Cada quatre anys, la IEA (Associació Internacional per l’Avaluació del Rendiment Educatiu) realitza l’estudi TIMSS sobre ciències i matemàtiques (les sigles responen a Trends in International Mathematics and Science Study), per als cursos 4t de primària i 2n d’ESO. Espanya hi participa només en el de primària des de fa tres edicions. Els resultats són pràcticament iguals al llarg de la sèrie, amb una petita baixada en aquesta última edició.
La mitjana d’Espanya en matemàtiques el 2019 és de 502 punts (amb la mitjana 500 de referència) i de 511 per ciències. El 2015, aquestes puntuacions van ser de 505 i 518 respectivament. Hi ha hagut una frenada i cert descens dels nivells que es veia venir des de 2011, moment en el qual la puntuació era de 482 per a matemàtiques i 505 per a ciències. És una tendència relativament similar a l’ocorreguda en la mitjana de l’OCDE, on també es registra un cert estancament. Això sí, l’informe assegura que el descens en matemàtiques no és estadísticament significatiu. Sí que ho és en ciències.
En aquesta edició hi han participat també algunes comunitats autònomes amb mostra ampliada: Catalunya, Madrid, La Rioja, Astúries i Castella i Lleó.
TIMSS estudia, d’una banda, nivells de coneixement adquirits per l’alumnat, així com un cert grau de competència en l’ús d’aquests coneixements. I com altres avaluacions, estableix fins a quatre categories d’assoliment: baixa, intermèdia, alta i avançada. La baixa estaria per sota dels 500 punts. L’avançada, per sobre dels 625. Espanya es troba en la intermèdia, encara que hi ha importants diferències per comunitats.
Si el rendiment a Espanya és de 502 per a matemàtiques (OCDE: 527 i UE: 513), a Castella i Lleó obtenen 528; La Rioja, 527; Astúries, 520 i Madrid 518. Per sota de la mitjana, Catalunya, amb 494 punts. En el cas de ciències passa quelcom semblant. Espanya té 511 punts (OCDE: 526 i UE: 514) davant dels 535 de Castella i Lleó; els 534 d’Astúries; els 531 de La Rioja o els 523 de Madrid. Novament, Catalunya queda per sota d’Espanya amb 504 punts.
Des de l’Institut Nacional d’Avaluació Educativa asseguren que en el cas de Catalunya, efectivament, en les avaluacions de primària sol quedar per sota de la mitjana de la resta del país, però afirmen també que quan l’alumnat arriba a la secundària, les puntuacions milloren. “Correspon a les administracions educatives d’aquesta comunitat analitzar per què passa això i prendre les mesures de política educativa corresponents”, afirmen.
Un dels punts on Espanya sol punxar en aquesta mena d’avaluacions és en el percentatge important d’alumnat que només aconsegueix els nivells baixos de coneixement o competència. O ni tan sols això. És veritat que si s’agafa el període entre 2011 i 2019 hi ha una millora, però si s’agafa entre 2015 i 2019 s’observa una frenada.
El 2011, el percentatge d’alumnat amb nivells baixos o molt baixos, en matemàtiques, era del 44%. Avui, del 35%, nou punts percentuals menys, però el 2015 era del 33%. En ciències, la variació ha estat menor, i ha passat del 33 al 29%. A l’altra banda de la taula, el percentatge d’alumnat en el nivell alt de coneixement. En matemàtiques ha passat del 17% el 2011 (27% el 2015) al 27% d’aquesta edició. En el cas de ciències, l’augment també ha estat més discret, del 28 al 30%, encara que cal tenir en compte que el 2015 era del 34%.
És complicat donar explicacions sobre aquestes diferències i el canvi de tendència des de 2015 fins ara, però els anys d’inversió podrien haver passat factura al sistema educatiu. I, al mig, també hi va haver la implantació de la Lomce.
En la gràfica es pot veure la distribució de l’alumnat, segons el nivell de competència demostrat en matemàtiques al TIMSS 2019. En la taula apareix Corea, el país amb un nivell més alt en aquesta edició (i en les anteriors), molt per damunt d’Espanya i de la mitjana de l’OCDE i de la UE. La composició de les seves dades és l’oposada a Espanya, les seves comunitats i els organismes internacionals. Sense alumnat de rendiment inferior al baix i amb un 37% de noies i nois en el nivell superior, l’avançat. En ciències passa quelcom molt similar.
Els nivells de rendiment utilitzats per TIMSS es divideixen en: molt baix: per sota dels 400 punts; baix: entre els 400 i els 475; intermedi, entre 475 i 550; alt: entre 550 i 626, i avançat, per sobre dels 625 punts.
