La formació en aquests aspectes tan humans, des d’una vessant completa, planificada i transversal, és bàsica en qualsevol persona. També és preventiva per enfrontar-se després a continguts i propostes de tot tipus que circulen en les converses, xarxes socials i webs a l’abast de tothom. És difícil evitar-los però, amb formació prèvia, el seu impacte pot ser relatiu perquè els contextos s’entenen i es disposa de recursos propis i adquirits que ajuden a discriminar, interpretar i relativitzar els efectes.
Caure en la negativitat, en veure o imaginar perills acumulats per tot arreu, adoptar postures favorables a les prohibicions, filtres, gestors de continguts, censures o rigurositats de tot tipus són reaccions humanes que no eviten que determinats continguts siguin presents i de fàcil accés per part de l’alumnat (i adults: grans consumidors de continguts per a adults, com de vegades s’anomenen). La millor prevenció és la educació. També respecte a la pornografia, que s’està convertint en una escola de formació (més bé, de deformació) sobre la sexualitat, potser perquè l’autèntica escola encara té aquesta assignatura pendent.
Ens enfrontem a més interpretacions, sobreactuacions i recreacions corporals que poden convertir-se en falsos models a imitar. En tot això els dispositius mòbils i les tecnologies són els millors engranatges per universalitzar continguts gratuïts que abans es restringien a alguns llibres i revistes en paper, alguns canals codificats de televisió i poca cosa més.
Pel que fa als mitjans per accedir-hi, sovint tot comença amb el dispositiu privat més popular: el telèfon mòbil. La ignorància prèvia sobre el món digital és el context habitual de qui rep un aparell i comença a interactuar, tingui l’edat que tingui. No és un electrodomèstic, una joguina o un entreteniment; és una de les màquines més poderoses que hi ha, a l’abast de tothom. ¿Algú ens ha format i ens ha insistit en tot el que implica el seu ús? Per conduir molts vehicles es demanen exàmens aprovats; per a una super-màquina tan captivadora i addictiva com el mòbil no calen instruccions i menys escrites. Tot ja ho fan molt intuïtiu, només prement la pantalla. Darrera de la pantalla tàctil hi ha molts mons. Qui ens forma?
Embolcalls
Captem una realitat més del carrer a través del que opina un grup d’adolescents consultats sobre el porno, que prèviament havien debatut i raonat sobre el tema. Deien que estava molt a l’abast de qualsevol, gratis i en webs sense registre previ. El món audiovisual i corporal que l’envoltava era atractiu i aparentment força explícit, hi havia webs on podies interactuar, pujar els teus vídeos, fins i tot monetitzar-los depenent de les visites. Passat l’atractiu inicial, també deien que els continguts eren molt repetits, no massa creïbles, molt masclistes i sovint violents. Es referien a com fills i filles sabien més de determinades pràctiques sexuals que els seus pares i mares. La pornografia era el manual. Coincidien en què el porno no era educatiu però sí entretingut i molt atractiu. Coneixien qui ja no ho consultava com abans però també qui en buscava més, es donaven d’alta de webs concretes o xarxes encara més atrevides i perilloses. Valoraven la pornografia com a generadora de propostes (molt sovint ofensives, irrespectuoses i no realitzables) i, quan els aportaves raonaments i perspectives, trobaven a faltar educació afectiva-sexual des dels primers anys. No consideraven educativa la pornografia, però s’hi podien inspirar-se, era un referent important i compartit. Venien a dir que és un gran embolcall que amaga molt més del que explícitament ensenya.
