La setmana passada es va presentar a Madrid la Alianza contra la segregación escolar, una unió de forces de tres organitzacions molt representatives com són el CERMI (confederació que aplega la gran major part d’entitats de la discapacitat), Save the Children i la Fundación del Secretariado Gitano. L’objectiu declarat d’aquesta aliança és “unir forces per exigir polítiques contra la segregació i cooperar per un sistema educatiu inclusiu per tothom. I, en especial, amb la mirada posada en la LOMLOE, que ja es troba en plena tramitació parlamentària.
En l’acte de presentació, els representants de les tres organitzacions van insistir que es tracta d’una qüestió de drets humans, un imperatiu legal, a més de moral, perquè totes les persones han d’estar escolaritzades fora de guetos, centres i aules específics. Segons van explicar, encara hi ha un 17% d’alumnat amb discapacitat escolaritzat en centres d’educació especial, el 10% dels centres educatius de l’Estat són guetos, i d’aquests el 90% són públics. De fet, segons van dir, a fi de reduir la concentració d’alumnat d’origen vulnerable en els mateixos centres, al voltant del 30% hauria d’estar escolaritzat en un centre diferent del seu. Segons Catalina Perazzo, de Save the Children, “coneixem les dades per separat, però cal tenir en compte que les formes de segregació se solapen, agreujant el problema”.
Aquestes tres organitzacions reclamen a les administracions públiques tres elements que consideren claus per acabar amb la segregació i caminar cap a la inclusió:
- Reforma de la llei educativa que reconegui el dret a l’educació inclusiva i que estableixi mesures concretes en relació a concretes l’admissió, el control i la generació de recursos contra la segregació. També que reconegui el dret a triar el centre educatiu, estableixi la clàusula de no denegació (que impediria a l’administració forçar l’escolarització fora d’un centre ordinari) , amb un sistema de seguiment i indicadors.
- Un pla estatal d’educació inclusiva i contra la segregació que contempli mesures, pressupost i calendari per a aquests objectius de cara a 2030, amb l’establiment d’un Observatori de l’equitat i la inclusió en el sistema educatiu, vinculat a estratègies a favor de l’èxit educatiu i contra l’abandó escolar primerenc i,
- Una nova Llei integral d’igualtat de tracte i lluita contra la discriminació. Un text que parli sobre els processos d’admissió d’alumnes, sobre la seva permanència en el sistema educatiu, que davant la denegació dels ajustos necessari, que augmenti la celeritat en els casos judicialitzats, que contempli la formació del professorat en relació a la no discriminació i que estableixi una sèrie de sancions quan no es compleixi amb ella.
Contra la mirada clínica de la discapacitat
Només uns dies abans, el 29 de juny, es va presentar també a Madrid el Frente por la Diversidad y la Inclusión, un moviment impulsat per famílies de nenes i nens amb discapacitat, la primera acció dels quals ha estat redactar, amb l’ajuda de l’advocat Juan Rodríguez Zapatero, un escrit que han enviat al Ministeri d’Educació, a les conselleries de les comunitats autònomes, als partits polítics del Congrés, al Defensor del Pueblo i a diverses sales de la Fiscalia d’Estat denunciant la situació generada pels informes psicopedagògics i els dictàmens d’escolarització que envien aquests menors a centres d’educació especial i a aules específiques de centres ordinaris. La iniciativa l’han impulsada un centenar de persones, entre les quals els professors i experts en educació inclusiva Gerardo Echeita (Universidad Autónoma de Madrid) i Ignacio Calderón (Universidad de Málaga).
Aquest és només uns dels problemes que s’exposen en el document, on s’argumenta, d’acord amb el criteri de l’ONU i del Comitè de seguiment de la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat, que els dictàmens formen part d’un sistema que segrega sistemàticament l’alumnat amb necessitats educatives especials des d’una òptica mèdica de la discapacitat, en detriment de l’òptica educativa, la qual posa l’accent en trobar els suports necessaris perquè el sistema ordinari doni la resposta necessària per a tots i cadascun d’ells. “Han de centrar-se en fixar les necessitats educatives i en funció de les mateixes determinar els ajustos raonables i mesures de suport que procedeixin”, recull el document.
“Els dictàmens (d’escolarització) i els informes (psicopedagògics) tenen un enfocament clínic –comenta Juan Rodríguez Zapatero–, que està superat per la Convenció [dels Drets de les Persones amb Discapacitat]”, ja que, segons l’advocat, per fer-los s’utilitzen elements més propis de la psicologia clínica, com el test d’intel·ligència o proves psicomètriques, que de l’orientació educativa. A més, afirma que aquests informes “destaquen els dèficits i els trets de la discapacitat dels alumnes i estigmatitzen l’alumne i no són dictàmens”.
Yolanda Monreal és mare d’un noi amb discapacitat que ara fa un any, l’estiu de 2019, va començar a parlar amb altres famílies de la necessitat de fer front a la situació que ara com ara es viu a tot l’Estat en relació a l’escolarització de persones amb discapacitat. Inicialment van pensar a presentar una demanda col·lectiva (primer, contra el Ministeri i, després, contra les conselleries d’Educació) per l’incompliment de la Convenció i pel fet que l’educació inclusiva sigui un dret que no s’està respectant. Però els advocats ho van desaconsellar perquè les demandes col·lectives, en educació, no són possibles.
Monreal comenta que per aquest motiu van decidir presentar l’escrit en el qual denuncien l’ús dels informes psicopedagògics i els dictàmens d’escolarització com a eines per la segregació que ometen els instruments que l’Administració ha de posar en joc per fer efectiu el dret a l’educació inclusiva de tot l’alumnat. “Amb aquests informes i dictàmens –assegura– prenen la vida de tants nens i, per tant, de les seves famílies”. Aquesta activista critica la manera com l’administració tracta els casos: “Amb prepotència i sense cap mirament, sense empatia cap a les famílies ni els nens. Ho tracten d’una manera tan freda, com si els nens fossin números”.
Aprofitant que per fi la Lomloe ha començat la seva marxa al Congrés, el col·lectiu també vol incidir en què totes aquestes qüestions es tinguin en compte en la nova llei d’educació des del primer moment. La llei continua mantenint l’article 74 de la LOE, que dona carta de naturalesa a la segregació en centres d’educació especial, així com en aules específiques en centres ordinaris, més enllà de la polèmica provocada per la clàusula addicional 4a, on alguns col·lectius i partits polítics volen llegir que es tracta d’una operació per tancar tots els centres especials. Rodríguez Zapatero considera que s’hauria de derogar aquest article 74 “perquè és el que permet el sistema dual”.
