Des del lleure educatiu s’ha fet arribar, també, a la Generalitat, una rigorosa i quantificada proposta per la “Campanya d’Estiu 2020 de casals i colònies”. Tot i ser una iniciativa directament relacionada amb la situació del post confinament dels infants i adolescents i de les seves famílies, té una dimensió que va més enllà d’un plantejament conjuntural.
La campanya busca que “l’administració, en el seu conjunt, s’impliqui en infondre confiança en la idoneïtat i seguretat de les activitats d’estiu, tot fomentant activament la participació en aquestes activitats”. L’objectiu és “caminar cap a la universalització de les activitats d’estiu”, tot convidant a “posar els mitjans per a que, especialment, les famílies i col·lectius més vulnerables, puguin assistir a aquestes activitats”.
El Tercer Sector Social ha vingut manifestant, reiteradament, que els recursos invertits en la promoció del dret de tots els infants al lleure educatiu, en la lluita contra la pobresa infantil, en l’atenció als menors migrants, en la promoció de noves oportunitats educatives i de treball pels joves, han resultat ser manifestament insuficients. L’arribada de la Covid19 no ha fet sinó agreujar una situació ja força delicada.
En definitiva, el Sector del Lleure Educatiu sol·licita la implementació progressiva de noves polítiques actives d’Infància, Joventut i Família. Polítiques recomanades per instàncies internacionals i europees i pel mateix Parlament de Catalunya, però oblidades, any rere any, pels nostres governs, independentment del seu color polític. El resultat és que, a dia d’avui, no hem vist implementades les estratègies polítiques multidimensionals, com les que es recomanaven.
De fet, es llença la campanya des de la consciència de les circumstàncies excepcionals en que ens movem i des del ple coneixement de les amenaces i incerteses que tenim pel davant, i sabent de les limitacions econòmiques del país. Malgrat tot, les Entitats del Sector del Lleure Educatiu esperem de les administracions que, d’una vegada i per sempre, obrin pas a noves polítiques actives que comportin la consideració del dret al lleure educatiu com un dret social universal. Una realitat que el confinament de tots els infants durant la pandèmia ha fet palesa, molt especialment entre la població més vulnerable.
