L’ordre del Departament pel qual s’estableix el calendari escolar del curs 2020/21 inclou diverses novetats que no són tant de calendari com d’horari escolar. Si tot va bé –si els processos de preinscripció i matrícula ho permeten– el curs començarà el 14 de setembre i acabarà el 22 de juny (a excepció dels cicles de grau superior i les escoles d’adults, que començaran el 21 de setembre). De tota manera, l’ordre deixa la porta oberta perquè, per circumstàncies concretes d’organització, algun centre trigui una setmana més a obrir les portes. Dimecres passat aquesta instrucció va obtenir el vistiplau del Consell Escolar de Catalunya, malgrat l’oposició dels representants de Fapac, Ustec i CCOO.
Els canvis en l’horari s’alineen amb les propostes que els darrers temps han llençat tant el Pacte per la Reforma Horària, la Fundació Bofill, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica o el mateix Consell Escolar. No completament, entre altres raons perquè totes aquestes propostes subratllen la necessitat de modificar l’horari dels instituts (bàsicament, les jornades de 8 del matí a 3 de la tarda, amb 6 hores lectives i dos patis de 30 minuts), mentre que les novetats respecte al curs vinent se centren en infantil i primària. Totes aquestes propostes advoquen per reintroduir el dinar als instituts, però, si més no de cara al curs vinent, això no passarà. L’ordre estableix que tots els instituts que fan jornada compactada (que són la majoria) ho poden seguir fent o poden tornar a l’horari de matí i tarda.
En canvi, pel que fa a infantil i primària, el primer canvi important és que l’horari de menjador s’escurça i s’avança mitja hora. En comptes de ser de dues hores i mitja, passa a ser de dues hores, i en comptes de començar a les 12.30 ho fa a les 12h. Per tant, de 12h a 14h –definida com “la franja horària saludable”– és el temps que tindran els alumnes que dinen a casa per anar i tornar. No es contemplen excepcions, només en el cas dels instituts escola s’apunta que si el servei de menjador d’un centre necessita més temps per servir tots els àpats es podrà organitzar un torn que comenci a les 14h.
Com a conseqüència d’aquesta reorganització arriba la segona novetat, i és que les escoles tindran la possibilitat d’acabar l’horari lectiu a les 16 hores (actualment, la major part ho fan a les 16.30h). Els centres, però, romandran oberts fins a les 18 hores. En aquest horari escolar no lectiu es podran programar les activitats extraescolars, si bé tots els centres hauran de preveure un mínim de dos dies per setmana per activitats de “suport personalitzat als alumnes que ho requereixin”.
Adeu al pla pilot sobre jornada continuada a primària?
L’ordre també concreta les intencions del Departament d’Educació pel que fa al grup d’escoles que des de l’any 2012 formen part d’un pla pilot de jornada continuada a la primària. L’ordre conté una disposició transitòria en la qual els dona un any més per continuar amb aquest horari, però els anuncia que el curs 2021-22 hauran d’ajustar-se a la norma segons la qual l’horari lectiu “no pot acabar abans de les 16 hores”. A començaments de març –setmanes abans del confinament– la Plataforma Volem Jornada Contínua a Catalunya, formada per famílies i docents d’aquests i altres centres, va sol·licitar al Parlament l’inici de la tramitació d’una ILP que garantís aquesta jornada contínua a qui ho desitgés. Lògicament, la recollida de firmes d’aquesta ILP està aturada a causa del confinament, però és molt possible que sense el confinament no hi hagués hagut cap disposició transitòria.
La Ustec va mostrar dimecres, a través d’un comunicat, la seva oposició a diversos punts de l’ordre, però molt especialment a aquesta disposició transitòria, ja que “no té caràcter pedagògic sinó ideològic”. El sindicat de docents acusa l’administració d’amagar l’avaluació que s’ha fet sobre aquest pla pilot, perquè “més aviat dóna la raó a aquells centres que fan servir la jornada continuada com a una organització intel·ligent del temps escolar”, i va proposar (sense èxit) que la disposició transitòria digués el contrari, és a dir, que totes les escoles que es vulguessin apuntar al pla pilot ho poguessin sol·licitar.
Tampoc CCOO està d’acord amb la decisió “com a mínim arriscada” de posar fi a la jornada continuada a la primària “sense que hi hagi estudis significatius sobre la repercussió de l’horari en l’alumnat”. En un comunicat, demanen la retirada de l’ordre i que se’n faci una altra “pensant únicament en el curs vinent, en la situació d’excepcionalitat que estem vivint”. “Només amb un menjador universal i gratuït podrem garantir espais de socialització equitatius per a tot l’alumnat i apropar els nostres horaris als més saludables europeus, sense reduir els llocs de treball, amb l’obertura dels centres a altres activitats que afavoreixin la socialització i la compensació de les desigualtats educatives”, afegeix aquest sindicat.
L’horari dels institut escola, més d’escola que d’institut
La darrera novetat destacable és que s’estableix un horari específic per als instituts escola (actualment n’hi ha mig centenar i pel curs vinent se’n preveuen una trentena més). En aquest cas, la jornada serà més semblant a la de les escoles que a la dels instituts, ja que serà partida, també amb la “franja saludable” de 12h a 14h per al dinar, mentre que l’hora de sortida del centre ha de ser la mateixa per tot l’alumnat. Aquest és un dels principals punts de fricció amb la Ustec, ja que en aquest cas el professorat de secundària està obligat a fer classe a la tarda. L’ordre preveu també que una tarda a la setmana l’activitat no sigui lectiva (sinó esportiva, lúdica, cultural…) a fi que tot el professorat del centre disposi d’un espai comú per coordinar-se, i aquest és un altre punt que el sindicat no veu clar.
Només els instituts escola que procedeixen de la fusió entre un institut i una escola tindran un any de coll per adaptar-se a aquest horari únic, però sigui com sigui hauran d’oferir servei de menjador.
A banda d’això, en el seu comunicat la Ustec també demana que el personal destinat al suport educatiu personalitzat als centres de primària s’integri a dins de l’horari lectiu per reforçar l’acció tutorial i la possibilitat de desdoblament de grups, i que “d’acord amb les recomanacions del mateix Consell Escolar, i amb la finalitat d’evitar una sobrecàrrega d’horari lectiu a l’alumnat (que en secundària implica tenir més hores lectives que qualsevol altre país europeu) és necessari plantejar la reducció de les sessions de classe, de 60 a 50 minuts”.
