Dibuixar el món. Jugar, crear, compartir
Autors: Vicente Blanco i Salvador Cidrás
Editorial: Rosa Sensat
Premi Marta Mata de Pedagogia 2020
El premi Marta Mata de Pedagogia 2020 és una aportació important al món de les arts plàstiques, sobretot el dibuix. El treball del llibre és el fruit de dos professors de l’àrea d’expressió plàstica a la Facultat de Formació del Professorat de Lugo. Promotors del grup d’innovació educativa Escola Imaxinada, un col·lectiu de diferents professionals del camp de les arts, l’arquitectura, la filosofia i l’educació infantil i primària. Els seus objectius són apropar a les escoles metodologies basades en les arts i contribuir al disseny d’espais i recursos de qualitat a les aules.
Partint del dibuix com un mitjà espontani, democràtic i inherent a l’ésser humà, examinen la pràctica artística i educativa del dibuix. El llibre recull moltes propostes de dibuix recollides de la seva col·laboració amb docents d’educació infantil i primària amb col·laboració amb les escoles, famílies i col·lectiuis interessats en metodologies actives.
S’agrupen en quatre apartats: tornar a dibuixar (pensades perquè les persones adultes que treballen amb la infància recuperin el dibuix), narrar dibuixant (experiències on conviuen paraules i imatges). Jugar dibuixant (dibuix a través del joc) i conscienciar dibuixant (dibuix activista). Totes comparteixen una sèrie de característiques: incidir en la idea de procés, descobrir maneres de fer obertes, sense un únic resultat, experimentar amb diferents materials, tècniques i llenguatges artístics tot afavorint la creació d’un imaginari i un estil personals.
El arte de educar jugando
Autor: Sílvia Álava amb autores i autors diferents per cada capítol
Editorial: JdJ Editores
El llibre està organitzant en 14 capítols i en cadascun, una persona especialista tracta un tema concret, de manera teòrica i pràctica. Per exemple, com estimular l’atenció i la intel·ligència, com treballar la seguretat i l’autoestima, com promoure una correcta educació afectivo-sexual, com ensenyar les criatures a tenir cura del seu cos, com fomentar el bon us de les tecnologies, com educar en igualtat de gènere…
Diu la coordinadora, que existeixen molts llibres i manuals al mercat sobre educació, però pocs estan enfocats des d’un punt de vista pràctic i encara menys que es basin en jocs i habilitats per millorar les habilitats que en un futur estaran relacionades amb la felicitat de les criatures. Els exercicis i jocs que es plantegen, estructurats per franges d’edat, estan pensats per treballar i participar amb tota la família.
I l’objectiu final: “Les nenes i els nens necessiten sentir-se segurs, capaços i saber que tenen estratègies i eines per enfrontar-se amb èxit a la vida per aconseguir sentir-se realitzats i feliços”
Prohibido aprender. Un recorrido por las leyes de educación de la democracia.
Autor: Andreu Navarra
Editorial: Anagrama
Com diu el subtítol, l’autor fa una anàlisi de les tres principals lleis d’educació, des de la LOGSE a la LOMLOE. Les engloba totes sota el mateix objectiu: ”Lo que hoy pretende proporcionar el sistema educativo no es conocimiento “acercado” al alumno a través de la ciencia o del arte didáctica, sino pura y simple alienación”.
“No existen diferencias sustanciales entre la LOE, la LOMCE i la LOMLOE: son apuestas casi idénticas por la educación llamada competencial, sin derecho a réplica, sin permitir ni la libertad de cátedra ni la alternativa necesaria adaptada a cada tipo de alumna
“Las leyes de educación se han convertido en obstáculos para que el profesorado pueda coordinarse con el tiempo y la calma debidos, para ofrecer el mejor servicio posible a la sociedad. Hoy en día el profesorado es obligado, una ley tras otra, a repetir las recetas europeas del año 2000, sin que mejoren, o al menos se estabilicen sus condiciones laborales y sin que la administración se preocupe por dotar mejor las aulas o reducir las ratios por clase”
Podria seguir amb fragments que he subratllat del llibre perquè m’ha cridat molt l’atenció que en poques pàgines condensés moltes de les converses que moltes i molts professionals hem mantingut al llarg d’aquests anys, però crec que la persona lectora ja s’ha fet una idea de per on va el llibre. Només us copiaré el darrer paràgraf:
“Un mundo programado precisamente a través de una escuela para la ignorancia que ha decidido dejar de enseñar para dedicarse al diseño del ser del futuro: tan dócil como previsible, tan feliz como encerrado en sí mismo, que ha de encajar a la perfección en nuestras estratificaciones y previsiones y clasificaciones socioeconómicas y psicologistas”.
