Aprendizaje manipulativo
Cómo educar a través de la acción
Raül Cabús Lomba
Saralejandria Ediciones
Un home que s’ha fet a sí mateix. En la primera part assistim al creixement d’un no-mestre inicial que s’ha autoconstruït com a mestre al final. Un mestre que descobreix en els nens l’Homo faber (Femina faber?) que porten a dins. I de sobte, ens trobem amb les preguntes fonamentals (i assenyades, penso): Són el mateix propostes d’aprenentatge que racons? Són les propostes d’aprenentatge compatibles amb el treball per ambients? L’aprenentatge manipulatiu ha de ser sempre tematitzat amb els reptes que estem proposant a l’aula? I perdeu la por perquè anirà definint cada concepte d’aquesta pedagogia de l’acció.
És un llibre molt indicat per a infantil i el primer cicle de primària, i molt pràctic i que recorre tot el procés de l’activitat, des de l’organització de l’espai i el material fins a l’enregistrament d’activitats i l’avaluació. Però no tot és fàcil, hi ha moltes eleccions a fer amb aquesta mena d’aprenentatge i sabem que elegir és una feina exigent i no tan ràpida com simplement transmetre el que ja sabem. Però probablement més educativa.
Aprendre
Eduard Vallory
Columna
Aquest és un llibre d’encàrrec (ho diu a la introducció), però té la virtut de mostrar com l’autor, famós i significatiu escolarment en els últims temps, es veu a sí mateix. Remunta els problemes de l’aprenentatge paral·lelament als records del seu procés personal. Ell va topar amb l’escola tradicional d’adolescent però es va obrir camí en la vida amb l’escoltisme i després amb la política socio-cultural. Pren com a fil director els quatre pilars d l’informe Delors un pèl refosos i reformulats, afegint-hi les dimensions d’aprendre i d’esdevenir.
Tot el llibre respira un aire de vindicació contra un tipus d’escola que, com a molts altres, no el va pas ajudar a ell. Potser per a això també reivindica “aprendre” per sobre d’un ”estudiar” memorístic. Realment no hi trobareu reflexions de pedagog, sinó les vivències d’un polític i gestor, que s’entén que són diferents i tenen un altre estil. Carrega contra l’esperit funcionarial heretat del franquisme i per tant no aconsella acabar amb l’escola de titularitat privada.
En resulten unes memòries informals, teixides amb tota mena de records i referències culturals que l’han fet home del seu temps. I no obstant suposo que molts trobarem a faltar referències més concretes a la formació i procés d’Escolanova21 que és el que esperaríem i el que ens ateny a la majoria.
Canviar l’escola o millorar-la
Vivane Robinson
Eumo Editorial
Professora emèrita de la universitat d’Auckland (Nova Zelanda), la Viviane s’ha especialitzat en l’estudi dels lideratges escolars. Aquest llibre interessarà sobre tot als directors i a professors o agents que vulguin impulsar un canvi…, no, una millora educativa (el títol en anglès diu, més aviat, “redueix el canvi per augmentar la millora”).
Un director pot voler que els mestres de l’escola treballin d’una manera però no sap vèncer el seu escepticisme, perquè tothom té una visió del seu paper com a mestre. No hi ha dreceres, s’ha de crear una visió compartida a través del diàleg. El pròleg de l’Anna Jolonch ja en dóna pistes. L’autora defineix els dos mètodes d’enfocar un canvi, el del bypass i el del compromís. I el test fonamental de millora és com se senten els alumnes durant el canvi i els progressos que s’hi van observant. I el diàleg és fonamental en tots els nivells.
Dibujar para aprender
Visual Thinking (VT) en educación
Garbiñe Larralde Urkijo
Editorial Graó
Pensament visual (Visual Thinking). Mapes mentals o de conceptes… Apunts visuals. Històries gràfiques. La Garbiñe ens anima a encetar una nova relació amb el nostre propi cervell i una nova manera de comunicar-nos amb els altres. Perquè el gràfic amb dibuixos serveix per explicar però també per aprendre, és a dir comunica els cantons gràfic i lèxic del teu cervell desvetllant coses que no sabies que sabies, reforçant l’aprenentatge i deixant anar la imaginació.
