Tant de temps que ha passat sense que els diferents governs hagin trobat la manera de fer front a les injustícies socioeconòmiques (potser no les han buscades perquè actuen com a majordoms dels poderosos) fa que moltes persones s’aferrin a d’altres alternatives. Opció afavorida pels mitjans de desinformació que publiciten i blanquegen els seus objectius reals. Es blanquegen les propostes de les dretes com qui blanqueja el diner negre dels tràfics de drogues, de persones, d’armes o d’òrgans.
Les ideologies més o menys feixistes tenen carta de legalitat i estan presents enmig de les altres malgrat el seu objectiu últim sigui eliminar la democràcia que tenim. No és senzill fer-hi front perquè la seva presència també serveix per fer més atractives propostes no tan perjudicials per a la població; però que tampoc defensen les classes oprimides. Des de la política oficial no se les combat ni se les aïlla.
L’embranzida de la ideologia dretana porta i portarà a l’augment de la privatització dels serveis públics. Sanitat i ensenyament són els serveis més afectats, però també afectarà a les energies de consum bàsiques (llum, gas…) i a altres serveis socials. A l’ensenyament, el camp que conec una mica, les mesures privatitzadores augmentaran les segregacions de l’alumnat. Ja ho hem exposat en altres escrits.
Les famílies que viuen en la pobresa (algunes en pobresa extrema) rebran una sanitat i un ensenyament de pitjor qualitat, la qual cosa repercutirà en la seva salut física i mental i en les seves expectatives de futur.
Com fer-hi front? Com fer una autèntica educació antifeixista?
Des dels centres escolars hem d’impartir una educació que tingui en compte la igualtat, la inclusió i la justícia social.[1] I que eviti l’individualisme, la competitivitat i la por a les altres persones.
En primer lloc, i de manera primordial, cal mantenir un autèntic ensenyament feminista que defensi la igualtat radical d’homes i dones. Perquè no és casualitat que les proclames de les dretes posin en primer terme la denúncia de la igualtat. No els preocupa la desigualtat econòmica, ni les diferències de classe social; els preocupa sobretot que les dones puguin tenir un paper preeminent en la nostra societat. És el pal de paller: cal anul·lar les dones, cal sotmetre-les, cal dominar-les per poder mantenir un sistema socioeconòmic que permet augmentar mica a mica les desigualtats. I el poder dels rics sobre els pobres, dels homes sobre les dones, dels blancs sobre les persones d’altres colors. Les acusacions contra la igualtat i contra les persones feministes és un reflex de la por que els homes de dretes tenen a l’alliberació de les dones. Una por que ja es feia pública els anys de la República (1931-1939).[2] Una por que continua sent explícita: l’aberrant decisió del tribunal suprem dels Estats Units ens ho confirma. No es poden controlar les armes però sí els cossos de les dones.
En segon lloc, per fer un ensenyament antifeixista cal evitar l’oblit dels fets protagonitzats pels franquistes des de 1936 fins a l’actualitat. L’ensenyament, anant a contracorrent com gairebé sempre, cal que aporti una visió crítica i informada. Seria important que, sobretot a secundària i a la universitat, es parlés obertament de la guerra espanyola, de les conseqüències que encara continuem patint avui. Que s’exposés un contrapunt a la visió que vol emblanquinar el cop d’Estat. Que, entre altres aspectes, no s’associés república i guerra civil, com es llegeix a capítols de molts llibres de text. La República no va ser responsable de la guerra. El cop d’Estat franquista, amb el suport dels poders econòmics i religiosos, va ser l’únic responsable de la guerra i de la greu repressió que es va produir. Una repressió metòdica i estudiada.
S’hauria de vetllar perquè la guerra espanyola no es deixés per al final de curs, que per por o desinterès no es passés per alt amb l’excusa que el temari és molt llarg (la qual cosa és certa, malauradament). El professorat ens hem d’implicar en el combat contra la desmemòria. Les generacions joves han de conèixer què va passar el 1936 i com la dictadura va durar fins al 1975; i que els traumes que van patir la generació que va viure la guerra es mantenen fins a la quarta generació. Alhora seria una vacuna contra les ideologies que hem comentat que copien el pensament dels que van provocar el cop d’estat. Les ferides s’han d’obrir, s’han de netejar i així es podran curar.[3] Si es tanquen es gangrenen.
Cal mantenir un autèntic ensenyament feminista i antifeixista; l’escola, vulguem o no, transmet una determinada ideologia, una determinada visió del món
En tercer lloc recordem que si permetem que continuïn les desigualtats de les xarxes d’ensenyament (pública, concertada, privada) i les segregacions socials; si permetem que les religions es mantinguin presents a les aules; si permetem que l’ensenyament tradicional freni les necessàries transformacions; si deixem de banda la important col·laboració amb les famílies, la seva implicació i complicitat amb l’educació dels seus fills i filles… Estarem ajudant a que les ideologies feixistes es mantinguin i creixin.
L’escola, vulguem o no, transmet una determinada ideologia, una determinada visió del món. Des de l’ensenyament donem respostes, en un sentit o altre, als problemes del nostre dia a dia. Tenim en compte els riscos evidents del canvi climàtic? Per què fem servir els mapes tradicionals, encara que sigui la projecció Peters, on l’anomenat nord sempre està a dalt i el sud a baix? Anomenar els pols Nord i Sud no és cap casualitat ni és quelcom neutral…
Defensem un sistema econòmic que manté i augmenta les desigualtats? Fem coeducació o ens conformem amb l’escola mixta que tenim? Lluitem contra l’eurocentrisme? Contra els racismes que posen en qüestió determinades expressions culturals? Denunciem el criminal assassinat d’immigrants a Melilla?
L’ensenyament no és ni pot ser neutral. La pretesa neutralitat està sempre a favor dels poderosos: cal tenir-ho en compte a l’hora de defensar la feina que fem els ensenyants. Perquè els que defensen les ideologies de dretes no tenen en compte tots aquests elements que hem citat.
Sense por a que ens diguin que adoctrinem hem d’aconseguir allò que afirma el mestre protagonista de La lengua de las mariposas (1999), que tota una generació sigui educada en llibertat; perquè aquest fet seria irreversible.
[1] https://www.elsaltodiario.com/el-rumor-de-las-multitudes/pedagogia-antifascista-o-barbarie
Díez-Guitierrez (2022) Pedagogía antifascista. Construir una pedagogía inclusiva, democrática y del bien común frente al auge del fascismo y la xenofobia. Editorial Octaedro.
[2] NO ÉS UN PIN, ÉS UN PAM A L’ESCOLA PÚBLICA. Por a les dones des de 1931.
https://diarieducacio.cat/no-es-un-pin-es-un-pam-a-lescola-publica/#comment-13561
[3] https://diarieducacio.cat/la-desmemoria-historica/
