Autor: Jaume Francesch

En el debat educatiu català, l’orientació ha estat tradicionalment un espai secundari, sovint reduït a la gestió de transicions i a la tria d’itineraris. Però la recerca internacional fa temps que ho desmenteix: l’orientació és una política pública clau per a la redistribució d’oportunitats i per a la garantia de drets educatius al llarg de la vida. El II Fòrum Català d’Orientació ho ha situat al centre amb una idea que ja no admet matisos: orientar és democratitzar. La literatura és clara. Autors com Barry Watts i Ronald Sultana han insistit que l’orientació és una eina de justícia social, capaç de…

El vincle educatiu: el punt cec de les polítiques d’inclusió Les polítiques educatives han avançat notablement en la definició del dret a la inclusió: decrets, plans estratègics, recursos addicionals, professionals especialitzats, programes de suport. El sistema ha fet un esforç considerable per ampliar la cobertura i diversificar les respostes. Tanmateix, hi ha un element que continua fora del marc de les polítiques públiques i que, paradoxalment, és el que fa possible que qualsevol alumne pugui exercir realment aquest dret: el vincle educatiu. El vincle és la relació que permet que un alumne entri en l’aprenentatge, participi amb sentit, reconstrueixi expectatives…

Catalunya manté un discurs institucional a favor de la inclusió educativa que no es correspon amb la realitat dels centres. Les dades oficials del 2025 ho evidencien: 8.226 alumnes escolaritzats en Centres d’Educació Especial (CEE), un 0,5% del total, una xifra que es manté estable o creixent des de fa més d’una dècada. La xarxa de centres especials —142 equipaments i 2.387 professionals— tampoc no es redueix. Això situa Catalunya per sobre de la mitjana europea (0,3%) i molt lluny de territoris com Euskadi (0,25–0,30%) o Navarra (0,20–0,25%), que han avançat cap a models més inclusius i menys segregadors. Conclusió: Catalunya no està…

L’aprovació del Decret d’educació inclusiva de Catalunya va marcar un abans i un després en el discurs educatiu català. El decret prometia un sistema capaç d’escolaritzar tota la diversitat de l’alumnat en condicions d’equitat, transformant progressivament l’escola ordinària en un espai inclusiu. Nou anys després, la realitat mostra que la inclusió continua sent més un horitzó discursiu que una realitat estructural. L’acord recent entre el Govern i una part dels sindicats de l’educació exemplifica aquesta paradoxa: es consolidaran figures socioeducatives, s’ampliaran recursos als centres d’educació especial, es crearan noves aules integrals de suport i es desplegaran professionals sanitaris. En xifres:…

Es parla molt –i amb raó– del maltractament de gènere, de la infància, de la gent gran, dels ‘diferents’; però molt poc o res es parla del que en els últims 20 anys s’ha fet dels serveis públics, especialment de l’escola pública, que ha tingut i té diferents formes i intensitats.

Hem de fer possible l’equitat, hem de fer possible un context i una escola on tots hi capiguem, hem d’imaginar escoles on la personalització de l’aprenentatge no sigui una idea sinó una realitat

A les escoles de Catalunya no hi ha violència. Els fets ocorreguts a l’IES Joan Fuster són excepcionals i difícilment es poden repetir