D’ençà de la seva arribada als governs autonòmics i a les institucions, el partit d’extrema dreta ha posat l’escola en el punt de mira de la seva acció política. Les intencions són clares: per una banda, intimidar el col·lectiu docent; i per l’altra, destruir alguns dels pilars del nostre sistema educatiu i, de retruc, invalidar els continguts dels projectes educatius dels centres.
Els dimonis que Vox vol abatre i desterrar d’una manera definitiva de les aules són, entre altres, l’educació afectiva i sexual, la coeducació, la memòria històrica i l’aprenentatge de les llengües diferents del castellà en aquelles comunitats amb més d’una llengua oficial.
Vegem els casos d’algunes comunitats autònomes de l’Estat. A Múrcia, per exemple, la conselleria d’Educació (ben assessorada, a més de per Vox, per l’entitat ultracatòlica Hazte Oir) es va atrevir a publicar a les instruccions de principi de curs que els centres no podien programar cap activitat, ni escolar ni extraescolar, que tingués a veure amb la realitat del món LGTBI. Un cop es van adonar de la barbaritat que havien posat per escrit, finalment van suprimir aquest apartat. La resposta dels centres educatius de la Regió de Múrcia va ser aclaparadora: van seguir programant, més que mai, activitats relacionades amb les diverses maneres de viure l’afecte i la sexualitat.
A Andalusia, primer lloc en què Vox ha accedit al govern d’una comunitat autònoma de la mà del Partit Popular i Ciudadanos, intenten posar en marxa el que es coneix com a pin parental. És com una mena de clau que les famílies tindrien per autoritzar o no que els seus fills i filles participin en determinats continguts escolars. Una estrafolària proposta d’educació a la carta que no té cap tipus d’empara legal i que trenca la igualtat d’oportunitats de l’alumnat a l’hora d’accedir als continguts curriculars i a una educació integral, a la qual tots tenen dret.
Els temes d’igualtat entre homes i dones, la violència de gènere, el respecte i la tolerància cap a persones de distinta identitat sexual no són matèries extraescolars. Formen part del currículum escolar i aquest ve determinat per la normativa estatal i autonòmica. L’únic que les famílies poden decidir és si els seus fills participen en determinades excursions organitzades per l’escola o si estudien religió o no. I no se’n parli més.
L’espantall de l’adoctrinament
Pel que fa a les Illes Balears, als cadells de Santiago Abascal ben aviat els va entrar salivera i, ja com a membres del Parlament, van presentar al president de la cambra autonòmica una llista amb els 52 centres que volen visitar: una gran majoria centres públics i –per tal d’intentar despistar el personal– uns pocs col·legis privats. Curiosament escoles i instituts que s’havien significat en contra de la imposició del Decret de Tractament Integrat de Llengües, el famós TIL, durant la legislatura de José Ramón Bauzá, del Partit Popular. Els motius de tan noble anada a les escoles i instituts? Esbrinar possibles sospites d’adoctrinament catalanista i d’ideologia de gènere.
Les normes que prepara la conselleria per regular aquestes visites, a les quals tots els diputats tenen dret, no permetran que es facin durant l’horari lectiu ni que interfereixin cap activitat docent. Seran rebuts pels equips directius i acompanyats per un membre del Departament d’Inspecció. La intenció de la conselleria i de tota la comunitat educativa és que no aconsegueixin ni atemorir el professorat ni desprestigiar la bona feina que es fa des de les escoles i els instituts de les Illes Balears ni atiar el foc de la confrontació social.
Els tres diputats que Vox té al Parlament de les Illes Balears, liderats per Jorge Campos, han proposat altres iniciatives en l’àmbit educatiu, les quals han topat amb la negativa de la majoria d’esquerres. La més insistent és la creació d’un districte únic, a fi de garantir la lliure elecció de centre educatiu a qualsevol família. Se suposa que així podrien exercir la seva llibertat de consciència i lingüística. Perquè una altra cosa que proposa Vox és que les famílies puguin triar la llengua d’ensenyament dels seus fills. Pel partit d’ultradreta, a les illes no es parla el català (això seria una falsedat imposada del pancatalanisme), sinó el mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc, a banda òbviament del castellà.
Una altra recent proposta de Vox, en aquest cas al Consell de Mallorca, ha consistit en una moció perquè s’instés al Govern espanyol a obligar totes les comunitats autònomes a fer que la bandera espanyola onegi a la façana exterior de tots els centres educatius estatals o subvencionats amb fons de l’Estat. En la defensa d’aquesta iniciativa (també rebutjada), el conseller d’aquesta formació, Toni Gili, va afirmar també que l’educació “ha de tornar a ser competència nacional”.