Traça una breu història del que s’anomena Visual Thinking (des dels anys 60), explica els elements que hi intervenen en la creació dels “mapes” o les “històries” que s’expliquen principalment amb elements visuals i els materials que et faran falta. Després descriu com utilitzar aquesta tècnica en un nou disseny curricular competencial, dit sigui que molt sumàriament, i proposa exercicis i ofereix plantilles al final.
Educació feminista
Mirta Lojo Suárez (coord)
Rosa Sensat
Quan el punt de vista de mitja humanitat ha estat menystinguda per les línies generals de poder durant milers d’anys no es pot esperar que la humanitat estigui ben fundada ni que els problemes de redreçar-la no siguin molts ni importants.
Tenim un llibre coral redactat per dotze professionals però ben estructurat en una part teòrica i una pràcticva. Primer s’exploren el que en diuen eixos vertebradors: sexualitat, llengua, economia i ciència en què el punt de vista femení ha estat tradicionalment ocult i expliquen com empoderar-lo. Després, en la part pràctica, la Mirta Lojo ens fa cinc cèntims d’experiències que mostren com es pot fer una pràctica redreçadora en tots els nivells educatius. Al final, s’ocupen del paper de les famílies, de quan la nena ja és mare, de com s’albira el futur de l’educació feminista i com es poden subsanar les mancances i clou amb un llistat de recursos bibliogràfics.
I bàsicament el que li ha faltat a la humanitat és la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre i aprendre a concertar i a conciliar. Aquesta és la manera de ser al món que les dones poden ensenyar i sense la qual ens hem dotat d’una civilització que potser trigarem segles a redreçar.
Educar per a la vida
Els reptes de la secundària al segle XXI
Ramon Grau
Rosa dels Vents
Ramon Grau, professor de secundària i alt càrrec de la Generalitat, ens compara una classe d’ESO de 1978 i una de 2020. Una és brutalment acadèmica, l’altra és…. pràctica. Dos mons. Entre 1978 i 2020 el món ha canviat força… però no tant. Hi ha forts cops de timó però també molta persistència. Estava 1978 obsessionat pel tot acadèmic i ho està 2020 per la part pràctica? Es pot trobar un tot senzill i pràctic sensible a les parts que aliï innovació i tradició? Perquè, de la suma de projectes i serveis obtindran els joves una visió completa i profunda del món que els permeti pensar en el futur del món i no solament en el futur seu i dels seus?
A la pàgina 64 hi ha una sèrie de preguntes on no solament és possible trobar “un tot senzill i pràctic” sinó que en realitat la Filosofia pot ser el nus director de qualsevol currículum sense haver-la de “cursar” expressament.
L’autor es mou entre continguts, coneixements, capacitats, competències, escenaris de vida, conflictes socials, etc., intentant definir el que un currículum pot beure de tot això per fornir una preparació vàlida per a tots els joves. Al ressenyador només li preocupa com estructurar una visió integrada, personal i crítica del món a partir de tot això. I, per descomptat, la formació dels mestres. Els projectes, sens dubte, posen en peu competències, però la visió crítica del món va més lluny i ve de més lluny.
I seguim tenint la sensació que la primària i la secundària són dos mons curricularment a part.
I una última pregunta per reblar la tesi del llibre: “Si la vida (i l’escola) fossin atractives, serien necessaris els parcs d’atraccions?”
Educar per al col·lapse
Reflexions des de l’aula
Jordi Marín i Monfort
Onada edicions
Si eduques una generació abocada a la crisi l’has de preparar per entendre i enfrontar la crisi. Una gran part dels alumnes saben que el seu món ja se l’han begut els adults als que tu representes. No passa res, preparem-los i formem generacions de regeneradors. La covid19 ens ha posat a tots en antecedents i ha estat un bon laboratori de classe. Jordi Marin, professor de Física i Química a València, pren el toro per les banyes amb aquest llibre. Lluny del catastrofisme i del victimisme, puix que ens hem fet tots còmplices de totes les disbauxes capitalistes, parlem-ne. Adaptar-se, defensa, ha estat la nostra especialitat des d’antic, i rememora els canvis als que van haver d’habituar-se els seus avis.
Repassa les diferents crisis que tenim a les portes: climàtica, biològica, energètica, digital i social oferint informació molt útil als professors de lletres perquè tinguin una visió global dels problemes que planteja cada una.
