Dimarts passat, els tres sindicats representats en la mesa de negociació del conveni col·lectiu del sector del lleure (CCOO, UGT i USOC) van convocar una concentració a la Plaça de Sant Jaume per mostrar el seu rebuig a la proposta de pujada salarial que els va presentar les tres organitzacions empresarials del ram (Acellec, ACCAC i la Confederació) abans de l’estiu: un 2% en dos anys. El crit va ser «Fartes d’estar congelades», perquè els anys 2018, 2020 i 2021 els salaris no s’han actualitzat d’acord amb l’IPC. En aquest llistat hi afegeixen el 2022, malgrat que ni ha començat, perquè ja veuen les intencions patronals. En canvi, el 2019 sí que hi va haver un augment retributiu, amb una pujada del 2,5%.
El conveni afecta un col·lectiu molt ampli i divers de treballadors: monitors de menjadors escolars, d’extraescolars, d’esplais, de serveis d’acollida, d’albergs i cases de colònies, empleats de centres cívics, casals de joves, museus, etc. Es calcula que en conjunt són uns 26.000 treballadors, i, a banda de la qüestió salarial, el nou conveni ha de definir i delimitar millor diferents categories professionals.
En un comunicat conjunt, CCOO, UGT i USOC, acusen les patronals de fer propostes que “sempre han anat encaminades a congelar els salaris, endurir les sancions, retallar la cobertura de les malalties, allargar els períodes de prova, i tot un seguit de mesures enfocades a empitjorar el conveni vigent”. Cansades d’aquesta situació i de negociar “contra una paret”, el passat mes de juny van instar una mediació al Tribunal Laboral de Catalunya per desbloquejar la situació, i d’aquesta mediació va sortir una proposta que els sindicats qualifiquen de “insultant”, perquè no té en compte els anys de salaris congelats.
Més a prop del salari mínim
Cristina Broto, referent del sector del lleure a la Federació d’Educació de CCOO de Catalunya, denuncia que quan es va començar a negociar el nou conveni col·lectiu, l’any 2017, la diferència entre el salari mitjà d’un monitor de menjador i el salari mínim interprofessional era del 46%. Amb els successius increments del SMI aquest diferència s’ha reduït fins al 14%. “Després les patronals diuen que no tenen gent per substitucions, però és que els motius són obvis”, apunta Broto. A banda, afegeix, “Molts d’aquests treballadors només estem contractats 9 mesos i la resta del temps o ens anem a l’atur o som contractats per altres empreses… Si només estàs 9 mesos contractat, fas càlculs i els números surten malament”.
Pep Montes, gerent d’Acellec, aclareix a aquest diari que les negociacions no estan aturades, i que “no ho han estat ni tant sols ens els moments més durs de la pandèmia”. I recorda que l’any 2019 hi va haver un increment salarial del 2,5% a partir del compromís del Departament d’Educació d’aprovar un lleuger increment en el preu màxim del menjador escolar, que portava 13 anys congelat (que van acabar sent 14). “Aquell compromís no es va complir el 2019, sinó el maig de 2020 i això vol dir que la major part d’empreses no han pogut aplicar aquest augment en el preu del menjador fins a aquest curs, o sigui que els increments salarials d’aquest darrer any i mig s’han pagat i no s’han pogut repercutir en els preus”, explica Montes. Pels sindicats, el tema del preu dels menjadors és una excusa que fa massa anys que escolten, ja que el conveni col·lectiu comprèn molts altres àmbits.
Pere Forga, secretari general de la Federació d’Ensenyament de la USOC, responsabilitza també les administracions de no tenir encara un conveni digne que es va començar a plantejar a finals de l’any 2017, el 2018 es va començar a negociar, però ens trobem a finals del 2021 sense res. Forga apunta que aquí hi ha un xoc frontal, que la negociació vol anar enrere i que si dona alguna cosa és a canvi de treure una altra. «La proposta que fan de setembre del 2022 apujar salaris un 1% i setembre del 2023 un altre 1% i que de tots aquests anys no hi hagi res és absolutament inadmissible», assenyala.
Els efectes de la pandèmia
Pep Montes, “acusar la part patronal que no ha fet un esforç no té gaire sentit”. Argumenta que els sindicats tampoc volen veure els efectes que la pandèmia ha tingut en el sector i recorda que a partir de març de 2020 van estar molts mesos aturats, sense ingressar un euro (les famílies van deixar de pagar el menjador, les escoles van deixar de fer colònies, etc.), mentre la major part d’empreses entraven en ERTO, si bé accedien a pagar un complement a les seves plantilles per igualar els salaris.
Més endavant el govern català va aprovar unes ajudes al sector, la tramitació de les quals “va ser un infern burocràtic” i que no s’han cobrat fins a començaments de 2021, i mentrestant “moltes empreses van haver de formalitzar operacions de crèdit per poder pagar aquests complements salarials, i aquests crèdits es comencen a pagar ara, o sigui que això ens agafa amb la tresoreria de les empreses sota mínims”, comenta. Les restriccions sanitàries del curs 20/21 també van provocar que moltes colònies, sortides escolars i activitats extraescolars deixessin de fer-se. “Tot just ara sembla que comencem a recuperar la normalitat”, diu Montes.
El gerent d’Acellec fa una crida als sindicats perquè vagin a la una en la petició al Departament d’Educació que hi hagi un mecanisme automàtic de revisió del preu dels menjadors escolars, “i no haguem d’estar pidolant any rere any sense que ens facin cas”. “Estem d’acord que hem de millorar els salaris, però això només es pot fer si aquests increments es poden repercutir en el preu del servei”, conclou.
