Els canvis socials dels darrers anys a l’Estat espanyol han propiciat que cada vegada més persones expressin la seva identitat trans durant la infantesa i l’adolescència. A més, és a l’entorn educatiu el primer lloc on la mostren i, per tant, on es poden sentir més vulnerables. No obstant això, pràcticament no hi ha proves científiques sobre els alumnes LGBT+ en els primers estadis del sistema educatiu i les seves necessitats i dificultats quan són a l’escola, on passen bona part del temps.
Per això un equip investigador del Departament de Psicologia de la URV ha fet un estudi sobre les persones trans, les dificultats a què s’enfronten, les necessitats que tenen tant aquests estudiants com les escoles i quines accions educatives pot emprendre el sistema educatiu espanyol per millorar-ne l’atenció i el tractament. L’estudi, titulat Trans students. Difficulties, needs and educational actions in Spain, l’ha publicat la revista científica Gender and Education.
Els resultats surten del consens de 72 persones que van participar en l’estudi dividits en quatre grups: activistes trans, famílies activistes de menors trans, professionals de la salut (medicina, psicologia i treball social), i professorat d’educació primària i secundària (que havia tingut experiència amb alumnat trans). Amb aquests 72 participants (que provenien de diferents parts d’Espanya) es va fer servir el mètode Delphi, molt utilitzat en estudis de màrqueting, i que permet, a partir de diferents rondes d’intervencions, obtenir de manera fiable l’opinió per consens d’un panel d’experts sense que s’hagin confrontat entre ells. Per tant, s’evita la influència dels uns sobre els altres.
Malgrat que hi havia alguns aspectes en què els grups participants diferien, tots quatre grups van estar d’acord en el fet que la falta de comprensió sobre la diversitat de gènere en la comunitat educativa és la dificultat més important que han d’afrontar les persones trans al sistema educatiu. També hi va haver consens sobre algunes necessitats als centres educatius: la utilització dels lavabos, dur roba d’acord amb el gènere sentit i ser anomenats pel nom que la persona desitja. Altres problemes habituals són: discriminació implícita i explicita per part dels companys de classe de la persona trans; dificultats a les classes d’educació física; o el fet que el rendiment acadèmic dels estudiants trans pot ser baix a causa de la persecució que pateixen.
Tot plegat, segons apunten els investigadors, entronca amb dues necessitats: que el professorat i els companys d’aula reconeguin la identitat dels estudiants trans i que es facin i es compleixin estrictament els protocols perquè no es produeixin casos d’assetjament escolar i ciberassetjament escolar.
Més desconeixement que mala fe
“La major part de centres educatius no tenen ni les eines ni el coneixement per afavorir la inclusió de l’alumnat trans, però això no vol dir que hi hagi una intencionalitat negativa per part del centre”, sosté Jorge Dueñas, l’investigador del Departament de Psicologia que ha liderat l’estudi, i per al qual “la situació a Espanya és bastant avançada en relació a altres països”. Dueñas signa l’article juntament amb els també professors de la facultat de Psicologia de la URV Fabia Morales-Vives, Elena Castarlenas i Gisela Ferre-Rey.
Una qüestió delicada és si la persona trans ha d’explicar la seva identitat de gènere a la resta de l’aula, ja que possiblement la situació és molt diferent si es tracta d’una persona que s’incorpora al centre o si ha fet la transició estan al centre, és a dir, si per exemple al finalitzar el curs era Maria i al començar el curs següent és Mario. Segons Dueñas, la clau és evitar que la persona senti cap pressió: “Quan es realitza la transició de gènere en un centre educatiu, si la persona trans i la seva família ho decideixen ho poden explicar a la resta de la classe, però en tot cas ha de ser una decisió de la persona trans”.
Per fer possible aquest acompanyament, cal que famílies, estudiants i, especialment, mestres i professorat tinguin els coneixements adequats sobre diversitat sexual i de gènere. “No és necessària una formació complexa ni calen gaires recursos econòmics, sinó que entenguin que no hi ha una correlació entre el sexe biològic i la identitat de gènere, que és una construcció social”, diu Dueñas. De la mateixa forma, afegeix, “cal desterrar tant la reproducció de rols de gènere com el paradigma que les persones trans viuen en un cos equivocat”. És a dir, “no totes les persones trans necessiten alterar el seu cos ni passar per intervencions quirúrgiques” i a la vegada “s’ha d’evitar reproduir els estereotips de gènere en l’alumne trans perquè això també genera patiment”.
Es tracta, doncs, que els centres educatius deixin expressar la identitat dels alumnes, per exemple, permetent-los utilitzar els lavabos desitjats segons el seu gènere sentit o vestir-se sense limitacions de gènere. També se’ls hauria d’escoltar sobre quines necessitats tenen i reconèixer-los explícitament, per exemple, amb el nom que volen. “De vegades és tan senzill com preguntar”, apunta Dueñas.
Accions per millorar
L’estudi també identifica les accions que poden ajudar a millorar la satisfacció acadèmica de les persones trans als centres educatius. Per exemple, no col·locar el focus d’atenció a les persones trans; promoure l’escolta activa de la comunitat educativa als estudiants trans i les seves famílies; generar consciència sobre les conseqüències de la discriminació i l’agressió; formar les famílies en diversitat sexual utilitzant eines pedagògiques especialment adaptades; fer una reunió prèvia entre la família i el professorat per establir la millor forma d’intervenir en el procés de transició, prenent com a punt de partida la decisió de l’estudiant trans o de la seva família sobre comunicar la seva decisió; assegurar la visibilitat de referents trans positius; o disposar d’informació científica de qualitat i adaptada a tota mena de públic (investigació científica adaptada amb fines informatius).
“És cert que dels errors se n’aprèn, però cap estudiant hauria de passar per l’error en el tractament que poden fer-ne les escoles”, apunta Dueñas. En aquest sentit, l’estudi vol ser un primer pas necessari per millorar l’experiència dels estudiants trans en el sistema educatiu espanyol, que per primera vegada incorpora una mostra de diferents col·lectius i professionals i no pas una opinió extrapolable.