I al final no defuig els problemes que planteja a classe el tractament de la crisi quan ens implica. Estudia com educar en la resiliència l’empatia i ens prevé de la possibilitat que algun dia no hi hagi accés a la wikipèdia i les biblioteques siguin més necessàries que mai.
El cervell de l’adolescent
Descobreix com els funciona per entendre’ls i acompanyar-los
David Bueno i Torrents
Rosa dels Vents
D’eruga a nimfa, una metamorfosi interior o una mica. més? És l’humà l’insecte adult? Doncs sí, el símil és força bo i l’adolescència és una metamorfosi necessària. El cervell es reconfigura per al futur i el que passi aleshores serà força decisiu. Suggereix que els conflictes generacionals són evolutivament inevitables i que Plató i Aristòtil ja eren tan irritables amb els adolescents com ho som nosaltres avui. Però nosaltres, almenys, ja tenim la neurociència. Bueno ens premia amb alguns dels dibuixos-esquema de les funcions cerebrals més complets i pràctics que he vist mai. I l’autor els desplega en explicacions que posen en peu tota una visió del món evolutiva que dona fe de l’autèntica condició humana. Per molt que ens irriti el nostre moment revolucionari, és just el que ens permet ser adults humanament responsables i sobirans. Diguem-ne la Revolució Francesa de cada individu. Com seria el nostre present sense aquell rebombori?
El gatopardo educativo
¿Qué hay de neo en las pedagogías alternativas?
Miguel Martín-Sánchez
Octaedro editorial
“Sigo detectando los mismos problemas sin resolver: la dimensión e injerencia política de la Educación; la delimitación de los fines de la Educación; el problema de la formación del profesorado…”
Fent ús del tòpic lampedusià “que tot canviï perquè tot segueixi igual”, en Martín-Sánchez fa un breu repàs de la història i els conceptes de la pedagogia per esbrinar si tots els moviments de l’últim segle i els moltíssims d’aquest (molts dels quals no són més que revivals) duen realment a una escola diferent de la tradicional. I enumera totes les lleis que han pretès portar l’educació a la modernitat. Estem fent tota aquesta moguda pedagògica perquè al final tot quedi igual?
L’autor tracta de detectar els motius principals d’aquesta mena d’etern retorn i dona pistes del que s’ha de modificar perquè no sempre tot segueixi igual.
Finlàndia
Una apologia de l’educació pública del nostre país
Manel Garcia
Editorial Arpa
La primera revelació sorprenent del llibre és que l’autor, tot i dir-se Garcia, va néixer a Finlàndia i parla com a finès … O és que Finlàndia pot ser una metàfora per a Catalunya com ho pot ser Polònia a TV3? O serà que, com Woody Allen a Zelig, voldríem ser finesos?
El binomi comparatiu i lúdic Rússia/Finlàndia-Espanya/Catalunya li serveix a l’autor per ironitzar des d’una certa barrera, actituds i problemes que són similars arreu del món però especialment molestos en casa pròpia. Com ell diu, un pamflet.
La ironia és permanent en la defensa de l’alumnat i en la garrotada amb tota mena d’acomodacions i esvalotaments modernets dels adults que porten l’educació de Finlàndia.
Es pot entendre tot el llibre com una ràtzia guerrillera en suport del sentit comú educatiu, l’èxit de la qual sembla atzarós en el benentès que no veiem que la societat finlandesa disposi del temps i la calma necessaris per rebre els guerrillers i fer-ne el debat públic (possiblement anys de debat setmanal continu de televisió pública amb secretaris i actes) que caldria.
Hereta’t
Com influeixen en el nostre comportament els gens i la biologia
David Bueno i Torrents
Edicions UB
És a dir, assumeix la teva herència genètica i fes-te’n càrrec. O, com diu en Bueno, “heretem-nos a nosaltres mateixos”.
L’herència genètica ens fa ser d’alguna manera. Mirar un mural de poques fotos on surtis tu i veure en què t’has fixat (principalment tu o principalment el context) diu molt de la teva predisposició a l’individualisme o al grupalisme. Però la resta és en mans teves sempre que tinguis temps de planificar.
En resum, el llibre passa revista als descobriments de l’etologia, la psicologia, la genètica i la neurociència a través d’experiments significatius. I us asseguro que la proliferació d’exemples de comportament animal i humà, sigui en condicions normals o anòmales, no deixa de sorprendre i fascinar.