Raons de la diferència
Com altres estudis, TIMSS fa una gran quantitat de preguntes tant a l’alumnat, al professorat, les famílies i els equips directius per conèixer el màxim possible el context en el qual es desenvolupa l’aprenentatge. També té en compte el factor gènere i origen a l’hora de veure diferències en l’adquisició de coneixement i en el desenvolupament de competències de l’alumnat.
D’aquesta manera, entre la informació que pot trobar-se en l’informe, està la situació socioeconòmica de les famílies, si els centres educatius estan en poblacions grans o petites, en el medi rural o urbà; el nivell d’estudis assolit per les famílies; els anys d’escolarització en centres d’infantil de 0-3 o les activitats de lectura i matemàtiques prèvies a l’etapa de primària. Unes més i altres menys, totes aquestes circumstàncies impacten d’una forma o una altra en els resultats de l’avaluació a Espanya.
Com en altres avaluacions, apareixen diferències significatives entre noies i nois, principalment en matemàtiques. En aquest cas, a favor dels nois, que obtenen millors puntuacions que les seves companyes.
Altres diferències es troben entre els alumnats nadius o d’origen migrant (considerats quan tots dos progenitors tenen països de procedència diferents a Espanya). En aquest cas, s’observen diferències que van des dels 11 punts en matemàtiques de Catalunya (amb un 15% d’alumnat migrant) fins als 38 punts de La Rioja, amb un 18%. En aquest sentit, sembla que a Catalunya les diferències d’origen queden bastant igualades enfront de la resta de comunitats amb ampliació de mostra (Astúries també, encara que té un 5% de migració, la qual obté 12 punts menys). En ciències, la situació és similar. Astúries, amb 3 punts i Catalunya, amb 10 punts són les autonomies amb menor impacte de l’origen geogràfic de l’alumnat. D’aquí, se salta als 18 de Madrid i fins als 28 de La Rioja.
A la situació de migració cal sumar-li també la situació socioeconòmica d’aquestes famílies, que sol ser pitjor que la de les nadiues. Si es descompta el ISEC en els resultats, les coses canvien molt, per a millor. Els resultats de l’alumnat d’origen estranger obtindria millors resultats en tots els territoris a igualtat de condicions de partida.
Altres impactes tenen a veure amb la grandària dels municipis on es troben els centres educatius. Encara que no és una diferència molt notable, és més alta la puntuació en centres de grans poblacions (per sobre dels 100.000 habitants) i en ambients urbans, enfront dels rurals.
La llengua és un altre dels elements estudiats per TIMSS. A Espanya, les proves es van realitzar en les cinc llengües cooficials, i per tant a Catalunya es van fer en català. Es va preguntar a l’alumnat si a casa s’utilitza habitualment el mateix idioma que a la prova o no. En la de matemàtiques, a Espanya es van registrar 16 punts de diferència entre els qui parlen la llengua de la prova habitualment a casa i els qui no. En el cas de Catalunya aquesta diferència va ser de 8 punts, la meitat, si bé només el 37,4% de l’alumnat català va assegurar que utilitza a casa la mateixa llengua que a la prova. A ciències no va passar el mateix. En aquest cas, la diferència a Catalunya ascendeix a 13 punts (diferència significativa, segons l’informe), mentre que la d’Espanya és de 23 punts.
Educació infantil
L’impacte de l’educació infantil, principalment la de primer cicle, és conegut des de fa anys. Tant a TIMSS com a PISA s’han fet, des de fa temps, comparacions entre els resultats que obtenen els qui han passat per aquesta etapa i els qui no. Diu l’informe TIMMS que a Espanya el 75% de noies i nois de 4t de primària van passar per l’educació infantil de primer cicle, si més no algun any. L’impacte d’aquesta assistència en els resultats de matemàtiques és de 26 punts a favor (en relació als qui no ho van fer), de 16 en el cas de ciències.
Les diferències autonòmiques també es deixen notar aquí, encara que només en els casos de Catalunya, La Rioja i Madrid, on aquestes distàncies sí que són significatives: 26, 25 i 24 punts en matemàtiques, respectivament, i de 24, 19 i 15 en ciències.
Si a aquesta assistència al 0-3 s’hi afegeix el treball previ que hagin pogut fer les famílies abans de l’etapa de primària, les diferències són molt més grans. De mitjana hi ha 46 punts de diferència entre l’alumnat que no ha assistit a infantil i no ha realitzat activitats de llengua i matemàtiques a casa i els que sí que hi han assistit i que les han fet (480 punts els primers, 526 els segons). En el cas de ciències, la diferència és una mica menor, de 35 punts entre tots dos.
En qualsevol cas, l’informe internacional assegura que les activitats en llengua i matemàtiques que es poden haver fet a casa abans de primària poden compensar el fet de no haver anat al primer cicle de l’educació infantil.
