Un vídeo en el qual apareixen les directores i directors de les 27 escoles d’infantil i primària públiques de la comarca del Garraf, juntament amb alguns representants d’AFAs, ha començat a fer bullir les xarxes socials. El vídeo forma part de la campanya #Realmentinclusiva i porta ja més de 12.000 reproduccions. Juntament amb això la junta de direccions d’escoles públiques del Garraf ha elaborat un article-manifest en el qual denuncia que, en els nou anys que fa que van començar les retallades, s’ha accentuat la diversitat de l’alumnat a la vegada que els excessos de ràtios han deixat de ser fets puntuals per convertir-se en quotidians.
«I és per aquest fet que les direccions diem PROU! –diu el manifest–. Hem normalitzat les aules amb 26, 27 i 28 alumnes. Hem normalitzat les aules massificades i amb menys pressupost i recursos que abans d’estar-ho. Hem normalitzat, des de fa massa temps, una situació indigna a l’escola pública que es tapa amb la bona voluntat i la dedicació de mestres, educadores, vetlladores i famílies».
En aquests moments, quantifiquen en 170 el nombre d’alumnes extra que suporten les seves aules. Això, sense comptar bolets ni línies triplicades i quatriplicades en centres originalment concebuts com de dues línies, segons es diu al vídeo. La direcció dels serveis territorials de Barcelona Comarques ha citat als directors a una reunió demà dimecres. En realitat a dues: els directors de Vilanova i la Geltrú a les 10 del matí, i els de la resta de localitats a les 12h.
«Ens hem anat acostumant a viure i treballar cada any amb una situació més precària que l’anterior –continua el manifest–. La brutal davallada d’inversió en Educació ha comportat menys recursos econòmics, menys recursos materials i menys recursos humans. I tot això davant d’un context d’augment en la complexitat de la gestió del dia a dia a les escoles: més diversitat a les aules, més alumnat nouvingut que cal atendre, augment de la matrícula viva (alumnat que arriba fora del període de preinscripció) i aules cada vegada més massificades».
Els directors denuncien errors en la planificació, i en concret recorden que uns anys es va tancar una escola a Vilanova i que també s’han tancat línies de P3 “que ara trobem a faltar”. “Es planifica el nombre d’aules en funció del padró del municipi –escriuen– sense tenir en compte el 30% d’alumnat que arriba de fora i un cop finalitzat el període de preinscripció i matrícula. I tampoc es té en compte que hi ha un tant per cent d’alumnat que viu en situació d’ocupació i no passa mai pel padró”. L’escola pública que va tancar (Pasífae) en realitat va ser absorbida per una altra del mateix municipi (Sant Jordi), la qual va ampliar les seves instal·lacions per acollir els seus 150 alumnes. L’escola Pasífae havia nascut el curs 2008/09, sempre en barracons, i el curs 2014/15, quan va plegar, feia tres cursos que no tenia matrícul·la de P3, per la qual cosa tot el seu alumnat era de primària.
Pioners en escola inclusiva
El manifest recorda també que al Garraf no hi ha cap centre d’educació especial (“i no volem que hi sigui”, diuen les directores al vídeo), perquè en el seu dia, als anys vuitanta, va ser comarca pilot en el que aleshores s’anomenava integració. És a dir, a Catalunya hi ha altres comarques sense escoles especials, però cap amb una població tan nombrosa com la del Garraf, on la idea d’inclusió fa molts anys que està molt arrelada entre la comunitat educativa, si bé això també ha tingut conseqüències indesitjades, com el fet que el centre que va ser concebut com a model d’escola inclusiva (El Margalló, a Vilanova i la Geltrú), sigui avui dia una escola que pateix del que s’ha qualificat com excés d’inclusió. És a dir, un centre que té un percentatge d’alumnat amb necessitats de suport educatiu molt per sobre del que li correspon d’acord amb la realitat social.
«L’augment de la complexitat de les realitats viscudes per l’alumnat, amb més diversitat, amb augment del nombre de famílies vulnerables i l’arribada constant d’alumnat durant el curs (moltes vegades alumnat nouvingut sense cap coneixement de la nostra llengua), ha vingut acompanyat d’un descens en els recursos. Cada any menys aules d’acollida, menys professorat per cada alumna/e i menys recursos econòmics per afrontar aquesta situació. I no parlem ja dels Equips d’Assessorament Psicopedagògics, cada vegada més saturats degut al poc personal i la quantitat de casos que han d’afrontar».
Al vídeo hi apareixen les directores i directors de totes les escoles públiques d’infantil i primària de Vilanova i la Geltrú, Sitges, Sant Pere de Ribes, Cubelles, Canyelles i Olivella. En concret, de les escoles L’Aragai, Cossetània, Canigó, Mediterrània, Charlie Rivel, Volerany, El Margalló, Vora del Mar, Les Roquetes, Ginesta, Sant Nicolau, Santa Eulàlia, El Morsell, Els Costerets, Sant Jordi, Miquel Utrillo, Mar i cel, L’Arjau, Riera de Ribes, Llebetx, Pompeu Fabra, Ítaca, Maria Ossó, Les Parellades, El Pi, Agnès i Esteve Barrachina.
«És per tot això –conclou l’escrit– que, les direccions de les Escoles Públiques de la Comarca del Garraf volem alçar la veu per denunciar aquesta situació i demanar al Departament d’Educació, al Govern, i a tota la classe política, que posi mesures a curt i a llarg termini per (FER REAL UNA EDUCACIÓ PÚBLICA INCLUSIVA I DE QUALITAT) afrontar aquesta situació. I ho fem perquè estem compromeses i compromesos amb l’Escola Pública, una escola que ens estimem i que estem convençudes que ha de ser el motor d’un món més just pel nostre present i el nostre futur»