Inclusión: acciones en primera persona
Indicadores y modelos para centros inclusivos. Manual práctico
Antonio Márquez (coord.) DDAA
Editorial Graó
En aquest treball coordinat de diversos autors assistim a l’intent de fixar amb claredat per a tothom el que s’entén per educació inclusiva. És a dir, única i per a tots independentment de les seves capacitats inicials i de les seves potencialitats reals. I criteris per avaluar si el projecte que estem portant a terme en el centre és realment inclusiu o no, o no prou.
Si hem de ser estrictes, la inclusió tracta el problema de la integració humana en un col·lectiu planetari moralment coordinat al que volem fer front a l’escola com a punta de llança de la vida futura de la societat. És un repte immens que s’entoma per abstraccions i intents de concreció particulars com els que ens ofereix aquest llibre. Els conceptes principals semblen clars, però ningú no estalviarà a cada escola l’immens esforç d’adaptació a realitats pròpies que cal diagnosticar molt bé amb els pocs instruments disponibles.
En els mateixos exemples que posen els autors es percep que hi ha alumnes que aportaran molta ajuda mentre altres necessitaran molta ajuda. I això es percep. I rarament es parla d’ajudar els alumnes d’altes capacitats.
La colla del Besòs
Una experiència de compromís, il·lusió, reptes i aprenentatge
Carme Alemany, Mariona Escobar, Neus Sanmartí
Rosa Sensat
Un llibre-testimoni d’una generació que va forjar el nostre món escolar però que podria difuminar-se en l’adanisme que sol emmirallar les noves generacions. La generació que va començar a treballar als anys seixanta sota lleis dels cinquanta i que de la mà de l’associació Rosa Sensat va posar els pilars de l’escola dels vuitanta i noranta. No és l’únic llibre que tracta aquest període, però és dels més immediats i a peu de terra.
És també testimoni d’una Barcelona d’una altra època (les imatges són impagables) en la qual “tot està per experimentar” i d’una realitat que suportava tot el pitjor que la dictadura ens procurava com era la dels barris del sud-oest del Besós. Les tres autores recreen el procés de recopilar les experiències del segle i crear una cultura escolar. Tot s’experimentava.
Assistim a una evolució amb contradiccions, amb entusiasme i accions temeràries, entre una església postconciliar i els estertors del franquisme, a cops una autèntica crònica de guerra a peu de carrer. Un relat del professorat i l’alumnat de secundària (en termes actuals) que està en la base del que avui és normal però que encara es podria diluir o perdre.
La cooperación entre el alumnado
Sylvain Connac
Editorial Montaber
Si fem cas del text introductori, l’autor “es va encarregar de la formació professional inicial i permanent del professorat des d’infantil fins a secundària”, a Montpeller. Una transversalitat molt necessària en la formació de mestres.
Es pot separar la cooperació entre els alumnes de la cooperació entre els mestres? Això insinua en Philippe Meirieu en un altre prefaci. De fet, l’autor no comença a parlar fins a la pàgina 37.
S’aborden els conceptes del treball en grup i de l’ajuda mútua, els problemes i virtuts de cada modalitat de formació de grups de treball a classe, els objectius que es poden perseguir, les etapes de treball…
En fi, més enllà de l’escepticisme raonable dels mestres més experimentats en docència tradicional, aquest llibre obre el camí per a una pedagogia en la que autènticament els alumnes siguin els protagonistes de l’aprenentatge tot evitant que l’aula o l’escola es converteixin en caixes de grills. Jo crec que el futur ens donarà moltes més eines, però llibres com aquest en posen els pilars fonamentals.
Com a concessió als escèptics admetrem que els nens seguiran percebent el que passa fora de l’escola: el món no és principalment cooperatiu, ara mateix. Ajudarem al món o a l’escola?
La importancia de educar
Claves para tener vínculos sanos y positivos
Antoni Ballester
Círculo Rojo
Publicat a Círculo Rojo, editorial d’autoedició, l’autor es publicita com a creador del Método Ballester d’aprenentatge.
Potser és un llibre molt breu per la complexitat dels temes que tracta. Possiblement els pares més primerencs hi trobaran claredat i concisió i l’agrairan, però penso que els més bregats, hi veuran massa obvietats i tòpics que mereixien més aprofundiment o un tractament més polèmic. Per exemple, hi ha un apartat que encapçala “Los castigos deben ser adecuados” on potser tindria debat amb la Míriam Tirado, ressenyada en aquest mateix article.
