En els últims dies la vida política a la Regió de Múrcia ha sofert un autèntic terratrèmol. De tenir un govern més o menys estable, entre PP i Ciutadans, amb el suport parlamentari de Vox, a una moció de censura que no ha prosperat. En aquest temps, el Govern dels populars ha ofert a tres disputats expulsats del partit d’extrema dreta càrrecs d’importància. Un dels que està a sobre de la taula és la Conselleria d’Educació.
Amb aquest moviment, s’ha disparat la preocupació entre la comunitat educativa de la xarxa pública. Sobre la taula, segons les declaracions que en els últims dies ha fet a la premsa la que s’apunta com a pròxima consellera d’Educació, Mabel Campuzano, hi hauria no només el veto parental ja plantejat fa algun temps, sinó la posada en marxa del xec escolar i l’augment dels concerts educatius (que ja arriben ara com ara a etapes postobligatòries), en un afany per augmentar el que es coneix com el dret a decidir de les famílies.
Davant aquesta situació, la Plataforma en Defensa de l’Escola Pública de Múrcia, integrada per un bon nombre de sindicats docents, partits polítics, així com associacions de famílies i estudiants, han anunciat sengles concentracions a Múrcia i Cartagena per aquest dijous dia 25, a les 18h davant del Palacio de San Esteban, seu de la Presidència regional, i davant l’Assemblea Regional, respectivament. Per les diferents organitzacions que composen la plataforma, es tracta de mantenir la pressió perquè el PP reculi en la seva decisió d’oferir Educació a una antiga diputada de Vox.
Per Paqui López, membre de la federació d’associacions de famílies (FAPA-RM), un dels problemes principals és el relacionat amb el veto (o PIN) parental que sempre han defensat des de Vox i que ara està més prop de ser una realitat quotidiana a les aules públiques de la regió. Més enllà de la falta de confiança envers el professorat, López opina que «els qui sortirien més perjudicats són els nostres fills i filles, perquè veta la seva educació» pel fet de pretendre limitar el seu accés a unes certes qüestions que afecten el seu desenvolupament com a persones.
Per López, mentre l’educació en aquesta comunitat té alguns dels pitjors indicadors educatius de l’Estat, com els resultats en les avaluacions o la taxa d’abandonament escolar prematur, durant els últims mesos han hagut de bregar amb un sistema de semipresencialitat que ha afectat a totes les etapes educatives, incloses els últims anys de l’educació infantil, amb els greus perjudicis que això suposa. Malgrat això, pel Govern regional les prioritats continuen sent la lliure elecció de les famílies o el veto a les activitats complementàries i extraescolars.
José Manuel Fernández, portaveu del sindicat de docents STERM, posa el focus també en aquesta semipresencialitat. Els preocupa, d’una banda, com afectarà a mitjà termini en els percentatges de fracàs escolar, però, principalment, en l’abandonament prematur. Sobretot pels processos de desvinculació que es poden estar produint en aquests moments entre un gran nombre d’escolars.
Un altre col·lectiu, l’Asociación Futuro de la Educación Región de Murcia, ha enviat una carta al president autonòmic en la qual, a més de fer un repàs a les mesures previstes per Mabel Campuzano en relació al veto parental, el xec escolar o l’augment dels concerts educatius, assenyalen alguns dels problemes que afecten el sistema educatiu murcià. Entre els quals, la taxa d’abandonament escolar prematur o la bretxa socioeconòmica i digital. En la missiva també pregunten al responsable de l’Executiu autonòmic quines seran les mesures relacionades amb la compensació del dèficit educatiu provocat per la semipresencialitat; les actuacions en relació a l’equitat (àmbit rural, atenció i distribució de l’alumnat amb necessitats educatives especials, etc.), o les polítiques per posar fi als «dèficits de formació que any rere any mostra la població escolar en els indicadors internacionals».
Mercadeig educatiu
Més enllà de la situació causada per la pandèmia o les dades dels resultats educatius de la Regió de Múrcia, una de les coses que més molesta a la comunitat educativa de l’escola pública és el mercadeig al qual s’ha sotmès l’educació en els últims dies. Convertida, afirmen, en moneda de canvi partidista pel Partit Popular per conservar un govern autonòmic del qual no ha sortit en l’últim quart de segle. Amb els moviments de l’última setmana els populars han ofert als antics membres de Vox una de les conselleries clau per poder sortir ben parats de la moció de censura de la setmana passada.
