L’Informe sobre els drets de l’infant 2019 ocupa 248 pàgines i agrupa totes les actuacions del Síndic de Greuges al llarg de l’any davant les diferents administracions per assegurar el compliment de les lleis relacionades amb la infància –en especial la Llei 14/2010, sobre els drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència–, així com la Convenció de Nacions Unides sobre els drets dels infants. Els departaments del Govern més interpel·lats, per tant, són els d’Educació, Salut, Justícia i Treball, Afers Socials i Famílies. Però també el d’Economia: el Síndic destaca que, malgrat l’increment del 24,2% del pressupost definitiu dedicat a infància entre els anys 2014 i 2018, “la inversió final encara se situa per sota de l’existent l’any 2010”. En la segona part de l’informe, el Síndic fa balanç del grau de compliment per part de les administracions de les mesures proposades en anteriors informes.
En l’informe apareixen temàtiques i dades que criden molt l’atenció. Hi ha, per exemple, un apartat sobre el dret dels infants a ser atesos pels serveis especialitzats en logopèdia en el sistema educatiu i en el sistema públic de salut. Al Síndic li han arribat queixes de diverses famílies els fills de les quals s’han quedat sense aquest servei, malgrat que l’EAP havia dictaminat la seva necessitat, per falta de recursos disponibles. A tall d’exemple, diu l’informe, “en un cas s’informava que l’alumne amb necessitat d’intervenció de logopèdia per part d’un equip CREDA (centre de suport a l’audició i el llenguatge) ocupava el número d’ordre 24 en una llista de priorització d’atenció logopèdica de 62 infants, dels quals, aquell curs acadèmic, només serien atesos els primers 15 infants, ja que no hi havia disponibilitat de més recursos”.
Malgrat tot, en una taula sobre els recursos per a l’atenció als alumnes amb dificultats d’audició, llenguatge i comunicació que apareix cap al final de l’informe es veu que aquests han augmentat lleugerament a partir del curs 2016/17 (després de caure des del 2011/12) i que també ho ha fet l’alumnat atès pels CREDA. Actualment atenen 2.021 alumnes amb discapacitat auditiva i 2.662 amb trastorns de llenguatge.
Les qüestions de salut aborden molts altres àmbits (com la necessitat de reduir les llistes d’esperes en les proves diagnòstiques a infants, d’una formació especialitzada en pediatria als metges de la DGAIA, majors garanties en l’accés i atenció als infants amb problemes de salut mental en centres residencials, mesures de prevenció de l’exposició dels infants a camps electromagnètics, o suport a la lactància materna), si bé en el cas concret de l’escola l’informe entra de ple en la temàtica de la infermera escolar, encara que no l’esmenta per aquest nom. El punt 26 de l’informe es titula: “L’atenció especialitzada de les necessitats específiques de l’alumnat amb necessitats especials de salut als centres educatius ordinaris”. Reconeix que s’han rebut queixes tant de docents que fan una feina que no els toca com de famílies que demanden la presència de professionals especialitzats als centres.
En aquest sentit, el Síndic recomana que els departaments d’Educació i Salut enllesteixin “com més aviat millor” l’Acord marc de col·laboració, i estableixin “sense demora” el “Pla funcional interdepartamental per a l’atenció de l’alumnat amb necessitats de salut en l’entorn escolar”. El Síndic recorda també que, en el marc del decret d’escola inclusiva, aquesta necessitat anirà en augment en els propers cursos ja que hi haurà una previsible incorporació en l’escola ordinària d’infants i adolescents escolaritzats prèviament en Centres d’Educació Especial”.
L’informe del Síndic critica i demana correccions en altres punts que tenen molt a veure amb Educació: el fet que s’hagi permès que en determinats casos la borsa d’interins accepti professorat que no han fet el màster de secundària, que qualifica de mala planificació; diu també que s’han constatat casos en els quals l’alumnat no ha pogut exercir el seu dret a la revisió d’examen; que alguns menjadors escolars no garanteixen un menú diferenciat per l’alumnat amb trastorns alimentaris, com els celíacs; o que es constata una clara discriminació en el transport escolar de l’alumnat de centres d’educació especial, ja que alguns el gaudeixen i altres no.
Menjadors i jornada compactada
En relació amb els menjadors, en la segona part de l’informe el Síndic aborda el tema de la secundària i la jornada compactada. El Síndic havia recomanat la recuperació dels menjadors als instituts que havien optat per la jornada compactada, que són 488 d’un total de 563 (el 86,7%). D’aquests 488, només 48 mantenen el servei de menjador, mentre que 130 tenen un servei de cantina, i la resta (310 instituts) no tenen ni una cosa ni l’altra. Això és especialment greu, senyala l’informe, en el cas dels instituts d’alta complexitat, que són 105, dels quals n’hi ha 46 que no tenen ni servei de menjador ni de cantina, per la qual cosa el seu alumnat no es pot beneficiar de les beques de menjador malgrat que la major part hi tindria dret.
En el cas dels menjadors, el grau de compliment de les mesures propostes és baix. També ho és pel que fa a les mesures que havia proposat per millorar l’accessibilitat al primer cicle d’educació infantil, en gran part perquè la Generalitat encara no ha tornat a contribuir al seu finançament, malgrat les sentències judicials en contra (si bé el conseller s’ha compromès a fer-ho quan hi hagi nous pressupostos). El Síndic també recorda que “ha destacat en positiu els sistemes de tarifació social establerts per diferents administracions locals”, com Barcelona.