Educació integral i transformació del sistema educatiu de Catalunya
Autor: Josep Gallifa
Editorial: Blanquerna
Josep Gallifa, catedràtic d’Educació a Blanquerna-URL i durant molts anys degà d’aquesta facultat, continua desenvolupant la seva teoria d’educació integral, que ja va començar amb Educació Integral. Transformar l’Educació, formar la persona, millorar el món (UOC, 2018). En aquest cas centra més la mirada en el sistema educatiu per tractar de demostrar que no ens hem de quedar ni amb el model d’escola convencional, molt focalitzada en la transmissió de coneixements i habilitats, ni amb el de l’escola activa, més centrada en les aspectes personals, emocionals i morals de l’individu, sinó amb el millor de cascuna d’elles.
L’educació integral incorpora les ciències, les arts, la cultura i la consciència personal, basa la seva acció en evidències i promou la creativitat i els valors. Al llarg de l’obra beu de múltiples fonts bibliogràfiques i d’exemples d’experiències reeixides a casa nostra i arreu del món, actuals i històriques, per acabar desenvolupant un marc teòric propi sobre l’educació integral, i una proposta concreta d’aplicació al sistema educatiu català.
Fes que cada classe funcioni
Autors: S. Allison i A. Tharby
Editorial: Eumo
Aquest llibre introdueix una reflexió clau: per fer les coses bé, cal primer saber perquè les fem. Una reflexió trivial però bàsica en tot procés d’innovació, no val copiar el models que ens venen de fora, cal saber perquè fem el que fem. Els autors parteixen de dos eixos perfectament connectats, una pràctica experimentada i un sistema coherent d’idees. Treballar teoria i pràctica alhora, aquesta és la clau d’aquest llibre.
Un cop vista aquesta reflexió inicial, els autors proposen sis principis pedagògics perquè les classes funcionin: el repte, l’explicació, el modelatge, la pràctica, la retroalimentació i les preguntes. Sis principis que es fonamenten en un sistema coherent d’idees i en una pràctica experimentada, reflexionada, que combina prudència i gosadia, lluny de les presses i les rutines adquirides.
Totes les propostes del llibre, que en son moltes, estan pensades per promocionar un rumb pràctic i profitós a la tasca dels docents. Si una classe us funciona segurament és perquè el conjunt d’alumnes ha trobat sentit a allò que hi ha après.
Aquest no és un manual per seguir al peu de la lletra, això aniria en contra del seu esperit, cal reflexionar sobre la nostra pràctica educativa i saber adaptar i transformar les noves propostes a la realitat i l’entorn del nostre treball.
La competencia plurilingüe en la escuela
Autors: Juli Palou Sangrà i Montserrat Fons (coords)
Editorial: Octaedro
Aquest llibre és el resultat d’un treball de recerca del grup d’investigació PLURAL (Plurilingüismos y Aprendizaje de Lenguas). Coordinat per Montserrat Fons i Juli Palou, professors de didàctica de la Llengua i Literatura de la Facultat d’Educació a la UB, els quals han recollit el treball de recerca de diferents escoles, fet amb moltes mans, algunes des de la pràctica de l’aula i altres des de la reflexió de la universitat. Investigació i docència es donen la mà per col·laborar des de la reflexió i la pràctica escolar.
Tres conceptes configuren l’obra, El primer és acollir. Las llengües, com les cultures, han d’aparèixer, han de fer-se visibles en traspassar la porta del centre educatiu. Acollir, perquè no és senzill viure en un exili imposat.
El segon concepte és crear vincles, aproximar-se a l’altre sense deixar-se portar pels prejudicis, amb la voluntat de trencar les possibles asimetries degut a que l’altre no parla com jo, que no és d’aquí, que desconeix les nostres costums i tradicions, ja que tothom necessita sentir-se respectat per la llei, valorat per la societat i volgut pel grup.
I el tercer concepte és contrastar per aprendre, res ni ningú és estrany, perquè quan el coneixement fa un viatge a llocs desconeguts, mai retorna de la mateixa manera.
Aquest llibre va dirigit a les persones que pensen que el ser humà es troba en procés d’esdevenir i que, al llarg d’aquest procés, sempre se sent interpel·lat per la presencia de l’altre.
Educar sin regañar. Estrategias cotidianas para educar sin gritos ni castigos
Autor: Nicola Schmidt
Editorial: Planeta
En la contraportada del llibre se’ns planteja: Sabies que les males reaccions amb els infants són més fruit del nostre agobiant estil de vida que del seu comportament? A més, la ciència ha demostrat que molts renys i càstigs no només són ineficaços per educar les nostres filles i fills, sinó que els generen un estrès que perjudica el seu creixement i pot desembocar en un atac d’ira, plors i fins i tot depressió. L’autora intenta fer-nos comprendre el perquè les persones adultes renyem amb tanta facilitat i què passa en el cervell dels infants quan reben crits i càstigs. I, de passada, ens descobrirà les claus per mantenir la calma, empatitzar amb els nostres infants i fer respectar les regles sense bronques.
