A la plaça Roja de Sant Roc una vintena de nois i noies de primer d’ESO assagen just abans que un membre de la cooperativa Versembrant els filmi per al videoclip amb què culminarà la feina feta el darrer mes. Els nois escolten les cançons que han gravat abans i fan els gestos característics dels grups de rap i hip hop. Qui diria que estan fent classe de català, una classe que ara els sembla divertida i guai. Amb paciència, repeteixen la lletra quan els ho indiquen, es nota que s’ho prenen seriosament. En un descans algunes noies treuen l’entrepà i altres es queixen que no està bé, que no es pensaven que la filmació durés tant.
Mentre es fa la filmació, de fons se senten les lletres de les cançons que nois i noies han fet conjuntament. Els versos, sincopats, parlen de la problemàtica que pateixen nois i noies en un dels barris amb més necessitats de Badalona. Les peces musicals tracten també de la hipocresia de la gent gran, que va a missa, però es comporten amb egoisme. En això els nois i noies de 12 o 13 anys són iguals arreu.
Engrescar els alumnes
La Clara Moliné és la professora de català de l’Institut Baldomer Solà. Explica que “vam tenir la idea de tirar endavant un projecte com aquest per engrescar els alumnes, cosa que hauria de servir per a lluitar contra l’absentisme escolar” i aclareix que en el centre l’absentisme se situa a prop del 50%.
A més de treure ferro a l’aprenentatge del català, Moliné hi veu un altre benefici per als alumnes: l’activitat contribueix a cohesionar el grup, atès el fet que a les aules conviuen grups procedents de diversos indrets, com la Xina o el Pakistan i també del país, amb tradicions i visions del món diverses.
Des de l’institut es va decidir tirar endavant un projecte que animés els nois i les noies a participar en les tasques escolars i així combatre la xacra de les classes buides, més encara en plena pandèmia. Per això, la Clara Moliné va pensar que el rap i el hip hop podrien ser eines. Va parlar amb la gent de Versembrant, una cooperativa que es basa en la pràctica de la cançó reivindicativa nascuda als suburbis dels Estats Units. Crear un projecte que fes que els nois i noies fessin rap i en català era el repte.
El membre de Versembrant que filma l’espot explica que inicialment es van fer xerrades a l’institut: «Expliquem la història del rap i també quin és el seu significat social». Després van fer pràctiques de versificar d’acord amb el ritme que requereix aquest estil musical. I ja després van venir els assajos de les cançons i les gravacions, i finalment han participat en la filmació del videoclip, expectants perquè veuen també les càmeres de Televisió de Badalona.
«El que més ens ha costat ha estat fer la lletra de la cançó, i també parlar en català», deia un dels nois en un descans de la gravació, però també es mostrava content per fer classe a l’aire lliure i en un ambient relaxat i en companyia de la resta de la seva colla. Per això, la mare d’un alumne, veient el bon rotllo del grup ha aprofitat per marcar-se un ball davant de tots, acompanyada de les palmas dels més joves.
Òmnium Cultural del Barcelonès Nord és el tercer component de l’equació. L’entitat cultural ja fa temps que aposta per fer accions que cohesionin la societat. Les “lluites compartides” no són un eslògan buit. Per això, als estius l’entitat cultural col·laborava en activitats per infants i joves dels barris de Badalona, «però ara amb la pandèmia no s’ha pogut fer», explica Joan Puente. A més, tampoc s’havien pogut dur a terme altres activitats i l’entitat tenia un romanent econòmic que s’ha destinat al projecte de Sant Roc.
«Per nosaltres aquest projecte unifica dos grans objectius, la lluita contra l’absentisme, perquè si s’engresquen, els nois i noies trobaran divertit anar a l’escola, i el segon element és que aquesta acció suposa potenciar l’ús del català en un barri on la majoria de la gent no el fa servir». En tot cas, Puente puntualitza que «el que hem fet no és un donatiu».
L’efecte multiplicador
Tant les professores com els socis d’Òmnium que veuen com els nois i noies de Sant Roc es diverteixen fent versos i ballant a ritme del rap, veurien bé que el videoclip que s’ha enregistrat es difongués per la televisió local de Badalona. Tots entenen que veure’s a les pantalles faria que el projecte tingués un efecte multiplicador. Els nois i noies segurament ho mostrarien als seus familiars i amics, i tot plegat contribuiria a aconseguir els objectius que s’han marcat.
Puente també veu una possibilitat que la iniciativa posada en marxa de manera pionera a Badalona tingui rèpliques en altres indrets dels Països Catalans. Recorda que ja abans s’havia posat en marxa el programa Arrelarreu, que és un projecte que es realitza a centres d’educació secundària, concretament a dins de les aules d’acollida i que repercuteix en tot l’entorn educatiu. Cada primavera el programa d’aprenentage servei arriba als centres educatius de primària on els alumnes nouvinguts de secundària expliquen de manera dramatitzada i en públic un conte del seu país d’origen.
Així doncs, Òmnium no descarta que apareguin rèpliques del programa de rap i hip hop en altres ciutats del país que tinguin dificultats semblants a Badalona. Farien falta professors que s’hi vulguin dedicar, nois i noies que experimentin amb aquest mitjà d’expressió i entitats culturals i/o públiques que s’hi vulguin comprometre.
En el cas de l’Institut Baldomer Solà, de Badalona, els fons, que no han estat molts, els ha aportat el centre i també Òmnium. I l’entusiasme, les noies i els nois.
