L’any 2009, Catalunya va invertir una mitjana de 4.707 euros per estudiant escolaritzat en el sistema públic no universitari, una xifra molt similar a la mitjana estatal (4.757). Durant els nou anys posteriors, la caiguda d’aquestes xifres va ser del 20,9% en el cas català, fins a assolir una mitjana de 3.724 euros per alumne, i del 12,6% en l’estatal (4.156). Al seu torn, a l’escola concertada no es van notar aquests efectes. Si bé la inversió per estudiant era notablement inferior el 2009 (3.121 euros a Catalunya, 3.005 en el conjunt estatal), durant els següents anys aquestes xifres pràcticament no es van moure (a Catalunya van créixer un 0,9% i a l’Estat van decréixer un 0,8%). En relació a la resta de CCAA, només una experimenta un comportament encara pitjor: Madrid.
En altres paraules, en el període de la gran crisi hi va haver unes retallades generals en el pressupost del Departament d’Educació, que durant el període analitzat (sobretot 2009-2018, amb alguna dada que arriba al 2020) va fer caure el PIB educatiu un 16,5% en el conjunt de l’Estat i un 18’7% a Catalunya, però a més això es va donar en un context de gran creixement de l’alumnat escolaritzat (+ 32,7%, la gran majoria absorbit pel sistema públic), d’aquí que la caiguda de la inversió per estudiant sigui encara més accentuada. Els últims anys aquesta tendència s’ha corregit, però amb tot i així hi ha una dada que ho posa en qüestió: mentre que l’any 2009 la despesa pública en educació a Catalunya suposava el 20,2% del total, el 2020 (última dada disponible) va representar el 17,8% (ja que el pressupost de la Generalitat de 2020 és un 14,8% superior al de 2009).
Aquestes són algunes de les dades destacades d’un ampli informe sobre la inversió en educació a Catalunya que acaba de presentar CCOO, i que es titula L’evolució del finançament educatiu a Catalunya del 2009 al 2020: incompliment de la LEC i retrocés educatiu. El seu autor, Juan B. Martínez, exresponsable d’estudis de la Federación de Enseñanza de CCOO i exmembre del Consejo Escolar del Estado entre 2000 i 2013, va ser a Barcelona dijous passat per presentar-lo, juntament amb la secretària general de CCOO Educació, Teresa Esperabé. L’informe, que inclou fins a 60 taules i 11 gràfiques, analitza sobretot el període 2009-2018 perquè beu d’un altre informe de la Federación de Enseñanza de CCOO que analitzava 10 anys de retallades a Espanya, i a més algunes sèries s’han pogut actualitzar amb dades fins a 2020 publicades posteriorment.
Crida a sumar-se a la ILP
Aprofitant la presentació de l’estudi, Esperabé va anunciar que el seu sindicat impulsarà ben aviat una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “per garantir la destinació d’un mínim del 6% del PIB català al sistema educatiu”, com diu la Llei d’Educació de Catalunya (2009), i que en aquest sentit s’està contactant amb diferents organitzacions i col·lectius de la comunitat educativa per consensuar el text de la proposició de llei abans de presentar-lo i iniciar la campanya de recollida de signatures, que Esperabé espera que pugui arrencar el mes de gener.
L’informe conté moltes altres xifres, com per exemple la comparativa amb la realitat dels països de l’OCDE. De mitjana, l’esforç inversor en educació de l’OCDE era l’any 2018 un 67% superior al de Catalunya, i si s’agafen únicament els països de la UE era un 50% més). Així, aquests països invertien el 4,9% del seu PIB en educació, mentre que a Catalunya era del 2,92%. “Fins i tot comparant amb les dades esbiaixades d’inversió de l’any 2020 per a Catalunya, que ofereixen un PIB del 3,55%, la diferència és enorme i no s’observa cap convergència amb la Unió Europea”, es diu a les conclusions.
L’adjectiu “esbiaixades” respon al fet que l’any 2020 es va mantenir i fins i tot augmentar lleugerament la inversió en educació, a la vegada que el PIB experimentava un fort retrocés (de l’11% a Catalunya) a causa de la pandèmia. Amb aquest mateix arguments alguns experts consultats per aquest diari van qüestionar l’èxit de la dada del 4,21% del PIB invertit aquest any, que fa unes setmanes va presentar un altre informe del govern català. En aquest cas, CCOO afirma, a més, que en el càlcul s’hi han inclòs partides de despesa que no s’haurien d’haver computat (bàsicament, tota la inversió de l’Administració General de l’Estat) perquè cap comunitat ho fa i lògicament desvirtuen el resultat. A la vegada, considera que el càlcul s’ha quedat curt pel que fa a la inversió dels municipis.
Per tant, per CCOO, la inversió real en educació a Catalunya aquell any s’ha de rebaixar en uns 800 milions d’euros i es queda en 8.117 milions, i no en els 8.973 milions que xifrava el Govern, la qual cosa situa l’esforç inversor en el 3,55% del PIB català.
