motius i, sobretot, per una educació compromesa i transformadora, ens posicionem a favor de la revisió crítica de les biblioteques escolars que han dut a terme des del projecte Biblioteca i Gènere que es detalla al web de l’Associació Espai i Lleure.