Una normativa que aclareixi el dret de vaga dels estudiants de secundària, ajuts econòmics per accedir al lleure i dret al lleure dels infants amb discapacitat també estan qualificats amb un “baix” grau d’acompliment, mentre que la lluita contra la segregació escolar té una qualificació de seguiment “alt”, arran de la signatura el mes de març del Pacte contra la Segregació i les recents propostes presentades de cara al nou decret d’admissió, i entre els assumptes que han avançat però no prou, i que per tant tenen un grau d’acompliment mitjà hi hauria una millora dels recursos pels centres d’alta complexitat i per l’alumnat amb necessitats educatives, les mesures que garanteixin la voluntarietat de les quotes que paguen les famílies als centres públics i concertats o l’increment de places de programes de noves oportunitats.
L’estigmatització dels malanomenats ‘mena’
La qüestió dels menors no acompanyats apareix diverses vegades en l’informe del Síndic. Per un costat, en l’apartat sobre el tractament informatiu dels mitjans de comunicació respecte a la infància. L’informe constata que encara hi ha mitjans que cauen en males pràctiques deontològiques, com difondre la imatge o les dades personals d’infants i adolescents sense tenir en compte els perjudicis que això els pot causar. El Síndic considera que cal augmentar el nivell d’exigència a les empreses periodístiques i el de sensibilització als consumidors d’informació.
A continuació, però, dedica tot un capítol a “l’estigmtització dels joves que emigren sols i el rebuig d’una part de la població a la instal·lació de centres d’acollida”, la qual cosa fa que uns “adolescents especialment vulnerables” pateixin una doble vulneració de drets. El Síndic posa el focus en el tractament informatiu que rep aquest col·lectiu, amb titulars que els criminalitzen igual com fa anys ho feien els que identificaven una banda criminal amb la nacionalitat dels seus integrants. I posa alguns exemples: “L’agressió sexual d’un MENA a una menor eleva la tensió al Masnou”; “Dos menors tutelats, detinguts per cometre una agressió sexual i gravar-la”; “Baralla multitudinària a Calella amb menors tutelats pel robatori d’un mòbil”; “La convivència entre veïns, comerç i MENA es complica a la Part Alta de Tarragona”; “Ingressen en règim tancat durant tres mesos prorrogables els dos MENA detinguts per agressió sexual a Canet”; “Detingut un MENA com a presumpte autor de diverses agressions sexuals als barris de Sants i Horta”. El Síndic recomana als mitjans que fugin de l’acrònim MENA atès que “ha esdevingut una etiqueta generalitzadora que despersonalitza el noi o la noia, i que remet implícitament a una sèrie de prejudicis negatius que condicionen socialment qualsevol posicionament, valoració o acció posterior”.
Pel que fa a les mobilitzacions que s’han organitzat en determinades localitats per impedir la construcció d’un centre de menors, ho engloba dins el “fenomen nimby (not in my back yard)”, que defineix així: “La reacció de determinats ciutadans que per impedir la ubicació en el seu entorn més immediat d’activitats o instal·lacions que consideren necessàries per al funcionament de la societat, però que no volen que estiguin a prop del seu entorn”. Certament, això s’ha vist altres cops davant de l’anunci de la construcció d’una presó, un centre de menors, una planta de reciclatge de residus, una mesquita o una sala d’ajuda als drogodependents, per posar alguns exemples. “L’estigmatització del col·lectiu de migrants sense referents familiars –apunta el Síndic– suposa discriminació per raó d’origen ètnic i cultural, i contribueix al rebuig de la població als equipaments de protecció
L’apartat 11 de l’informe tracta sobre la transició a la vida adulta d’aquests adolescents migrants i conclou que “urgeix crear circuits en coordinació amb els ajuntaments dels diferents municipis per a la immediata vinculació a recursos d’acompanyament i transició a la vida adulta, un cop compleixen la majoria d’edat, evitar que siguin abocats a viure sense llar als divuit anys, i promoure la tramitació de la seva documentació, i també itineraris formatius o ocupacionals dels 18 als 21-23 anys”.
A l’última part de l’informe torna a sortir la mateixa qüestió, en relació al grau d’acompliment de les mesures proposades d’anys anteriors. Han augmentat les places per aquest col·lectiu, que no ha deixat de créixer en els darrers anys, i s’ha creat el DAI (Dispositiu d’Atenció Immediata) “per evitar que els joves passin molt temps a les comissaries i donar una atenció adequada en l’arribada”, accions positives, segons el Síndic, però que no eviten que “els dèficits estructurals del sistema de protecció persisteixin”, entre els quals assenyala la manca del recurs d’acolliment familiar, la sobreocupació dels centres, la manca de polítiques per promoure el retorn d’aquests infants amb les seves famílies, els dèficits de programes de salut mental, la dilació de l’assumpció de la tutela per part de la DGAIA o les deficiències en l’acompanyament en la seva transició a la vida adulta.
A banda d’això, el Síndic també demana una major diligència en l’assignació d’un habitatge d’emergència pels infants que són víctimes de desnonaments, afirma que un 7,7% dels infants tutelats atesos en el sistema de protecció no està acollit en el recurs més adequat i apunta que, malgrat la recuperació econòmica, les estadístiques no mostren cap millora en els índex de pobresa infantil.