Per José Manuel Fernández, des del moviment sindical, com també per Paqui López, des del sector de les famílies, el que ha passat en els últims dies és símptoma de la poca importància que des del partit del govern s’ha donat i es dona a l’educació a la Regió de Múrcia.
A més, el canvi anunciat a la conselleria –que encara no ha cristal·litzat– ha deixat en l’aire les diferents negociacions que estaven en marxa. Fernández explica com, per exemple, la reunió prevista per aquesta setmana per negociar la situació del personal interí a Múrcia ha estat desconvocada sine die.
A més de les concentracions anunciades per aquest dijous, també s’estan preparant altres mesures, com la redacció d’un manifest, campanyes a xarxes socials i algunes altres activitats que s’aniran anunciant en els pròxims dies. L’objectiu és que l’extrema dreta, encara que sigui representada per una diputada expulsada de Vox, no controli la política educativa (seria el primer cas en tot l’Estat), però que, si això no acaba passant, tampoc hi entrin les seves polítiques: veto parental, xec escolar i major concertació de l’educació.
Algunes xifres educatives murcianes
Sembla que una de les preocupacions més importants per al govern regional és la possibilitat d’augmentar els concerts educatius, posar en marxa el xec escolar i donar carta de naturalesa, renovada, al veto parental. Un cop d’ull a algunes de les estadístiques educatives de la Regió de Múrcia permet trobar-hi altres qüestions que criden l’atenció.
El PIB total de la Regió ha passat des dels 27.670 milions d’euros de 2009 fins als 32.356 milions de 2019. Un increment del 17%. En els comptes de l’educació, malgrat haver-hi una lleugera pujada en aquesta mateixa dècada, cal destacar que el percentatge d’augment ha estat del 3,4%.
La xarxa concertada és la que s’ha vist en més beneficiada durant aquests anys. Mentre que la inversió general de la Conselleria d’Educació de Múrcia va perdre més de 181 milions entre 2009 i 2014, els concerts només van decréixer el 2012, any en què van perdre, segons les dades oficials del Ministeri d’Educació, uns 520.000 euros, i entre 2016 i 2017, un total de 4.540.000.
Aquest canvi de prioritats ha suposat que en l’última dècada, el sistema educatiu públic hagi passat d’escolaritzar al 72,65% de la població al 70%. Aquesta petita baixada percentual ha estat relativament homogènia en les diferents etapes educatives, encara que algunes diferències han estat substancials en l’FP de grau superior (descens de 15,3 punts percentuals de la pública) o l’FP bàsica (8,1 punts menys des de 2014-15 a 2019-20).
Una altra mostra d’aquesta situació és la que apareix quan es miren el nombre de línies públiques i privades i la seva evolució des del curs 2009-10 fins al 2019-20. La major part de les xifres augmenten per ambdues, encara que en el cas de les privades ho fan en major mesura, tret de les unitats d’ESO. Destaca l’augment gairebé cinc vegades superior en el cas de les unitats en primària i, més encara, si es miren les d’infantil: mentre les unitats públiques decreixen en 82 aquests anys, les privades augmenten en 160.
D’altra banda, i com és habitual en la resta de l’Estat, l’educació pública absorbeix en major mesura a l’alumnat d’origen estranger. Des de 2009-10 fins al curs 2019-2020 el percentatge d’aquest alumnat matriculat en centres privats ha passat de l’11,34 al 12,33%, un punt més. Tot i així, estan sobrerepresentats en l’educació pública si es té en compte que aquesta escolaritza al 70% de la població.
Una altra de les dades del sistema educatiu murcià és el seu nivell d’abandonament escolar prematur. Des de 2010 la Regió ha aconseguit una de les fites més rellevants pel que fa a la seva baixada, ja que ha passat del 34,9% d’AEP fins al 18,7% el 2020. Malgrat tot, es troba entre les autonomies amb una taxa més elevada. Per damunt només s’hi troben Andalusia (21,8%) i Balears (21,3%) i al seu mateix nivell Castella-la Manxa.