Propostes que en van sortir? Abans de tot, educar des de la infància en tot el relatiu a l’afectivitat, l’educació sexual, el respecte i la diversitat. Aprofitant que els continguts hi són, contextualitzar el tema, aprofundir en classes en tot el que envolta el mercat de la pornografia: qui hi ha darrere, empreses i propietats, el gran negoci, les víctimes, el paper dels actors i actrius, allò que provoca en qui ho consumeix amb fruïció, la deformació que genera i la manca de perspectiva davant la realitat. Algú apuntava a unitats hospitalàries on es tractaven addiccions d’aquesta mena, el mateix que amb els videojocs, jocs online, etc. La relacionaven de vegades amb la pederàstia, depredadors sexuals, contactes i captació de persones com a noves suposades i possibles intèrprets. Fins i tot adolescents procedents d’altres països mencionaven casos d’enganys de noies conforme venien a treballar. Les obligaven a ficar-se en xarxes de prostitució o participants actives en enregistraments.
Tecnologies
Insistim. Gaudim dels dispositius mòbils des de molt aviat, però no ens han format en tot el que implica aquesta joguina tan llaminera, controlada, preparada i utilitzada per enganxar-nos encara més. El nostre nou cordó umbilical hauria d’anar connectat a instruccions d’ús ètic i responsable. Internet és un gran contenidor on, a més dels grans ajuts que ens aporta cada dia, ofereix propostes perverses, a l’abast d’un clic, delictives, compromeses, negocis i possibilitat de publicació de la vida íntima dels altres (actuant o no), amb finalitats diverses. I, sempre, el porno pot ser-hi.
S’ha de consultar tot perquè l’accés sigui lliure, fàcil, gratis i al nostre abast? En les circumstàncies tecnològiques actuals, amb la revolució digital que abasta a qualsevol edat, les intencions inicials amb la publicació i consulta de molts continguts es poden desvirtuar, modificar, interpretar o utilitzar per altres finalitats. El professor i perit judicial Pablo Duchement deixa constància d’exemples de ciber-exhibicionisme explícit que circulen per les xarxes socials, arriben sense voler i, per saber què fer, aporta un manual de reacció. Al costat del domini dels aparells, connectivitat i eines també cal, de forma urgent, una autèntica educació en ètica digital i en protecció de dades, amb màxim respecte a la imatge i drets dels altres, i conscienciar de la responsabilitat personal en la difusió de qualsevol contingut abans de penjar-lo.
Cal, de forma urgent, una autèntica educació en ètica digital i en protecció de dades, amb màxim respecte a la imatge i drets dels altres, i conscienciar de la responsabilitat personal en la difusió de qualsevol contingut abans de penjar-lo
Reflexionem: què no hauríem d’haver fet en tants moments, veient les repercussions pròpies i alienes que ha ocasionat la meva o la nostra actuació?
Aquest tàndem —educació afectiva-sexual i formació ètica digital— ha d’estar present des de sempre, primer des de les famílies (control parental i ciberprotecció infantil: pensem en si cal exposar els nostres fills i filles a les xarxes, a disposició de qui vulgui). Després, obligatòriament, des dels centres educatius, extensible a la resta de la societat. Però la realitat és una altra.
Aquestes reflexions, juntament amb les campanyes institucionals, el treball del professorat, institucions, entitats, organismes, mitjans de comunicació i resta de persones compromeses sovint serveixen per fixar el missatge entre qui ja tenia interès, ho sabia o ho havia pensat. Però la incògnita es centra en una gran part de la població que potser no ho veu important, no ho vol saber, es mostra indiferent o es deixa emportar per la inèrcia d’actuacions fàcils, instintives o reflexes amb les tecnologies.
Extrems
Ens agradi o no, la pornografia es pot considerar com un dels extrems d’una realitat a l’abast de l’alumnat, amb possibles efectes destacats en aquest mateix diari pel sexòleg José Luis Garcia, quan deia que es mostrava interessat en el paper que té el consum de pornografia violenta en les agressions sexuals.