El cerebro infantil y adolescente. Claves y secretos de la neuroeducación
Autor: Rafa Guerrero
Editorial: Libros Cúpula
Pels apassionats en neuroeducació, arriba un altre assaig que ens explica com es modula el cervell en les primeres etapes de la vida, com hi influeixen els factors genètics i ambientals, i com actua en els processos d’aprenentatge. Un llibre escrit per un psicòleg que combina capítols més científics, en els que descriu cadascuna de les parts de l’òrgan, amb altres més pràctics, en els quals dona orientacions a pares i mestres sobre aspectes com la concentració, l’autocontrol, la memòria, l’aprenentatge i les emocions.
A banda, el llibre exposa el que anomena “model pedagògic dels quatre cervells”, segons el qual l’encèfal està dividit en quatre àrees, a cadascuna de les quals atorga un color diferent, i cadascuna de les quals té una funció diferent i un desenvolupament diferent. Per exemple, els circuits del cervell verd, que allotja les emocions, ja estan plenament desenvolupats en el període prenatal. La qüestió és que per a un bon desenvolupament integral de la persona aquestes àrees han d’estar connectades gràcies al que l’autor anomena “pegament cerebral”, que no es troba a cap supermercat, sinó a casa i a l’escola amb l’estima, el foment de l’autonomia, l’acompanyament… En fi, al llibre està molt més ben explicat.
Los objetivos de desarrollo sostenible: hoja de ruta en la educación del siglo XXI
Autors: Montserrat Vargas i Lourdes Aragon (coords)
Editorial: Octaedro
Llibre que surt del treball i la reflexió d’un grup de docents universitaris que confien en els efectes de l’educació com a agent transformador de la societat. El Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) no son una tendència, són una necessitat urgent davant un planeta que s’esgota i una societat que agonitza i que requereix canvis urgents i a tots els nivells.
És important per les autores incloure els ODS en el currículum a tots els nivells educatius i cal començar per la formació dels docents en aquests conceptes i buscar noves metodologies de treball. El llibre aporta propostes metodològiques de fàcil aplicació dins i fora de l’aula.
És important creure en el procés de transformació i canvi que des del món educatiu es pot crear per canviar hàbits i consciències dels qui seran els ciutadans del futur del nostre planeta.
Veus des del confinament
Jaume Cela, editor
Editorial: Rosa Sensat
De com han viscut la pandèmia els alumnes. Petit llibre d’històries per la història. Amb un pròleg àgil, clar i pedagògic que explica el context. Col·lecció de relats graduats per edats i ben retocats, per fer textos espontanis i llegibles alhora (bona idea de mestre freinetià), que a mida que avança la lectura es compleixen els continguts segons l’edat del redactor o redactora. Autors diversos, d’àmbits diferents i de localitats variades de tot Catalunya.
Escrits tan elementals com sincers: descriptius la majoria amb afegits sentimentals que expressen com s’ha intentat substituir els contactes més humans i físics per alternatives que facilita la tecnologia (sempre com una substitució temporal). No hi manquen les elementals descobertes de la pròpia família i dels patiments que generen l’absència d’essers propers que han quedat aïllats.
Molt interessant l’epíleg d’en Joan-Carles Mèlich, amb suggeriments filosòfics a l’abast.
Estic segur que aquest llibre anirà adquirint importància amb el pas del temps. Testimoni proper i important d’una època (avui encara no superada) que ens ha agafat a contrapeu i que seria absurd no repensar-la, de com retornar als contactes emocionals millorables i a analitzar les alternatives comunicacionals aprofitables.
Apa, a llegir-lo.
El hijo inesperado. Comprender el autismo, abrazar la diferencia
Autor: Gemma Vilanova
Editorial: Arpa
Aquest llibre ofereix la possibilitat d’aproximar-se al món de l’autisme a través del testimoni d’una mare, que explica la seva experiència en primera persona. L’autora ens obre les portes de casa seva i ens apropa a una realitat que encara està massa carregada d’ignorància i prejudicis. Educar a un fill no és una tasca senzilla, i educar a un fill amb TEA encara ho és menys, això queda més que clar seguint les peripècies del Josep.
L’autora ens exposa el terratrèmol d’emocions que l’ha acompanyada tots aquests anys, però fuig de la llagrimeta, no busca empatia ni consol, sinó que escriu amb l’únic propòsit de contribuir a fer una societat millor, més oberta a la diversitat. I està escrit amb gràcia. Si et va impactar Quiet, de Màrius Serra (salvant les distàncies, perquè Serra és un escriptor professional), aquest llibre també et tocarà el cor.