En resum, un compendi de respostes breus i clares que defuig el debat i que sens dubte trobarà el seu públic que li agrairà un primer suport.
Las falsas alternativas
Pedagogía libertaria y nueva educación
Ani Pérez Rueda
Editorial Virus
En l’educació s’expressen totes les contradiccions de l’ésser humà. En la infància i la primera joventut es poden fer tota mena d’experiments socials, després la vida és capitalista, agradi més o menys. El món l’han dissenyat capdavanters i hiperventilats que, arribats al segle XX, van substituir del tot la violència pel comerç, en el benentès que les unitats comptables de diner podien senyorejar fins els sentiments. Com diu l’autora, Bill Gates, quan fa de filàntrop, està cimentant el seu món i el dels que són com ell. O quan la Fundació Varkey premia César Bona no fa més que fer-se propaganda. Hi ha alternatives?
Hom podria tenir certes prevencions cap a una autora que es proclama llibertària i esperaria un llibre utòpic. Però pensem que toca prou de peus a terra i fa una crítica basada en dades (prepareu-vos per a un extens aparell de notes al peu, ja que el llibre ve d’una tesi doctoral) de la febre innovativa que vivim. I enfoca després el concepte d’educació llibertària amb prou realisme i esperit crític. Però és innegable que una perspectiva llibertària està en l’extrem de l’eix confiança/desconfiança o autogestió/directivitat amb què podem tractar qualsevol empresa humana. El pròleg és de la Marina Garcés, la qual ja apunta a aquest esperit de confiança llibertària en l’ésser humà a Escola d’aprenents i aquí ens posa en guàrdia contra l’ús de la confusió i del garbuix innovatiu com a arma neoliberal.
No obstant la seriositat i la minuciositat dels arguments i la profusió de cites, hom podria demanar que en els debats sobre models d’escola es parlés del concepte de cultura i currículum a més de la política interna i externa dels centres. Perquè en una escola autogestionada, què s’aprèn i com? O és que el currículum és igual en tota mena de centres?
Límits
Com educar amb límits conscients i créixer junts
Míriam Tirado
Rosa dels Vents
De mare consultora, prologat per àvia terapeuta aquest llibre incorpora molta criança. “Qui era jo, amb el que m’havia costat dir “no”, per escriure sobre el tema”, ens confessa d’entrada la Míriam mare. Però entoma el repte.
Els nens veuen el món tot pla, els adults hem de saber on hi pot haver precipicis. No es tracta de no caminar o córrer, però ens agraeixen que els avisem, ja que per veure-ho tot tan llis com ells no ens necessiten. I el que té de bo i honest aquest llibre és el que sembla: un diàleg de tu a tu entre una escriptora amb una gran experiència inacabada i molts casos aliens i propis amb què el lector es pot sentir identificat.
Vivim en una roda inacabable de mares/pares-fills/filles que entomen i reciclen experiències antigues i no podem fer una altra cosa que respectar-se mútuament i negociar papers justos per a tothom en la vida que comparteixen. En el benentès que ens sapiguem explicar els uns als altres.
I al final de cada capítol, com al final de cada dia, hi ha relaxació i reconnexió serena per saber què en sentim.
Materiales 0-3
Cristina Llinares i Iria Mantilla
Editorial Graó
Del bressol a la catifa o al jardí, els més petits són exploradors. Els seus mestres els han de preparar un món petit que els ajudi a descobrir el món gran i això és una gran responsabilitat.
Aquest llibre petit i honest els ajuda a recollir, triar i ordenar materials corrents i preparar-los i discernir la seva. millor utilitat per a cada etapa de descobriment. Quines coses (ampolles, tubs, robes…) i com fer-les servir perquè els nens puguin descobrir un món de formes, colors, textures, olors, gustos, sons, utilitats, perills i possibilitats per sí mateixos. I els mestres un món de maneres d’observar-los i empoderar-los millor.
El text ofereix, a més, exemples reals en requadres, comentats després, i moltes fotografies que parlen per sí mateixes.