En un altre extrem o al voltant —que no té per què estar relacionat sempre amb l’anterior— apareixen recursos i eines útils per adoptar determinats llenguatges i sobreexposicions per aconseguir autoestima, l’egolatria del protagonista, likes, seguidors, presència, difusió, tot sovint condicionat per formats concrets i adients a algunes xarxes socials de gran impacte, en concret TikTok. La llibertat per a una possible difusió personal hípersexualitzada, ciberexhibicionisme, fotos concretes, memes, muntatges, comentaris i propostes poden derivar en interpretacions que generen una imatge personal concreta en xarxes, on no tothom actua com s’espera, on se suplanten identitats, on potser ni tan sols saps com actua la mateixa xarxa social en la qual t’has donat d’alta.
Darrera de les nostres pantalles els interessos són variats, no sempre positius, ètics o no només econòmics: algoritmes que condicionen la navegació, personatges de tot tipus amb estratègies diverses, pedòfils, el gran augment del grooming en els darrers anys, sexting, etc. Alguns efectes, en un altre extrem o al voltant de l’anterior, que han estat notícia darrerament: augment de violacions, sistemes més habituals de captació dels agressors sexuals, la cultura de la violació (segons la ONU, omnipresent), fins i tot la preocupació de per què hi ha molt alumnat que arriba adormit a les classes del dia següent, o l’ús de TikTok per seguir consells d’influencers com si fossin metges, amb la consulta d’autodiagnòstics preocupants.
Més extrems i molt positius en aquest gran embolcall. Nous programes que eduquen la infància i l’adolescència. Es vinculen a estratègies que ja estan en marxa o es preveuen sobre educació afectivo-sexual, que és el que en realitat importa i ajudarà a formar i, per extensió, a contextualitzar i prevenir la influència de la pornografia, a evitar barbaritats en missatges a l’abast de les criatures en Internet: a Catalunya, amb un projecte tan ampli com Coeduca’t, que també aixeca oposicions minoritàries en partits d’ultradreta, quan la realitat de les estadístiques revela que el 80% de les dones més grans de 15 anys han patit violència sexual.
Xarxes
Seguim al voltant d’Internet i la llibertat per penjar, veure, compartir, interactuar que també gaudeix l’alumnat. L’esmentada educació ètica digital, que va més enllà del suposat domini de les pantalles, ha d’incloure la revelació de què se sap que hi ha darrera de xarxes socials aparentment gratuïtes i de gran èxit, unes entre la població molt jove i d’altra entre adults. Són fonamentals per a l’expansió i l’èxit de vídeos de tot tipus, propis i aliens, en el fragor incessant de passar pantalles, consumir unitats curtes, enllaçar unes produccions amb unes altres, satisfer amb fruïció necessitats que generen algoritmes que et cataloguen i et condueixen. La pornografia circula a gran velocitat per aquestes autopistes tan umbilicals.
TikTok és una de les xarxes socials més addictives i preferides pel públic adolescent (també adult), amb un èxit en ascensió constant. Una xarxa plena de contingut per a adults on les persones menors abunden cada vegada més i accedeixen o participen en el conjunt, amb moltes sobreexposicions personals que poden tenir repercussions no controlades. També, experts han detectat exemples d’algun professorat que juguen a ser influencers amb l’educació (etiquetats a xarxes com #TeachToker) i sobrepassen certs límits, tal com han publicat alguns mitjans. D’altra banda, les polítiques de privacitat i moderació de continguts de TikTok són molt qüestionades per experts, que incideixen en els seus bons contactes amb el govern xinès, amb sospites de que van més enllà. Els darrers canvis es relacionen amb el contingut per adults, suposadament restringit però amb una enorme població menor d’edat que n’està enganxada.
TikTok és una de les xarxes socials més addictives i preferides pel públic adolescent; una xarxa plena de contingut per a adults on els menors abunden cada cop més
A Instagram també hi ha algunes incidències d’aquest tipus. Per exemple, el robatori de fotos (a vegades de menors d’edat) per oferir pornografia, a Mèxic però també aquí; i estafes, suplantacions, etc.