L’art perdut d’educar
Michaeleen Doucleff
Editorial: Columna
Un altre llibre escrit en primera persona, però en aquest cas aquesta mare no té un fill amb discapacitat sinó un fill (de fet, filla) molt consentida i rebel. La mare en qüestió és una eminència en l’àmbit del periodisme científic, té un doctorat en Química per la Universitat de Berkeley, i ha estat editora de la revista Cell, però a l’hora d’afrontar les rebequeries de la seva filla de tres anys se sent impotent i desesperada, a la vegada que descobreix amb sorpresa com a determinades cultures tot això no passa, els fills són obedients i col·laboradors, mengen el que hi ha a la taula i van a dormir a l’hora que toca sense que ningú els ho hagi de dir.
L’autora es pregunta el per què d’aquestes diferències i, amb esperit d’exploradora científica, agafa la seva filla i viatja amb ella a Mèxic, per conèixer i conviure amb les famílies maies; a Tanzània, per endinsar-se en els costums de les famílies hadzabes; i al cercle polar àrtic, per impregnar-se de la forma d’educar de les famílies inuits. Hi descobreix altres maneres de criar la canalla, ben allunyades de la cultura occidental. Un llibre amè, que ajuda a pensar i aporta idees, encara que per determinats descobriments potser tampoc cal donar tantes voltes.
Escola Barrufet. La història d’una escola
Autor i editor: Escola Barrufet
Creiem que aquest llibre que ens fa arribar el Diari de l’Educació te dos objectius: és una eina d’us intern per a tots el protagonistes del recorregut dels cinquanta anys que ha celebrat l’Escola Barrufet de Sants de Barcelona. Aquest objectiu es deu haver complert, i aprofitem per felicitar al col·lectiu i desitjar llarga vida a l’EP Barrufet.
I un altre objectiu que volem remarcar aquí: en el llibre hi trobaràs el procés d’una realitat pedagògica actual; l’estructura educativa viva d’una escola pública modèlica (en el sentit de model d’eixos pedagògics vius, actualitzats ) que té totes les característiques tipus del que s’hauria de tenir clar fent pedagogia actual, a l’hora de treballar en una escola per a tots.
El llibre s’ha escrit amb les aportacions de més de cinquanta persones que van respondre a una crida oberta. Llibre coral com ha intentat ser sempre l’escola que barrufa. Formula no improvitzada.
Dels set capítols del llibre recomanaríem El barri de Sants als anys seixanta, perquè Barrufet és una escola de barri pel barri. Però, de fet, tots els apartats estan interrelacionats i tots són importants: Com 50 anys de Claustre : 50 anys aprenent plegats, el Títol ho diu quasi tot! Son els capítols que donen les pautes justificades d’un llibre que estimula: qualsevol persona pot gaudir de les explicacions, però sobretot els mestres joves o estudiants de magisteri hi trobaran en aquest llibre idees i procediments possibles per imaginar la dinàmica d’una escola viva, una escola que mira endins i enfora alhora.
El llibre té una aparença commemorativa que s’escau amb l’aniversari. El contingut, molt treballat, és molt més ric del que pot semblar. Recomanat, sincerament, per animar-se a recordar amb ulleres de futur.
No totes les històries continuen. No totes les històries acaben bé. La del Barrufet vol viure viva i vol millorar (una petita observació sobre el disseny: el format horitzontal era el millor?).
Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou
Autor: M. Carme Junyent (Ed)
Editorial: Eumo
Semblaria que aquest llibre està fora de lloc en aquesta llista, perquè el que aborda és un debat lingüístic i no educatiu. Però no. Es tracta d’una obra més que coral: 75 dones lingüistes escriuen cadascuna d’elles un article breu en cadascun dels quals, i des de mirades i experiències singulars, es critica, ironitza o fins i tot ridiculitza l’anomenat llenguatge inclusiu o llenguatge no sexista, en especial l’ús del genèric femení i l’abús del desdoblament (“els i les alumnes”, etc.), però també de mots pretesament inclusius com professorat i alumnat. Doncs bé, el llibre està dividit en diversos blocs, i dos d’ells tenen a veure amb escola i universitat, perquè són dos dels àmbits on més ha arrelat aquest estil, i les que escriuen aquí són professores de llengua d’institut i d’universitat. Només cal llegir el títol d’alguns dels textos: “Professors, visibilitzem el masculí plural”; “«Els alumnes i alumnes»: desdoblem, desdoblem, que la llengua maltractarem”; “Pares i mares, nadons i «nadones», marrecs i «marreques»”.
Per gaudir-lo i tenir-lo a mà a la sala de professors.
