Cinc professores interines de llengua catalana han impulsat un manifest-denúncia titulat: “Volem més places del màster de formació del professorat d’educació secundària en llengua i literatura catalana a Catalunya”. El que hi expliquen és que ja fa temps que van ser acceptades a la borsa d’interins, que ja les han cridat per fer diverses substitucions, que per fer-ho van subscriure el compromís de cursar el màster en un termini de dos anys, però que no saben si ho podran complir. I no per falta de ganes, sinó perquè no han obtingut plaça a cap de les universitats que ofereixen aquest màster. Els queda l’última opció de tornar-ho a intentar el setembre de 2022, però si aleshores tampoc passen el tall no podran complir el compromís de tenir el màster fet l’any 2023.
“Som en un carreró sense sortida”, escriuen Clara Federico, Irene Guallar, Laura Morral, Pamela Navarrete i Míriam Peralta. “En el cas de la nostra especialitat –afegeixen–, patim un doble desavantatge envers la resta, ja que els estudis de màster d’altres branques professionals poden fer-se a altres universitats de fora de Catalunya, però no el de llengua catalana, en què a més és obligatori cursar els estudis en universitats de la Xarxa Vives. Coneixem molts casos d’aspirants que es veuen abocats a cursar el màster en llengua castellana, cosa que els obliga a fer un canvi d’especialitat un cop acabat el màster; el Departament d’Educació no els accepta com a docents de llengua catalana”.
Els criteris d’accés al màster els fixa la Secretaria General d’Universitats, i principalment el que mana és l’expedient acadèmic de l’estudiant. El fet d’estar exercint ja la docència no dona cap punt. Aquestes cinc professores alerten, però, que “hi ha persones que han d’accedir al màster amb la nota baremada d’uns estudis fets fa més de 20 anys, que no reflecteix el seu nivell actual de coneixements i experiència”. El Departament d’Educació només fixa el límit de temps que dona als aspirants per formar part de la borsa d’interins sense tenir el màster, i considera que amb el marge que va fixar en el seu moment hi ha temps suficient. Segons explica una portaveu del Departament a aquest diari, “les persones que estan a borsa des del 2017 tenien una pròrroga fins al 2022 per fer el màster. És a dir, 5 anys per dur-lo a terme. Els que van ingressar més tard tenen pròrroga fins al 2023, per tant, encara hi són a temps. Per tant, els docents amb 5 anys tenen el marge per treure’s el màster”.
Pamela Navarrete, una de les signants del manifest, explica a aquest diari que és periodista, una professió que ha exercit al llarg de 25 anys, la major part dels quals al Diari de Terrassa i a la revista Pronto. Des que va ingressar a la borsa el curs passat ja ha fet diverses substitucions, i actualment està ocupant una plaça de difícil cobertura a l’Institut Frederica Montseny de Badia del Vallès. Fa classe a 4t d’ESO i 2n de batxillerat, li agrada la feina i li agradaria seguir amb això, però va intentar accedir al màster el 2020 i el 2021 sense èxit. “Si no aconsegueixo entrar-hi el curs vinent em faran fora, amb la qual cosa no sé si val la pena que inverteixi gaire temps a formar-me en els cursos que ofereix el Departament”, comenta.
L’admissió de professors sense màster va començar a Catalunya el curs 2017/18, i va ser una mesura molt criticada des del principi, en especial per les mateixes universitats. El setembre del 2020 el Ministeri d’Educació va anunciar que autoritzava a les comunitats autònomes que tenien dificultats per trobar docents que flexibilitzessin els requisits per a la seva contractació. Aquest anunci va ser contestat amb una nota de la la Conferència de Deganes i Degans d’Educació, que aplega les 62 universitats amb estudis de Ciències de l’Educació, en la qual es qualificava aquesta mesura com “una agressió a la professió docent”.
Falten centres formadors
El Departament d’Educació és conscient del problema i, de fet, l’any passat va demanar a les 11 universitats que imparteixen el màster de secundària que incrementessin l’oferta, segons explica Susanna Aránega, coordinadora dels màsters de formació del professorat de la UB, que és la universitat que ofereix més places. De les aproximadament 2.000 de l’últim període de matrícula, al voltant de 600 eren de la UB. El problema és que hi va haver més de 4.000 sol·licituds, amb la qual cosa no van obtenir plaça ni la meitat dels qui ho van intentar.
Segons explica Aránega, a començaments d’any el Departament va reunir les 11 universitats (UB, UAB, UOC-UPF, UdG, URV, UdL, UVic, UPC, UIC i Abat Oliba) i els hi va demanar que augmentessin l’oferta. “Nosaltres hem obert tres grups nous: hem fet un grup nou de català i castellà, un de música que era bianual ara és anual, i un que era de diversos idiomes ara l’hem reconvertit en un d’anglès i un altre de francès, italià i alemany. Fer docents no és com fer xurros, es necessita temps”, diu Aránega, segons la qual la resta d’universitats també ha fet un esforç per obrir nous grups.
La coordinadora del màster de formació del professorat de la UB reconeix que un dels grans problemes amb el qual es troben és la falta de centres formadors, ja que la part més important del màster són les pràctiques que els alumnes fan als centres, que en el cas de la UB són de nou setmanes repartides en dos períodes: tres setmanes d’observació al llarg del primer trimestre, i sis setmanes en la qual ja fan classe en el 2n-3r trimestre.
El Departament d’Educació és qui proporciona a les universitats els centres on els seus alumnes poden fer les pràctiques. En els inicis del màster, els tutors de centre d’aquestes pràctiques rebien una petita compensació, econòmica o en forma de rebaixa d’hores lectives, igual com passava amb els tutors de centre dels estudiants del grau d’educació, però tot això va desaparèixer l’any 2009, en l’època de les retallades, i mai més s’ha recuperat. El 2019, en un context de fort enfrontament amb el Departament d’Educació, el sindicat USTEC va emetre un comunicat en el qual donava suport al boicot a la tutorització de les pràctiques que ja practicaven força instituts.