Miradas sobre la educación a lo largo de la vida
Ángel Marzo Guarinos i Graça dos Santos Costa
Editorial Montaber
L’humà és l’animal que aprèn. Sempre. I això vol dir que no pot deixar d’aprendre al llarg de tota la vida, perquè en el moment que creu que ha finalitzat, comença a ser víctima de totes les manipulacions externes que el porten a una vida estereotipada, és a dir, no lliure.
Aquest és un llibre, com diu el títol de mirades coordinades per l’Àngel i la Graça. Hi ha mirades hispanes i mirades luses amb les que experimentarem que llegir en portuguès (brasiler) no ens resulta excessivament dificultós i té el seu encant. El Brasil enfronta un problema ja poc conegut aquí com és el de l’analfabetisme, lògic en un país gairebé insondable com aquell. Però a tot arreu enfrontem el problema de l’analfabetisme funcional, perquè llegir és més que decodificar. A mesura que es crea civilització, creix la dificultat de llegir-la i la solució ha d’implicar sempre la societat civil, tota.
Es para atenció en gran part a la legislació i als problemes organitzatius de l’Educació de Joves i Adults (EJA en portuguès), entenent la diversitat d’estils comunicatius que demana l’educació en l’ampli arc de la vida.
Un capítol es dedica expressament al suport a persones adultes de cultura gitana, acabant amb un altre sobre formació als barris.
Para qué Leer
Fomentar la lectura en jóvenes y adolescentes
Paulo Cosín Fernández
Morata
No és el primer llibre que analitza les raons de la insuficient pràctica de la lectura en el nostre país i vol col·laborar a posar-hi remei. En aquest cas, és director editorial de Morata, home que coneix a fons tots els que hi estan dedicats. Hi posa en joc experiència i cultura. Coneix bé els moviments de promoció de la lectura i els mecanismes que s’hi solen posar en moviment: pedagogia, psicologia, i fins i tot publicitat, sense que. faltin moltes i interessants referències culturals.
Però si la lectura és l’activitat que més ens humanitza, que ens comunica en profunditat i no només en extensió, com és que la tractem com un producte que cal promocionar? L’autor mateix i els testimonis que invoca en el llibre remarquen el paper humanitzador de la lectura fins al punt de fer-nos sospitar una certa deshumanització en els que no llegeixen. Però mai no posen en qüestió la distinció que es fa des de petits, a l’escola mateixa entre lectura d’aprenentatge i lectura de plaer. Pensem que és ja una primera pedra contra la teulada pròpia. Si la lectura és humana, és indiscutible, no un producte més que calgui fomentar. No busquem subterfugis ni factors multiplicadors per animar als nens a vestir-se en comptes d’anar nus. Els vestim amb una indumentària còmoda, adequada a les estacions i per què no, als gustos. I no els posem uniformes enutjosos i durs abans de treballar al metall o a la construcció. S’hi acostumen des que neixen i s’hi adapten mentre creixen… i fan opcions pròpies en tots els àmbits.
Però tal com han vingut a parar les coses, llibres com el d’en Cosín poden ser útils.
Pedagogía antifascista
Construir una pedagogía inclusiva, democrática y del bien común frente al auge del fascismo y la xenofobia
Enrique Javier Díez Gutiérrez
Octaedro Editorial
“Un nuevo tsunami ideológico, con huellas del pasado y nuevas adherencias pegadas al presente, recorre Europa y América”, parafraseja el prologuista, que no és altre que en Jaume Carbonell, segurament pensant (inversament) en el Manifest comunista.
Estiguem d’acord que el que venim tenint es pugui dir feixisme o no, possiblement acordarem que tenim problemes socials i polítics seriosos al món i, de retruc, a l’escola. A Catalunya no sentim els embats de la pretesa cultura taurina a l’escola però si que veiem alcaldesses pledejant amb la Guàrdia Civil o l’Exèrcit sobre la seva presència al Saló de l’Ensenyament. Certament, el fantasma (invers) recorre Europa, a sobre l’exciten des de l’est i els militars estan d’epifania.
Mals temps per al pensament crític, l’educació en valors, el laïcisme, la memòria històrica, el feminisme, el suport mutu, la inclusió, la democràcia, la lentitud serena, la igualtat, el decreixement, el compromís i la llibertat d’expressió. Per això l’autor surt a la palestra per reforçar tots els sabers pedagògics que ajudin a combatre aquest fantasma invers que ens amenaça. Una recopilació ben documentada i necessària.
No hi ha comentaris
Una bona llista, gràcies.