Twitter és una altra xarxa de la qual ara es parla molt per tot el que envolta i diu el seu nou propietari, Elon Musk, i també per la seva autoproclamació del valor de la llibertat d’expressió. Aquesta xarxa social ha estat de les més permissives per a la difusió de continguts sexuals. Se l’acusa de que posa fàcil l’obertura de comptes per part de persones menors d’edat com si fossin adults. Sense cap moderació de continguts, les policies demanen l’eliminació de temàtiques sexuals en aquesta línia i exigència del DNI per registrar-se. Membres de la policia nacional de l’Estat estan preocupats per l’aparició d’imatges de menors de 10 anys enregistrades per ells mateixos i pujades a la xarxa, imitant a adults. I denuncien que Twitter permet pornografia legal.
Deduccions
Al voltant de l’impacte i la visualització de la pornografia, és preocupant que 7 de cada 10 adolescents la consumeixen de forma freqüent, i hi accedeixen per primera vegada entre els 8 i 12 anys. Tot el conjunt els afecta el seu desenvolupament, la forma d’entendre la sexualitat i les relacions. Segons xifres públiques recollides per diferents mitjans i entitats, el 88% de les escenes tenen certa violència i, d’aquesta, el 94% s’adreça a la dona. Si hi afegim que el 30% o més dels continguts denoten agressivitat, degradació femenina i violència a masclista, està clar que les deduccions són lògiques.
Resumim i insistim en algunes propostes de prioritats, no tant per encertar sinó per afavorir la reflexió i sorgiment d’altres de noves o millors. Es recullen de les descripcions anteriors i de la trobada amb el grup d’adolescents citat:
- Necessitat d’autèntica educació afectivo-sexual des dels primers anys i ja, amb implicació primer de la família i després de l’escola. Hi ha bons exemples en d’altres països europeus.
- Compromís amb els drets de les persones i, en especial, les dones.
- Educació sobre ètica digital, protecció de dades, imatge pròpia i la dels altres. La pornografia actualment augmenta la seva penetració amb l’extensió de la digitalització entre totes les capes de població, i des de molt aviat.
- Responsabilitat davant la llibertat personal: no tot el que es pot veure cal mirar-ho ni tot el que es pot publicar s’ha de pujar a les xarxes, compartir o viralitzar.
- Compliment de les recomanacions que apareixen per tot arreu sobre ús de dispositius, a quina edat, a on, quan, quant de temps i com.
- Regulació i compromís de les empreses tecnològiques per utilitzar els algoritmes per a la protecció de les persones de determinades edats i població amenaçada en els seus drets.
- Valorar quin impacte real tenen les campanyes institucionals sobre aquesta temàtica en el públic objectiu. Sovint les miren persones que ja ho saben i tenen mínima repercussió en el gran públic, bé perquè el mitjà difusor no és de la seva preferència o perquè el missatge es converteix en un producte més, enmig de tanta publicitat de tot tipus.
- Analitzar el paper de les sèries, la publicitat, els videojocs, videoclips musicals en la construcció icònica de missatges concrets.
- Necessitat d’educació audiovisual aplicada a la construcció de vídeos i d’altres missatges més o menys espontanis, elaborats per adolescents, per difondre en les seves xarxes socials.
- Foment del pensament crític també amb els continguts d’aquesta mena o notícies dels mitjans de comunicació on sobren tants detalls i realismes escabrosos que no aporten res. La adolescència és una edat on el sentit d’anàlisi sol ser molt encertat. Les activitats de grup en classe, implementades per professorat compromès que inspira i captiva a l’alumnat, donen bons resultats.
- No censurar però sí alertar amb informació sobre riscos. Després, que cada persona decideixi.
Moltes arestes i extrems giren al voltant de l’alumnat quan la pornografia es converteix en un suposat referent informatiu i explícit, però en absolut educatiu. La deformació que genera pot tenir greus conseqüències en la seva vida i en la dels altres. Una vegada més, educar és la millor opció que tenim. I en aquest tema tan vital és imprescindible.
