Ara és l’ACPO (Associació Catalana de Psicopedagogia i Orientació Educativa i Professional), però fins al 2013 va ser l’ACPEAP (Associació Catalana de Professionals dels EAP). Va néixer el curs 1996/97, com a plataforma perquè els professionals dels Equips d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) es poguessin trobar, compartir i fer propostes a l’administració. Amb el temps es va veure la necessitat d’ampliar el focus, es va canviar el nom, es van admetre com a membres altres professionals del ram que no necessàriament fossin dels EAP i el 2021 es va fusionar amb l’ACO, una altra associació d’orientadors laborals i educatius amb la qual ja havien treballat colze a colze en la preparació dels congressos Barcelona Inclusiva (2014 i 2017), i en fer-ho van afegir els adjectius “educativa i professional” al seu nom, sense canviar les sigles.
Els 25 anys, de fet, els van complir a finals de 2021, en plena pandèmia, la qual cosa va obligar a posposar les celebracions. Aquest any passat han publicat una història de l’entitat, que es pot descarregar en pdf, i un llibre, El asesoramiento psicopedagógico a debate (Graó), en el qual una quarantena de veus expertes (entre les quals, Javier Onrubia, José Ramon Lago, Coral Elizondo, Maria Josep Cesena o Carles Monereo), analitzen el passat, present i futur de l’assessorament psicopedagògic. El llibre l’han coordinat els responsables de la revista Àmbits de psicopedagogia i orientació, que edita l’ACPO des de 2001, i que tampoc no va poder celebrar el seu 20è aniversari fins l’any passat. El seu director, Joan Serra-Capallera, ha estat un dels coordinadors, amb Teresa Huguet i Eva Liesa, del llibre editat per Graó.
El president d’ACPO és, des de 2009, Jaume Fransesch Subirana, durant molts anys director de l’EAP de Martorell. Abans ho van ser Ferran Sentís, Eulàlia Bassedas i Joan Agelet.
Què és una societat inclusiva?
El colofó d’aquesta celebració ha estat l’edició d’un documental d’una hora que està penjat a Youtube des de fa uns dies, i que es titula Veus per la inclusió. En aquest cas, no són experts els qui parlen, sinó persones anònimes que d’una manera o una altra treballen o conviuen amb la diversitat i que responen a dues preguntes comunes (“què és una societat inclusiva?”; “com millorar la inclusió a la nostra societat?”) i una de personalitzada. Hi ha mestres d’educació especial, que treballen en SIEI en centres ordinaris o en CEE, tècniques municipals, mares activistes, persones vinculades a projectes artístics inclusius, representants d’entitats de la discapacitat i la salut mental, etc.
El documental ha estat conceptualitzat i coordinat per la Comissió d’Inclusió d’ACPO. Anna de Jesús, membre d’aquesta comissió i vicepresidenta d’ACPO, explica que a l’hora de fer la tria van voler prioritzar els relats en primera persona. “Vam contactar amb persones, professionals i institucions, ens vam presentar i algunes no coneixien l’ACPO, però la proposta va ser molt ben rebuda per tothom”, diu De Jesús, per a la qual el principal missatge és que “totes les veus mereixen ser escoltades perquè darrere de cada veu hi ha una història”.
Les 18 persones que participen en el documental responen a les tres preguntes des de la seva pròpia experiència. “Els vam demanar que se sentissin lliures i ens donessin a conèixer el que feien en el seu dia a dia”, diu la vicepresidenta d’ACPO. I afegeix: “Sabem que queden moltes veus per escoltar, però aquesta vol ser una mostra que ajudi la nostra societat a ser més i més inclusiva”.
